Bé, avui és l´últim dia que actualitzaré el meu bloc. I és que el semestre arriba al seu fi, amb tota la feina que això comporta. Aquest bloc ha estat per mi com un diari personal, on de manera diaria anava fent les meves aportacions. Explicava el meu dia a dia a Blanquerna, tots els coneixements obtinguts i totes les experiències viscudes.
Bé, avui ja passarà a ser història. He de dir que trobaré a faltar el meu bloc. Era una eina molt útil. Hi havia que fer un treball? Es penjava al bloc. Ens calia fer un pràctica a la classe de Gestió? També al bloc. Per aquest motiu, penso que queda perfectament reflectït tota la feina feta, durant aquests messos. És ben cert, però, que no sempre ha estat fàcil. Mai havia tingut un bloc personal, per falta de temps, de motivació o de ganes. Era una d'aquelles coses que sempre vas deixant pendent. Doncs bé, ara ja he complert amb mi mateixa! He fet tot un seguiment, que fent la vista enrrere, penso: Mare meva! Quina feinada! Com el dia que ens vam dir que havíem de fer unes activitats fent servir el JCLIC! (es troba penjat al bloc) Es va fer interminable! El procés era molt llarg ( o aquesta va ser la meva sensació) però finalment, el resultat va ser molt gratificant. O com altra entrada anomenada 'Anorexia i Bulímia' la qual va ser una presentació que vam realitzar a classe, i que després, va veure la llum, a través del bloc.
Si fem una mica de reflexió, resulta força evident que hem aprés infinituds d'aspectes que eren desconeguts, com a mínim, per mi. És ben cert que a l'actualitat, gairebé tota la gent jove sap fer servir l'ordinador. O això pensem nosaltres. Fer servir un ordinador és molt més que conectar-se al messenger, mirar el e-mail o el facebook. Fer servir de manera correcte les noves tecnologies és saber fer un vídeo i penjar-ho després a la red. És tenir eines per fer una gravació de la teva veu i afegir-li música de fons. Fer servir les TIC és el que hem aprés a Gestió. I si tinguéssim la sort de poder allargar el temps, de ben segur que apreneriem molts aspectes més.
El bloc ha estat, sense cap mena de dubte, testimoni del nostre creixement. Ens ha vist com, del no res, hem anat adquirint uns coneixements, que ara, fan de nosaltres persones més preparades, i futurs educadors amb un nombre molt elevat de recursos per tal de fer bé la seva feina. És per tot això, que la lectura que faig de la meva experiència amb el bloc és força positiva. Una eina increïble per aprendre i descobrir!
Desitjo que passeu Bon Nadal i Feliç Any Nou!
Fins aviat!!
*Sara*
dimarts, 22 de desembre del 2009
divendres, 18 de desembre del 2009
Caminem cap al futur!
Després d'haver fet ahir una crítica sobre el desprestigi de les TIC, avui he tornat a anar a la recerca d'altres notícies en relació amb aquesta temàtica. La meva grata sorpresa ha estat que he pogut apreciar l'altre cara de la moneda.
I és que tafanejant per internet he tingut ocassió de llegir un editorial d'un diari en la qual ens explica que les TIC es troben en un camí cap al progrés. És ben cert que fins fa uns anys, parlar d'aquest tema, per a moltes persones podia ser, fins i tot, com si parlèssin en un altre idioma. Per sort, aquest aspecte ja ha canviat. Les noves tecnologies, de manera paulativa, han aconseguit fer-se un lloc en les nostres vides, i sense cap mena de dubte, en les nostres escoles. Va començar per trobar-se instaurades en aules d'informàtica, on alumnes i mestres les feien servir com a una eina per descobrir aquest món 'poc explorat'. Era una estona agradable, que va donar lloc al naixement de futurs més prometedors, amb persones molt més preparades.
Bé, a l'actualitat ja es troben completament integrades, es fan servir de manera quotidiana, i són tan presents a la nostra vida que escapa a la meva imaginació el no fer-les servir. Tot i així, encara queda molta feina per fer. Tal i com apuntava a l'entrada anterior, encara no es veuen del tot reconegudes, com a una eina força important per al nostre creixement personal. És en aquest punt, on cal treballar més.
En llegir aquest editorial, no he pogut deixar de fer una entrada al bloc. Penso que resulta del tot interessant poder debatir sobre aquest fet. Com a futurs educadors, les noves tecnologies han de ser quelcom habitual a la nostra manera d'ensenyar. Es troben instaurades en gairebé totes les escoles i hem d'estar ben preparats per fer-les servir. Quina millor manera d'entrar al món, i fer-nos partícips d'aquest, que mitjançant eines tan útils com internet? Ens apropem, acurten distàncies i ens ajuden a realitzar tasques, que d'altre manera serien molt pesades de fer.
Pot haver-hi alguna persona que no vegi tots els avantatges que això comporta?
Realment crec que és un editorial que, com a mínim, cal llegir. Una molt bona manera de fer-nos conscient de que ens trobem en una societat que avança. Ens encaminem cap al progrés, i si treballem tots plegats, aconseguirem fer realitat un futur molt més prometedor. I és que el camí adequat és aquell que ens obre noves portes cap al coneixement.
Per més informació de la notícia, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
I és que tafanejant per internet he tingut ocassió de llegir un editorial d'un diari en la qual ens explica que les TIC es troben en un camí cap al progrés. És ben cert que fins fa uns anys, parlar d'aquest tema, per a moltes persones podia ser, fins i tot, com si parlèssin en un altre idioma. Per sort, aquest aspecte ja ha canviat. Les noves tecnologies, de manera paulativa, han aconseguit fer-se un lloc en les nostres vides, i sense cap mena de dubte, en les nostres escoles. Va començar per trobar-se instaurades en aules d'informàtica, on alumnes i mestres les feien servir com a una eina per descobrir aquest món 'poc explorat'. Era una estona agradable, que va donar lloc al naixement de futurs més prometedors, amb persones molt més preparades.
Bé, a l'actualitat ja es troben completament integrades, es fan servir de manera quotidiana, i són tan presents a la nostra vida que escapa a la meva imaginació el no fer-les servir. Tot i així, encara queda molta feina per fer. Tal i com apuntava a l'entrada anterior, encara no es veuen del tot reconegudes, com a una eina força important per al nostre creixement personal. És en aquest punt, on cal treballar més.
En llegir aquest editorial, no he pogut deixar de fer una entrada al bloc. Penso que resulta del tot interessant poder debatir sobre aquest fet. Com a futurs educadors, les noves tecnologies han de ser quelcom habitual a la nostra manera d'ensenyar. Es troben instaurades en gairebé totes les escoles i hem d'estar ben preparats per fer-les servir. Quina millor manera d'entrar al món, i fer-nos partícips d'aquest, que mitjançant eines tan útils com internet? Ens apropem, acurten distàncies i ens ajuden a realitzar tasques, que d'altre manera serien molt pesades de fer.
Pot haver-hi alguna persona que no vegi tots els avantatges que això comporta?
Realment crec que és un editorial que, com a mínim, cal llegir. Una molt bona manera de fer-nos conscient de que ens trobem en una societat que avança. Ens encaminem cap al progrés, i si treballem tots plegats, aconseguirem fer realitat un futur molt més prometedor. I és que el camí adequat és aquell que ens obre noves portes cap al coneixement.
Per més informació de la notícia, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dijous, 17 de desembre del 2009
El desprestigi de les TIC
Tafanejant una mica per internet, llegint els diaris digitals i informar-me breument de com està l'actualitat educativa, he trobat una notícia que ha resultat ser, com a mínim, força interessant, on les TIC són les principals protagonistes.
Es tracta d'una notícia en la que ens parla del desprestigi així com de la falta de formació per part del professorat en relació amb aquesta materia. Bé, trobo que aquest no és el missatge correcte que hem de donar. Les TIC són, sense dubte el futur. Ens ajuden, ens apropen i ens faciliten molt diferents tasques que hem de realitzar a la nostra vida quotidiana. Quin és el problema, llavors? Resulta que no les fem servir de manera adequada.
Quan les TIC entren en les aules, volen que el seu ús sigui constant, que estiguin presents durant tota la jornada, en cas contrari, diuen que no es fan servir. Bé, les TIC són una altra eina de les que disposa un mestre per tal de facilitar l'aprenentatge als seus alumnes. No s'han de veure com a un problema, sinò com una ajuda, una solució. No cal fer-les servir constament, sinò quan siguin necesàries. Aquí és on sorgeix el problema. Els mestres han de rebre formació pel seu funcionament i han de veure en aquestes unes noves aliades.
En definitiva, les TIC són un recurs molt interessant pels educadors, deixem que aquests les facin servir sempre que vulguin però sense pressions. S'ha d'afavorir el seu ús, no s'ha de penalitzar, ja que aquesta és la lectura que es fa, en parlar de que els mestres no les fan servir.
Per més informació, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
Es tracta d'una notícia en la que ens parla del desprestigi així com de la falta de formació per part del professorat en relació amb aquesta materia. Bé, trobo que aquest no és el missatge correcte que hem de donar. Les TIC són, sense dubte el futur. Ens ajuden, ens apropen i ens faciliten molt diferents tasques que hem de realitzar a la nostra vida quotidiana. Quin és el problema, llavors? Resulta que no les fem servir de manera adequada.
Quan les TIC entren en les aules, volen que el seu ús sigui constant, que estiguin presents durant tota la jornada, en cas contrari, diuen que no es fan servir. Bé, les TIC són una altra eina de les que disposa un mestre per tal de facilitar l'aprenentatge als seus alumnes. No s'han de veure com a un problema, sinò com una ajuda, una solució. No cal fer-les servir constament, sinò quan siguin necesàries. Aquí és on sorgeix el problema. Els mestres han de rebre formació pel seu funcionament i han de veure en aquestes unes noves aliades.
En definitiva, les TIC són un recurs molt interessant pels educadors, deixem que aquests les facin servir sempre que vulguin però sense pressions. S'ha d'afavorir el seu ús, no s'ha de penalitzar, ja que aquesta és la lectura que es fa, en parlar de que els mestres no les fan servir.
Per més informació, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dimecres, 16 de desembre del 2009
Reflexions educatives
A la sessió d'ahir de seminari vam tenir ocassió de realitzar diferents activitats, tot i que cada vegada és més present el fet de que aquest semestre termina. Va ser un dia que va donar lloc, com a mínim, a reflexionar.
En arribar a l'aula, primerament, vàrem tenir oportunitat de resoldre diferents dubtes en relació a diverses temàtiques. Un cop fet això, la Pilar i jo vam dur a terme la nostra Actualitat Educativa. Tal i com vaig comentar en una entrada anterior a aquesta, nosaltres vam escollir una notícia que ens va resultar força interessant. I és que un mestre del Regne Unit es va treure la samarreta davant dels seus alumnes de catorze anys. Aquest fet ha tingut tot un seguit de conseqüéncies. Al mestre li han fet fora de l'escola i el Director del centre volia aconseguir que mai més tornés a exercir la docència. Un cop fet cinc cèntims de la notícia, vàrem mirar el vídeo, que un dels seus alumnes va fer durant el moment en que es treia la samarreta, per tal de penjar-ho al youtube després.
Les opinions en relació a aquest tema, van ser força diferents. D'una banda hi havia gent que defensava que l'actitud d'aquest home no havia estat gens adequada però que el fet de fer-ho fora de la feina els semblava una mica excessiu. També hi havia persones, però, que comentaven que si no el feien fora, aquest home no podria tornar a donar classe a aquell grup d'alumnes. Un punt en el que si estàvem tots d'acord va ser que es evident que la seva acció no guardava cap intenció dolenta, simplement que se li va anar de les mans.
La Paula ens va fer una reflexió en finalitzar el debat. I és que ens va preguntar que si nosaltres fòssim el director del centre, quin paper adoptaríem. Gairebé tothom va coincidir en que fer-ho fora era excessiu. Potser durant uns messos, potser una sanció econòmica... Una companya va trobar la solució. La millor manera de fer front a aquest fet seria que el mestre tingués ocassió de demanar disculpes davant dels alumnes i realitzar una activitat amb ells mitjançant la qual, aquests poguéssin observar com s'ha d'actuar en una situació semblant. I és que un càstig ha de ser reparador.
Per continuar vàrem lliurar un treball anomenat ' L'educació al meu país' on vàrem tenir ocassió de, havent-nos informat primer, donar la nostra opinió de manera argumentada en relació a l'educació. Van fer un llistat de diferents temàtiques que es poden debatre en relació amb el món educatiu. Les més votades van ser: Nivell educatiu, el fracàs escolar, el calendari escolar...La veritat és que hi ha tantes opcions que es poden tractar!
Aquest últim tema hem va fer reflexionar. De veritat estic preparada per poder opinar sobre l'educació a Catalunya? Penso que encara falta molt camí per fer, i espero poder fer-ho de manera correcte, en un futur.
L'educació respon a tot un seguit de necessitats que sorgeixen en relació amb la societat. Aquesta última es troba en constant moviment, és dinàmica i sempre sorgeixen nous inconvenients als que calen donar una resposta. És per aquest mateix motiu que l'educació és igual de dinàmica, ha d'estar molt alerta i s'ha d'ajustar a les noves necessitats. Tot i així educar no és un camí senzill, cal molt d'esforç i constància. És per aquest mateix motiu que trobo que l'educació al meu país està en constant moviment, s'apropa cap al camí correcte, però encara falta molta feina per fer.
No puc terminar aquesta entrada, sense abans afegir: ''Els càstigs no serveixen per res si no reparen'' Paula Mayoral
Que passeu un bon dia!
*Sara*
En arribar a l'aula, primerament, vàrem tenir oportunitat de resoldre diferents dubtes en relació a diverses temàtiques. Un cop fet això, la Pilar i jo vam dur a terme la nostra Actualitat Educativa. Tal i com vaig comentar en una entrada anterior a aquesta, nosaltres vam escollir una notícia que ens va resultar força interessant. I és que un mestre del Regne Unit es va treure la samarreta davant dels seus alumnes de catorze anys. Aquest fet ha tingut tot un seguit de conseqüéncies. Al mestre li han fet fora de l'escola i el Director del centre volia aconseguir que mai més tornés a exercir la docència. Un cop fet cinc cèntims de la notícia, vàrem mirar el vídeo, que un dels seus alumnes va fer durant el moment en que es treia la samarreta, per tal de penjar-ho al youtube després.
Les opinions en relació a aquest tema, van ser força diferents. D'una banda hi havia gent que defensava que l'actitud d'aquest home no havia estat gens adequada però que el fet de fer-ho fora de la feina els semblava una mica excessiu. També hi havia persones, però, que comentaven que si no el feien fora, aquest home no podria tornar a donar classe a aquell grup d'alumnes. Un punt en el que si estàvem tots d'acord va ser que es evident que la seva acció no guardava cap intenció dolenta, simplement que se li va anar de les mans.
La Paula ens va fer una reflexió en finalitzar el debat. I és que ens va preguntar que si nosaltres fòssim el director del centre, quin paper adoptaríem. Gairebé tothom va coincidir en que fer-ho fora era excessiu. Potser durant uns messos, potser una sanció econòmica... Una companya va trobar la solució. La millor manera de fer front a aquest fet seria que el mestre tingués ocassió de demanar disculpes davant dels alumnes i realitzar una activitat amb ells mitjançant la qual, aquests poguéssin observar com s'ha d'actuar en una situació semblant. I és que un càstig ha de ser reparador.
Per continuar vàrem lliurar un treball anomenat ' L'educació al meu país' on vàrem tenir ocassió de, havent-nos informat primer, donar la nostra opinió de manera argumentada en relació a l'educació. Van fer un llistat de diferents temàtiques que es poden debatre en relació amb el món educatiu. Les més votades van ser: Nivell educatiu, el fracàs escolar, el calendari escolar...La veritat és que hi ha tantes opcions que es poden tractar!
Aquest últim tema hem va fer reflexionar. De veritat estic preparada per poder opinar sobre l'educació a Catalunya? Penso que encara falta molt camí per fer, i espero poder fer-ho de manera correcte, en un futur.
L'educació respon a tot un seguit de necessitats que sorgeixen en relació amb la societat. Aquesta última es troba en constant moviment, és dinàmica i sempre sorgeixen nous inconvenients als que calen donar una resposta. És per aquest mateix motiu que l'educació és igual de dinàmica, ha d'estar molt alerta i s'ha d'ajustar a les noves necessitats. Tot i així educar no és un camí senzill, cal molt d'esforç i constància. És per aquest mateix motiu que trobo que l'educació al meu país està en constant moviment, s'apropa cap al camí correcte, però encara falta molta feina per fer.
No puc terminar aquesta entrada, sense abans afegir: ''Els càstigs no serveixen per res si no reparen'' Paula Mayoral
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dimarts, 15 de desembre del 2009
Google amplia els seus horitzons
Aquest matí, en mirar el diari he trobat una notícia que m'ha semblat, com a mínim, força interessant. I és que segons ens explica, el buscador per excel·lència ''Google'' es llença cap a un nou horitzó. No tan sols ens donarà resposta als nostres dubtes mitjançant internet, sinó que vol comercialitzar un nou telèfon mòbil.
Aquest mòbil serà lliure, no es trobarà contractat amb cap companyia telefònica, fet que revolucionarà el món de les comunicacions. Tot i així, es comenta que poden haver-hi determinats acords. Segons diuen els experts, aquest fet suposa un autèntic rival per a l'Iphone d'Apple, ja que possiblement presentarà prestacions semblants a les que es poden trobar en aquest, però molt més elaborades. Tant es així que a internet ja es fan comentaris i suposicions en relació amb aquest tema.
Google, per la seva part, confirma aquesta notícia i afegeix que es comercialitzarà als Estats Units el pròxim 2010. No obstant això, encara no hi ha data exacta per que aquest mòbil ens arribi a Espanya.
El fet de poder disposar d'un mòbil lliure, comprat per internet i sense cap mena de compromís de permanència amb una companyia telefònica és sense lloc a dubtes tot un avantatge. Es tracta de la revolució de les TIC, és l'avanç de les tecnologies. Anys enrere aquest fet hagués resultat inverosímil, però per sort, hem estat testimonis del progrés. El fet de disposar de telèfon mòbil no resulta gens innovador a l'actualitat, però qui no ha sofert totes les complicacions que donen les companyies si vols donar-te de baixa? o quantes vegades et veus perdut, fins i tot en zones urbanes, per què no hi ha cobertura?
Cal treballar per a la millora de la qualitat de vida dels individus i aquesta és una necessitat que ens feia falta i google ho ha aprofitat.
Finalment afegir que, en veure aquesta notícia he pensat que podria estar bé compartir-la amb tots vosaltres i quina millor manera de relacionar-la que mitjançant el bloc i dins de l'espai de Gestió i TIC? És una mostra més de que el món, la ciència i les tecnologies avançen i es troben de manera constant al nostre dia a dia.
Si vols veure la notícia, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
Aquest mòbil serà lliure, no es trobarà contractat amb cap companyia telefònica, fet que revolucionarà el món de les comunicacions. Tot i així, es comenta que poden haver-hi determinats acords. Segons diuen els experts, aquest fet suposa un autèntic rival per a l'Iphone d'Apple, ja que possiblement presentarà prestacions semblants a les que es poden trobar en aquest, però molt més elaborades. Tant es així que a internet ja es fan comentaris i suposicions en relació amb aquest tema.
Google, per la seva part, confirma aquesta notícia i afegeix que es comercialitzarà als Estats Units el pròxim 2010. No obstant això, encara no hi ha data exacta per que aquest mòbil ens arribi a Espanya.
El fet de poder disposar d'un mòbil lliure, comprat per internet i sense cap mena de compromís de permanència amb una companyia telefònica és sense lloc a dubtes tot un avantatge. Es tracta de la revolució de les TIC, és l'avanç de les tecnologies. Anys enrere aquest fet hagués resultat inverosímil, però per sort, hem estat testimonis del progrés. El fet de disposar de telèfon mòbil no resulta gens innovador a l'actualitat, però qui no ha sofert totes les complicacions que donen les companyies si vols donar-te de baixa? o quantes vegades et veus perdut, fins i tot en zones urbanes, per què no hi ha cobertura?
Cal treballar per a la millora de la qualitat de vida dels individus i aquesta és una necessitat que ens feia falta i google ho ha aprofitat.
Finalment afegir que, en veure aquesta notícia he pensat que podria estar bé compartir-la amb tots vosaltres i quina millor manera de relacionar-la que mitjançant el bloc i dins de l'espai de Gestió i TIC? És una mostra més de que el món, la ciència i les tecnologies avançen i es troben de manera constant al nostre dia a dia.
Si vols veure la notícia, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dilluns, 14 de desembre del 2009
Anorèxia i Bulímia
Per a la matèria de Comunicació, Gestió i TIC hem de realitzar un treball de recerca sobre un tema escollit de manera lliure per nosaltres mateixos. En el meu cas particular, realitzo aquest, sobre una temàtica tan actual com interessant: l'anorèxia i la bulímia. I ho faig juntament amb l'Arantxa Velasco.
Per tal de dur a terme de manera satisfactòria aquesta tasca encomanada, hem fet servir recursos propis de les TIC com és fer una presentació. També hem fet tot un procés de recerca i investigació, que esperem quedi ben recollit en dita presentació. Un cop tinguem aquesta feta, l'haurem d'exposar a la resta dels companys, així com als professors que ens guien en aquest mòdul.
Però bé, abans de fer això i per tal de poder penjar tota la nostra feina al bloc, ens cal fer-nos un compte al slidershare. Aquest és un espai gratuït on els usuaris poden enviar les seves presentacions fetes amb PowerPoint u OpenOffice, ja que queden emmagatzenades per tal de poder ser visualitzades de manera online. Un cop fet el compte en aquesta web, només cal copiar l'enllaç, afegir-ho al bloc i tothom podrà accedir-hi. La veritat és que resulta ser una eina força útil, prevenint possibles pèrdues del treball. Aquest es troba a internet i és gairebé impossible que pogui desparèixer de la xarxa.
D'altra banda, he d'afegir que la realització d'aquest treball m'ha aportat coneixements que fins aleshores eren completament desconeguts per a mi. He descobert que per tal de ser un bona mestra, he de començar per educar, fins i tot a mi mateixa, en hàbits alimentaris saludables. Per tal de fer possible que cada vegada, el nombre de persones afectades per aquesta malaltia sigui inferior, hem de començar per prevenir. I quin millor moment que començar a fer-ho des de ben petits? Educar als infants en hàbits correctes d'alimentació és treballar per millorar la seva qualitat de vida, és treballar pel seu futur.
Si vols veure la presentació, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
Per tal de dur a terme de manera satisfactòria aquesta tasca encomanada, hem fet servir recursos propis de les TIC com és fer una presentació. També hem fet tot un procés de recerca i investigació, que esperem quedi ben recollit en dita presentació. Un cop tinguem aquesta feta, l'haurem d'exposar a la resta dels companys, així com als professors que ens guien en aquest mòdul.
Però bé, abans de fer això i per tal de poder penjar tota la nostra feina al bloc, ens cal fer-nos un compte al slidershare. Aquest és un espai gratuït on els usuaris poden enviar les seves presentacions fetes amb PowerPoint u OpenOffice, ja que queden emmagatzenades per tal de poder ser visualitzades de manera online. Un cop fet el compte en aquesta web, només cal copiar l'enllaç, afegir-ho al bloc i tothom podrà accedir-hi. La veritat és que resulta ser una eina força útil, prevenint possibles pèrdues del treball. Aquest es troba a internet i és gairebé impossible que pogui desparèixer de la xarxa.
D'altra banda, he d'afegir que la realització d'aquest treball m'ha aportat coneixements que fins aleshores eren completament desconeguts per a mi. He descobert que per tal de ser un bona mestra, he de començar per educar, fins i tot a mi mateixa, en hàbits alimentaris saludables. Per tal de fer possible que cada vegada, el nombre de persones afectades per aquesta malaltia sigui inferior, hem de començar per prevenir. I quin millor moment que començar a fer-ho des de ben petits? Educar als infants en hàbits correctes d'alimentació és treballar per millorar la seva qualitat de vida, és treballar pel seu futur.
Si vols veure la presentació, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
diumenge, 13 de desembre del 2009
Eliminem els estereotips!
Divendres passat vam tenir l'oportunitat de gaudir d'una nova sessió de seminari. En aquesta vam treballar aspectes tant interessants que ben bé no sabria per on començar. Però bé, he de concretar una mica més.
En arribar, la Paula ens va lliurar les notes d'un treball que li havíem lliurat. Sense aclarir massa detalls, he de dir que aquest fet em va posar d'allò més contenta! I és que l'esforç, la dedicació i la constància, de vegades, es veuen recompensades! Tot seguit, vam enllaçar amb la darrere sessió, en la que havíem pogut mirar la pel·lícula de Billy Elliot. Juntament amb un document que la Paula ens va facilitar, vam començar un debat. Es van parlar d'aspectes tant quotidians com interessants. Què hem de fer amb els estereotips de gènere? Com a futurs i futures mestres, quin serà el nostre paper en aquest tema?
Bé, les opinions vam ser d'allò més diverses. D'una banda hi havia gent que pensava que homes i dones som diferents. Sota el meu punt de vista particular, crec que homes i dones som diferents, però no pel fet de ser 'home' o 'dona' sinò per que tots i cadascú de nosaltres som diferents. No existeixen dos éssers humans iguals, de la mateixa manera que no n'hi ha dues gotes d'aigua que siguin identiques, encara que de vegades, creiem que si. I no es tracta de fer apologia de la diferenciació de gènere, sinò que el meu objectiu és fer entendre que no és res negatiu ser diferent als altres. Evidentment, tots tenim els mateixos drets i les mateixes possibilitats de manera que tots mereixem ser tractats amb respecte i educació, com èssers únics de l'univers. És en aquest punt, on jo parlo d'igualtat.
De vegades i gairebé sense adonar-nos, ens equivoquem posant etiquetes als altres. I és aquí on hem d'intervenir com a futurs/es educadors. Hem d'evitar de totes les formes fer distincions entre els infants, ja sigui pels seus gustos a l'hora de jugar (nines o cotxes) o pel rol que li otorga la societat. Com a futura mestre intentaré amb totes les meves forces, educar als nens en valors com igualtat, respecte, tolerància, amistat, esforç...entre d'altres. I tots aquests aprenentatges es van donar en parlar de Billy Elliot! Senzillament, increïble!
Per continuar, la nostra companya Paula, ens va explicar un conte ' Els tres pels d'or del diable' i ho va fer d'allò més bé! Al principi estava una mica nerviosa, però a mesura que avançava en el seu relat va aconseguir que tots i cadascú de nosaltres estiguessim realment interessats! Va capturar la nostra antenció d'una manera fulminant!
Definitivament, una sessió molt enriquidora per a una tarda de divendres! I no puc terminar aquesta entrada sense afegir:
' Per tal de ser un bon mestre s'ha de trobar un equilibri entre vocació i coneixement' Paula Mayoral
Que passeu un bon dia!!
*Sara*
En arribar, la Paula ens va lliurar les notes d'un treball que li havíem lliurat. Sense aclarir massa detalls, he de dir que aquest fet em va posar d'allò més contenta! I és que l'esforç, la dedicació i la constància, de vegades, es veuen recompensades! Tot seguit, vam enllaçar amb la darrere sessió, en la que havíem pogut mirar la pel·lícula de Billy Elliot. Juntament amb un document que la Paula ens va facilitar, vam començar un debat. Es van parlar d'aspectes tant quotidians com interessants. Què hem de fer amb els estereotips de gènere? Com a futurs i futures mestres, quin serà el nostre paper en aquest tema?
Bé, les opinions vam ser d'allò més diverses. D'una banda hi havia gent que pensava que homes i dones som diferents. Sota el meu punt de vista particular, crec que homes i dones som diferents, però no pel fet de ser 'home' o 'dona' sinò per que tots i cadascú de nosaltres som diferents. No existeixen dos éssers humans iguals, de la mateixa manera que no n'hi ha dues gotes d'aigua que siguin identiques, encara que de vegades, creiem que si. I no es tracta de fer apologia de la diferenciació de gènere, sinò que el meu objectiu és fer entendre que no és res negatiu ser diferent als altres. Evidentment, tots tenim els mateixos drets i les mateixes possibilitats de manera que tots mereixem ser tractats amb respecte i educació, com èssers únics de l'univers. És en aquest punt, on jo parlo d'igualtat.
De vegades i gairebé sense adonar-nos, ens equivoquem posant etiquetes als altres. I és aquí on hem d'intervenir com a futurs/es educadors. Hem d'evitar de totes les formes fer distincions entre els infants, ja sigui pels seus gustos a l'hora de jugar (nines o cotxes) o pel rol que li otorga la societat. Com a futura mestre intentaré amb totes les meves forces, educar als nens en valors com igualtat, respecte, tolerància, amistat, esforç...entre d'altres. I tots aquests aprenentatges es van donar en parlar de Billy Elliot! Senzillament, increïble!
Per continuar, la nostra companya Paula, ens va explicar un conte ' Els tres pels d'or del diable' i ho va fer d'allò més bé! Al principi estava una mica nerviosa, però a mesura que avançava en el seu relat va aconseguir que tots i cadascú de nosaltres estiguessim realment interessats! Va capturar la nostra antenció d'una manera fulminant!
Definitivament, una sessió molt enriquidora per a una tarda de divendres! I no puc terminar aquesta entrada sense afegir:
' Per tal de ser un bon mestre s'ha de trobar un equilibri entre vocació i coneixement' Paula Mayoral
Que passeu un bon dia!!
*Sara*
dijous, 10 de desembre del 2009
Com ens eduquem?
Pel proper dia 15/12/09 he de fer, juntament amb la Pilar l'activitat d'actualitat educativa a seminari. Hem fet una mica de recerca i hem trobat una notícia que ens ha impactat molt. Es tracta d'un mestre que es va treure la samarreta a clase, però no donaré més detalls, ja que la comentaré millor un cop feta l'activitat.
Penso que és interessant veure el vídeo que hem adjuntat, on es pot apreciar de manera clara l'actitud d'aquest mestre.
D'altra banda, etiqueto aquesta notícia a Gestió i TIC per què penso que pot resultar interessant el fet d'observar com un alumne grava al seu professor sense que aquest es doni compte. Aquest alumne domina les TIC ( o almenys coneix el procediment per penjar un vídeo del mòbil al youtube) i les fa servir de manera poc positiva. Quan parlem de les TIC a les aules no ens referim a això. Resulta evident per a tots que són una eina realment molt útil, que ens apropen a tots cap a un camí de descoberta i coneixement. Per què fem un mal ús d'aquestes?
Fets com aquests són els que fan que, de vegades, les TIC es vegin tan poc valorades. Per sort, existeixen al darrere tot un equip de gent professional que si que sap quina és la manera més adient de fer-les servir. Tot i així, l'aspecte de la seguretat és un apartat que trobo que encara s'ha de treballar una miqueta més. Cal proporcionar benestar i tranquilitat a totes aquelles persones que si que estàn interessades en aprendre i millorar, mitjançant les TIC.
Des de d'aquí us crido a mirar el vídeo, si vols veure'l fes clic
Que passeu un bon dia!
*Sara*
Penso que és interessant veure el vídeo que hem adjuntat, on es pot apreciar de manera clara l'actitud d'aquest mestre.
D'altra banda, etiqueto aquesta notícia a Gestió i TIC per què penso que pot resultar interessant el fet d'observar com un alumne grava al seu professor sense que aquest es doni compte. Aquest alumne domina les TIC ( o almenys coneix el procediment per penjar un vídeo del mòbil al youtube) i les fa servir de manera poc positiva. Quan parlem de les TIC a les aules no ens referim a això. Resulta evident per a tots que són una eina realment molt útil, que ens apropen a tots cap a un camí de descoberta i coneixement. Per què fem un mal ús d'aquestes?
Fets com aquests són els que fan que, de vegades, les TIC es vegin tan poc valorades. Per sort, existeixen al darrere tot un equip de gent professional que si que sap quina és la manera més adient de fer-les servir. Tot i així, l'aspecte de la seguretat és un apartat que trobo que encara s'ha de treballar una miqueta més. Cal proporcionar benestar i tranquilitat a totes aquelles persones que si que estàn interessades en aprendre i millorar, mitjançant les TIC.
Des de d'aquí us crido a mirar el vídeo, si vols veure'l fes clic
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dimecres, 9 de desembre del 2009
Sessió de cinema!
El divendres passat a seminari vam tenir l'oportunitat de gaudir d'una estona força agradable. Vam poder mirar la pel·lícula de Billy Elliot, juntament amb altre seminari. He de dir que aquesta sessió va estar realment molt interessant.
El fet de poder mirar Billy Elliot em va aportar valors tant en positiu com en negatiu. En negatiu es podia apreciar aspectes com egoisme, solitud, ràbia, tristesa, desmotivació, desigualtat, pèrdua,etc. Però de sobte, es va poder comprovar l'aparació de valors com constància, esforç, lluita, tolerància, seguretat, confiança, maduresa, amistat, companyerisme, escolta, lleialtat, fermessa, saviesa, protecció i podria afirmar que fins i tot, amor. Es tracta d'una història acollidora on podem observar com gràcies a l'esforç i la constància podem assolir els nostres objectius.
El fet de mirar aquesta pel·lícula em va fer pensar en que a la vida, de vegades, ens trobem amb persones que ens diuen que no ens ensortirem, que no cal ni provar-ho. Bé, quan desitjes alguna cosa de veritat mai ho has de deixar d'intentar. Amb lluita i esforç, gairebé tot és possible. D'altra banda, també em vaig adonar de que cap de nosaltres som iguals, cada persona és un èsser únic amb unes habilitats que només ella posseeix. I aquestes han de ser aprofitades al màxim. Aquesta penso que haurà de ser la meva feina com a mestre. Haurè d'ajudar als infants a desenvolupar al màxim les seves capacitats, afavorint així el seu creixement. No és una tasca fàcil, però la recompensa és tan gran que de ben segur mereix la pena.
Sense lloc a dubtes, Billy Elliot és un pel·lícula que cal veure, com a mínim un cop a la vida. És pot demanar alguna cosa més per a una sola sessió de seminari?
Que passeu un bon dia!
*Sara*
El fet de poder mirar Billy Elliot em va aportar valors tant en positiu com en negatiu. En negatiu es podia apreciar aspectes com egoisme, solitud, ràbia, tristesa, desmotivació, desigualtat, pèrdua,etc. Però de sobte, es va poder comprovar l'aparació de valors com constància, esforç, lluita, tolerància, seguretat, confiança, maduresa, amistat, companyerisme, escolta, lleialtat, fermessa, saviesa, protecció i podria afirmar que fins i tot, amor. Es tracta d'una història acollidora on podem observar com gràcies a l'esforç i la constància podem assolir els nostres objectius.
El fet de mirar aquesta pel·lícula em va fer pensar en que a la vida, de vegades, ens trobem amb persones que ens diuen que no ens ensortirem, que no cal ni provar-ho. Bé, quan desitjes alguna cosa de veritat mai ho has de deixar d'intentar. Amb lluita i esforç, gairebé tot és possible. D'altra banda, també em vaig adonar de que cap de nosaltres som iguals, cada persona és un èsser únic amb unes habilitats que només ella posseeix. I aquestes han de ser aprofitades al màxim. Aquesta penso que haurà de ser la meva feina com a mestre. Haurè d'ajudar als infants a desenvolupar al màxim les seves capacitats, afavorint així el seu creixement. No és una tasca fàcil, però la recompensa és tan gran que de ben segur mereix la pena.
Sense lloc a dubtes, Billy Elliot és un pel·lícula que cal veure, com a mínim un cop a la vida. És pot demanar alguna cosa més per a una sola sessió de seminari?
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dijous, 3 de desembre del 2009
Plantes
Avui dia 3 de desembre, hem publicat al blog el nostre projecte del JClic.
Ens ha costat molt enllestir-ho tot i sempre havíem d'estar retocant algunes coses que mai ens acabàven de sortir prou bé.
El nostre projecte tracta de les plantes, de la diferenciació entre planta i flor, i de les flors.
Considerem que pel tipus d'activitats que hem fet, no serien idònies per nens menors de cinc anys.
Ens ha costat molt enllestir-ho tot i sempre havíem d'estar retocant algunes coses que mai ens acabàven de sortir prou bé.
El nostre projecte tracta de les plantes, de la diferenciació entre planta i flor, i de les flors.
Considerem que pel tipus d'activitats que hem fet, no serien idònies per nens menors de cinc anys.
Cal afegir que li hem posat molt d'esforç i dedicació i que creiem que és una eina realment útil pel nostre futur professional. El fet de poder oferir als infants diferents activitats fent servir les TIC és com a mínim, molt interessant. Es tracta d'un altre recurs, que com a mestres, tindrem a la nostra abast.
A més a més combina l'aprenentatge amb la diversió. És una manera d'adquirir coneixements molt amena, que és la millor manera d'aprendre en aquesta etapa. Un cop finalitzada la feina, podem afirmar que totes les hores emprades han estàn una recompensa en veure el resultat. Realment un programa molt enrequidor.
Us agradaria provar? Feu clic a l'enllaç!
http://grups.blanquerna.url.edu/jclic/lesplantes
Que passeu un bon dia!!
*Sara*
dimarts, 1 de desembre del 2009
Creativitat
La sessió d'avui a seminari ha estat com a mínim interessant. He de dir que hem pogut gaudir d'una estona on el treball ben fet, l'implicació i l'esforç han estat present en tot moment. I és que a la sessió d'avui hem tingut l'oportunitat de veure els diferents vídeos que tots els companys hem fet en relació amb la setmana educativa. Però bé, anem per parts.
En començar la sessió, el primer que hem fet ha estat escoltar a la nostra companya Laia com ens explicava un conte. Aquest s'anomenava ' El dia que van intentar matar l'amor'. Realment ha estat un conte preciós, on gairebé sortien tots els sentiments que pot sentir un ésser humà. Parlava de com, de vegades, ens fiquem en terrenys perrillosos si ens deixem portar per l'odi, la gelosia o la soberbia. La veritat és que aquest conte m'ha fet pensar que al llarg de la nostra vida se'ns donen tot un seguit de situacions on podem actuar de dues maneres: essent egoistes i deixant-nos emportar pels nostres propis interessos o essent persones que vetllen pel benestar dels altres. Resulta evident per a tots que molts cops, la rutina termina per matar l'amor que com per art de màgia va unir un dia a dues persones. Fet que ha quedat clarament reflectit en el conte. Una història, sense cap mena de dubte, molt bonica.
Tot seguit hem anant veient els diferents vídeos que hem fet. Si sóc sincera, estic força impressionada. He de dir que totes les persones amb les que tinc el plaer de compartir seminari són individus sensibles, molt emocionals i amb un gran potencial. Es tracten de persones creatives que tenen molt clar quin serà el seu futur: ser mestres. Des d'aquí, gràcies a tots per aquesta bona estona!
Per finalitzar la sessió hem fet actualitat educativa. Les nostres companyes ens han portat una notícia en la que es parlava de que un mestre va castigar a una nena de cara a la paret i la va fer copiar un munt de vegades per que no havia portat els deures fets. Tot seguit ens hem posicionat en els diferents rols (mestres, pares i alumnes) i hem extret diferents conclusions. D'una banda ha quedat clar que aquest no ha estat el millor mètode per educar a la nena, però tot i així cal conèixer una mica més el cas, tenint en compte que cada infant és diferent. Si jo fos la mestra el primer que faria seria estudiar de manera individualitzada a aquesta nena. D'altra banda, posicionant-nos des de la perspectiva d'alumnes, hem de tenir molt clar que tenim tot un seguit d'obligacions i que hem de complir amb aquestes.
Ja per terminar, he d'afegir que: '' M'ha sorprés el llenguatge que heu fet servir'' Paula Mayoral.
Es pot demanar qualsevol cosa més per a una mateixa sessió?
Que paseu bona nit!
*Sara*
En començar la sessió, el primer que hem fet ha estat escoltar a la nostra companya Laia com ens explicava un conte. Aquest s'anomenava ' El dia que van intentar matar l'amor'. Realment ha estat un conte preciós, on gairebé sortien tots els sentiments que pot sentir un ésser humà. Parlava de com, de vegades, ens fiquem en terrenys perrillosos si ens deixem portar per l'odi, la gelosia o la soberbia. La veritat és que aquest conte m'ha fet pensar que al llarg de la nostra vida se'ns donen tot un seguit de situacions on podem actuar de dues maneres: essent egoistes i deixant-nos emportar pels nostres propis interessos o essent persones que vetllen pel benestar dels altres. Resulta evident per a tots que molts cops, la rutina termina per matar l'amor que com per art de màgia va unir un dia a dues persones. Fet que ha quedat clarament reflectit en el conte. Una història, sense cap mena de dubte, molt bonica.
Tot seguit hem anant veient els diferents vídeos que hem fet. Si sóc sincera, estic força impressionada. He de dir que totes les persones amb les que tinc el plaer de compartir seminari són individus sensibles, molt emocionals i amb un gran potencial. Es tracten de persones creatives que tenen molt clar quin serà el seu futur: ser mestres. Des d'aquí, gràcies a tots per aquesta bona estona!
Per finalitzar la sessió hem fet actualitat educativa. Les nostres companyes ens han portat una notícia en la que es parlava de que un mestre va castigar a una nena de cara a la paret i la va fer copiar un munt de vegades per que no havia portat els deures fets. Tot seguit ens hem posicionat en els diferents rols (mestres, pares i alumnes) i hem extret diferents conclusions. D'una banda ha quedat clar que aquest no ha estat el millor mètode per educar a la nena, però tot i així cal conèixer una mica més el cas, tenint en compte que cada infant és diferent. Si jo fos la mestra el primer que faria seria estudiar de manera individualitzada a aquesta nena. D'altra banda, posicionant-nos des de la perspectiva d'alumnes, hem de tenir molt clar que tenim tot un seguit d'obligacions i que hem de complir amb aquestes.
Ja per terminar, he d'afegir que: '' M'ha sorprés el llenguatge que heu fet servir'' Paula Mayoral.
Es pot demanar qualsevol cosa més per a una mateixa sessió?
Que paseu bona nit!
*Sara*
diumenge, 29 de novembre del 2009
I vosaltres, on heu anat?
A la sessió de divendres de seminari vam compartir les diverses experiències que hem viscut durant ''la setmana fantàstica'', tot i que sense aprofundir gaire ja que aixó ho farem en la següent sessió, mitjançant una feina encomanada. Però bé, començem pel principi.
El primer que vàrem fer va ser posar una mica en ordre el nostre calendari. Vam estar aclarint diferens dubtes (dates d'entrega, feines ha fer...) de manera que vam dedicar una estona de la sessió a la part més burocràtica de la matèria. Vam poder posar en comú els nostres neguits i inquietuds en temes relacionats amb el nostre futur acadèmic. 'Com seràn els examens? Com ho hem de fer per tal d'aconseguir fer-ho bé?' eren algunes de les preguntes que vàrem realitzar. La Paula ens va anar tranquilitzant i aconsellant de la millor manera possible. Un cop les nostres pors estàvem més o menys resoltes, vam donar lloc al següent tema: ' Quin servei educatiu heu visitat pel vostre compte durant la setmana passada?' Van sorgir moltísims llocs. Van haver-hi persones que van visitar el Museu del Xocolata, el Cosmocaixa, la Biblioteca, l'Aquarium, etc.
En el nostre cas particular, vam anar al Zoo. Va estar realment molt enriquidor. En arribar allà, ens vam trobar amb una noia força entrega als infants. Era molt propera a ells, oferint la possibilitat de participar a tots els petits. És per aquest motiu que es pot afirmar que interactuava amb ells. El primer que va fer va ser passar un power point, on explicava de manera molt clara com eren els dofins. Tot seguit, els infants van poder tocar els ossos d'un dofí, per continuar la visita després, veient-nos nedar. D'aquesta sortida extrec valors com igualtat i respecte així com descoberta i experimentació. Els nens van poder adonar-se'n de que tots els èssers vius mereixen un respecte i cal cuidar-los. Fins i tot jo mateixa vaig descobrir aspectes dels dofins que fins aleshores eren desconeguts per mi. Així que puc dir que el Zoo de Barcelona és una molt bona opció per realitzar una sortida.
Tot seguit vam fer un petit debat sobre la pel·lícula Àgora. D'aquesta el que principalment destacaria és el paper de la dona, la lluita pels ideals, el fanatisme (que no és bo en cap dels sentits) així com el fet de qüestionar-ho tot. Tot i que va haver-hi gent a la que no li va agradar massa, he de dir que a mi personalment em va encantar. Tot i així pensava el final seria diferent. Fa girs inesperats, que fan d'aquesta pel·lícula un èxit. Realment és digne de veure. Va ser durant aquest debat que la Paula ens va dir: ''Cultivar-se en un espai de la teva vida implica renunciar a altres''. No puc estar més d'acord. Tot i que no ens acostumen, el nostre dia a dia es troba ple de moments en els que hem d'escollir. Ens trobem en constant evolució i preparar-se per fer una cosa, de vegades implica perdre'ns d'altres. Però bé, les nostres oportunitats ''desprofitades'' mai cauen en l'oblit, sinó que molt cops són aprofitades pels altres. I és que així és la vida, un camí on cal escollir, on cal posicionar-se.
Tot seguit, la nostra companya Laura ens va explicar un conte 'La primera ventafocs'. He de dir que em va agradar molt, era una versió diferent a la que tothom coneix. Després d'haver escoltat aquest conte em vaig adonar de que, de vegades caient en l'error de pensar que tot és molt recent i que les històries que nosaltres coneixem són només nostres. Doncs bé, aquest conte és un clar exemple de que l'oratoria és un art que es pràctica des de fa milers d'anys i que l'ésser humà sempre ha tingut la necessitat de narrar les seves aventures per donar una raó al per qué de les coses. Definitivament un conte molt interessant.
Que passeu un bon cap de setmana!
*Sara*
El primer que vàrem fer va ser posar una mica en ordre el nostre calendari. Vam estar aclarint diferens dubtes (dates d'entrega, feines ha fer...) de manera que vam dedicar una estona de la sessió a la part més burocràtica de la matèria. Vam poder posar en comú els nostres neguits i inquietuds en temes relacionats amb el nostre futur acadèmic. 'Com seràn els examens? Com ho hem de fer per tal d'aconseguir fer-ho bé?' eren algunes de les preguntes que vàrem realitzar. La Paula ens va anar tranquilitzant i aconsellant de la millor manera possible. Un cop les nostres pors estàvem més o menys resoltes, vam donar lloc al següent tema: ' Quin servei educatiu heu visitat pel vostre compte durant la setmana passada?' Van sorgir moltísims llocs. Van haver-hi persones que van visitar el Museu del Xocolata, el Cosmocaixa, la Biblioteca, l'Aquarium, etc.
En el nostre cas particular, vam anar al Zoo. Va estar realment molt enriquidor. En arribar allà, ens vam trobar amb una noia força entrega als infants. Era molt propera a ells, oferint la possibilitat de participar a tots els petits. És per aquest motiu que es pot afirmar que interactuava amb ells. El primer que va fer va ser passar un power point, on explicava de manera molt clara com eren els dofins. Tot seguit, els infants van poder tocar els ossos d'un dofí, per continuar la visita després, veient-nos nedar. D'aquesta sortida extrec valors com igualtat i respecte així com descoberta i experimentació. Els nens van poder adonar-se'n de que tots els èssers vius mereixen un respecte i cal cuidar-los. Fins i tot jo mateixa vaig descobrir aspectes dels dofins que fins aleshores eren desconeguts per mi. Així que puc dir que el Zoo de Barcelona és una molt bona opció per realitzar una sortida.
Tot seguit vam fer un petit debat sobre la pel·lícula Àgora. D'aquesta el que principalment destacaria és el paper de la dona, la lluita pels ideals, el fanatisme (que no és bo en cap dels sentits) així com el fet de qüestionar-ho tot. Tot i que va haver-hi gent a la que no li va agradar massa, he de dir que a mi personalment em va encantar. Tot i així pensava el final seria diferent. Fa girs inesperats, que fan d'aquesta pel·lícula un èxit. Realment és digne de veure. Va ser durant aquest debat que la Paula ens va dir: ''Cultivar-se en un espai de la teva vida implica renunciar a altres''. No puc estar més d'acord. Tot i que no ens acostumen, el nostre dia a dia es troba ple de moments en els que hem d'escollir. Ens trobem en constant evolució i preparar-se per fer una cosa, de vegades implica perdre'ns d'altres. Però bé, les nostres oportunitats ''desprofitades'' mai cauen en l'oblit, sinó que molt cops són aprofitades pels altres. I és que així és la vida, un camí on cal escollir, on cal posicionar-se.
Tot seguit, la nostra companya Laura ens va explicar un conte 'La primera ventafocs'. He de dir que em va agradar molt, era una versió diferent a la que tothom coneix. Després d'haver escoltat aquest conte em vaig adonar de que, de vegades caient en l'error de pensar que tot és molt recent i que les històries que nosaltres coneixem són només nostres. Doncs bé, aquest conte és un clar exemple de que l'oratoria és un art que es pràctica des de fa milers d'anys i que l'ésser humà sempre ha tingut la necessitat de narrar les seves aventures per donar una raó al per qué de les coses. Definitivament un conte molt interessant.
Que passeu un bon cap de setmana!
*Sara*
dijous, 26 de novembre del 2009
Un camí per aprendre
En publicar aquest vídeo al meu bloc, el primer que he de dir és que es tracta de tots aquells coneixements que hem pogut adquirir durant una Setmana ' una mica especial ' que hem viscut a la Universitat. I és que durant la Setmana passada vam tenir l'oportunitat de gaudir de diverses activitats, cadascuna més enriquidora que l'anterior, on hem pogut crèixer com a persona.
Tal i com mostra al vídeo, la meva experiència durant aquests dies ha estat força positiva. He de dir que a principis de setmana no em trobava en el meu millor moment, però ha estat gràcies a l'ajuda dels altres que he pogut gaudir com si d'una nena petita es tractés.
D'altra banda, però, ens hem tingut que espavilar a l'hora de trobar els diferents llocs que havíem de visitar. Penso que aquest aspecte ha estat molt adient ja que m'ha ajudat a adonar-me de que tot i essent de Barcelona, i havent viscut aqui durant tota la meva vida, existeixen milers d'indrets que desconec de la meva ciutat. He descobert que existeixen persones disposades a ajudar als altres, sense demanar res a canvi.
He aprofundit una mica més en mi mateixa, descobrint així, que amb esforç i voluntat no existeixen els impediments. He pogut apreciar el que és implicar-se en un projecte i treballar de valent per fer que aquest es porti a terme. I finalment he descobert que una feina ben feta sempre és un bon estimulant. Sense més, he de dir que mentres estic escrivint aquestes linies, no puc deixar de pensar en que tornaria a viure aquesta mateixa experiència.
Desitjo que gaudiu del vídeo!
*Sara*
Tal i com mostra al vídeo, la meva experiència durant aquests dies ha estat força positiva. He de dir que a principis de setmana no em trobava en el meu millor moment, però ha estat gràcies a l'ajuda dels altres que he pogut gaudir com si d'una nena petita es tractés.
D'altra banda, però, ens hem tingut que espavilar a l'hora de trobar els diferents llocs que havíem de visitar. Penso que aquest aspecte ha estat molt adient ja que m'ha ajudat a adonar-me de que tot i essent de Barcelona, i havent viscut aqui durant tota la meva vida, existeixen milers d'indrets que desconec de la meva ciutat. He descobert que existeixen persones disposades a ajudar als altres, sense demanar res a canvi.
He aprofundit una mica més en mi mateixa, descobrint així, que amb esforç i voluntat no existeixen els impediments. He pogut apreciar el que és implicar-se en un projecte i treballar de valent per fer que aquest es porti a terme. I finalment he descobert que una feina ben feta sempre és un bon estimulant. Sense més, he de dir que mentres estic escrivint aquestes linies, no puc deixar de pensar en que tornaria a viure aquesta mateixa experiència.
Desitjo que gaudiu del vídeo!
*Sara*
Treballem de valent!
Dimarts passat vam gaudir d'una sessió de seminari una mica especial. Cal dir que durant tota la setmana anterior hem tingut l'oportunitat de conèixer noves maneres d'aprendre, sortint al carrer per tal descobrir qué té la nostra ciutat per oferir-nos culturalment.
Bé, ha estat una setmana realment enriquidora, on hem pogut observar diferents maneres de fer, diferents maneres d'aprendre així com altres maneres d'educar. Si pensem en el nostre futur, resulta del tot evident que per tal de ser bons mestres, ens és del tot imprescindible estar assabentats de tot el que podem fer per millorar la vida dels nostres alumnes.
Feta aquesta petita reflexió, he de dir que des de seminari ens han fet un petit encàrrec un mica diferent. I és que per tal d'interioritzar més tots aquells continguts treballats durant aquesta setmana, haurem d'elaborar un vídeo o un power point (que tindreu l'oportunitat de veure-ho al meu bloc més endavant) explicant quins valors i quines aportacions educatives extreiem d'aquests dies de descoberta fora de la Facultat. Com que aixó representa una gran feinada, la Paula ens va deixar l'última sessió de seminari per tal de posar-nos a fer feina.
Però abans d'aixó vam poder gaudir d'un conte que ens va explicar la nostra companya Aida. Cal afegir que ho va fer d'allò més bé. Va ser un conte reforçat amb imatges, les quals van ser elaborades per ella mateixa, donant-li més personalitat a la seva història. Va aconseguir cridar l'atenció de tothom, convertint-nos durant un petit espai de temps, en infants. Veritablement, una feina molt ben feta.
A continuació ens vam dividir per les diferents instal·lacions de la Facultat per tal de començar a preparar el nostre vídeo on intentarem reflectir de la manera més acurada possible, com hem viscut de manera personal, aquesta setmana 'fantàstica'.
No puc terminar aquesta entrada sense afegir: ' Ensenyar i aprendre van junts. És un procés que no es pot donar per separat' Paula Mayoral
Que passeu un bon dia!
*Sara*
Bé, ha estat una setmana realment enriquidora, on hem pogut observar diferents maneres de fer, diferents maneres d'aprendre així com altres maneres d'educar. Si pensem en el nostre futur, resulta del tot evident que per tal de ser bons mestres, ens és del tot imprescindible estar assabentats de tot el que podem fer per millorar la vida dels nostres alumnes.
Feta aquesta petita reflexió, he de dir que des de seminari ens han fet un petit encàrrec un mica diferent. I és que per tal d'interioritzar més tots aquells continguts treballats durant aquesta setmana, haurem d'elaborar un vídeo o un power point (que tindreu l'oportunitat de veure-ho al meu bloc més endavant) explicant quins valors i quines aportacions educatives extreiem d'aquests dies de descoberta fora de la Facultat. Com que aixó representa una gran feinada, la Paula ens va deixar l'última sessió de seminari per tal de posar-nos a fer feina.
Però abans d'aixó vam poder gaudir d'un conte que ens va explicar la nostra companya Aida. Cal afegir que ho va fer d'allò més bé. Va ser un conte reforçat amb imatges, les quals van ser elaborades per ella mateixa, donant-li més personalitat a la seva història. Va aconseguir cridar l'atenció de tothom, convertint-nos durant un petit espai de temps, en infants. Veritablement, una feina molt ben feta.
A continuació ens vam dividir per les diferents instal·lacions de la Facultat per tal de començar a preparar el nostre vídeo on intentarem reflectir de la manera més acurada possible, com hem viscut de manera personal, aquesta setmana 'fantàstica'.
No puc terminar aquesta entrada sense afegir: ' Ensenyar i aprendre van junts. És un procés que no es pot donar per separat' Paula Mayoral
Que passeu un bon dia!
*Sara*
diumenge, 22 de novembre del 2009
Fem videos!
A la sessió de Gestió hem estat treballant amb un programa que era desconegut per mi, el Windows
Movie Market. Amb aquest podem crear els nostres vídeos i tot i que al principi ha estat una mica complicat, a mesura que vas fent resulta menys dificultós.
El primer que he fet ha estat gravar la meva veu, amb l'audacity, llegint un petit text. Tot seguit he agafat diferents imatges d'internet que penso tenen relació amb el text. Un cop fet aixó he exportat les meves imatges i la meva veu al windows movie market, on les he combinades com més m'agradava. A continuació he escollit una cançó que em transmetia les mateixes sensacions que el text i la he combinat amb la meva veu. He tingut que regular una mica el so de la cançó ja que pel contrari la meva veu no s'hagués escoltat. I bé, aquest ha estat el resultat:
Desitjo que us agradi!
*Sara*
Movie Market. Amb aquest podem crear els nostres vídeos i tot i que al principi ha estat una mica complicat, a mesura que vas fent resulta menys dificultós.
El primer que he fet ha estat gravar la meva veu, amb l'audacity, llegint un petit text. Tot seguit he agafat diferents imatges d'internet que penso tenen relació amb el text. Un cop fet aixó he exportat les meves imatges i la meva veu al windows movie market, on les he combinades com més m'agradava. A continuació he escollit una cançó que em transmetia les mateixes sensacions que el text i la he combinat amb la meva veu. He tingut que regular una mica el so de la cançó ja que pel contrari la meva veu no s'hagués escoltat. I bé, aquest ha estat el resultat:
Desitjo que us agradi!
*Sara*
dilluns, 16 de novembre del 2009
Educació i vida a Seminari
A la darrere sessió de seminari vam tenir l'oportunitat de poder treballar de manera conjunta el llibre de l'Eulàlia Bosch 'Educació i vida quotidiana'. Tot i que ja ens ho havíem llegit i havíem fet un treball per escrit, faltava posar-ho a la palestra. La Paula ens va fer diferents aclariments que trobo, ens van ajudar a percebre aspectes que ens havíem passat per alt o que no havíem entés de la mateixa manera.
Per començar ens va facilitar com una mena de qüestionari, mitjançant el qual cadascú de nosaltres i de manera individualitzada podia fer les seves aportacions en relació amb el llibre. La primera pregunta tractava de fer un llistat de tots els valors que havíem observat a mesura que anávem llegint. Van sorgir aspectes molt importants, com amistat, amor, decisió, coratge, solidaritat, empatia, companyerisme, constància, esforç, reconeixement...entre d'altres. La llista va ser realment extensa. La segona pregunta, tractava d'escollir únicament un assaig de tots els que ens havíem llegit, aquell que més ens hagués agradat i justificar la nostra tria. He de dir que en el meu cas particular vaig escollir 'Néixer'. Trobo que és un relat força enriquidor, que explica a la perfecció aquella transició de ser filla a ser mare. Tracta alhora les relacions materno-filials, molt complicades de vegades així com el por, la inseguretat i la inquietud que sentim davant una situació nova, que en aquest cas és l'embaràs. He de dir que va quedar el segon del ranking.
Per continuar, la tercera pregunta deia: ' Una pregunta al voltant del llibre' I la meva va ser:
' Com reaccionaries si fossis la mestra dels capítol ' I si...' davant l'actuació dels infants?'
Un cop resolt aquest qüestionari, la Paula ens va col·locar per grups i cada grup era responsable d'una pregunta. Els de la primera vam fer un gran llistat amb tots els valors que vam posar tots i cadascú de nosaltres. Llistat que ara tenim a la nostra disposició i que ens pot ser molt útil per a futurs treballs. Els de la segona pregunta havien de fer un petit ranking amb els assajos més votats per tots nosaltres. I finalment, els de la tercera havíem de fer un petit llistat amb totes les preguntes que havien formulat els nostres companys, escollir aquella que ens semblés més complicada i donar-li resposta. De totes, vam escollir una que deia: ' Qué significa per tu educar després d'haver llegit el llibre?'
Per nosaltres educar és marcar la diferència, inculcar valors, afavorir les capacitats dels infants promocionant a aquests aprenentatges que els siguin útils en el seu dia a dia, és, en definitiva fer dels altres millors persones.
Fet aquesta activitat, la nostra companya Meritxell ens va explicar un conte 'El Present sempre guanya' del qual extrec com a conclusió final que em de viure més el dia a dia sense tenir tant en compte que passarà demà.
En general aquesta sessió de seminari ha estat un espai de descoberta i autoconeixement i per això no puc terminar la meva entrada sense deixar de posar:
'Una regla de tot mestre és fer primer els treballs per saber quins problemes poden tenir els alumnes' Paula Mayoral
Per començar ens va facilitar com una mena de qüestionari, mitjançant el qual cadascú de nosaltres i de manera individualitzada podia fer les seves aportacions en relació amb el llibre. La primera pregunta tractava de fer un llistat de tots els valors que havíem observat a mesura que anávem llegint. Van sorgir aspectes molt importants, com amistat, amor, decisió, coratge, solidaritat, empatia, companyerisme, constància, esforç, reconeixement...entre d'altres. La llista va ser realment extensa. La segona pregunta, tractava d'escollir únicament un assaig de tots els que ens havíem llegit, aquell que més ens hagués agradat i justificar la nostra tria. He de dir que en el meu cas particular vaig escollir 'Néixer'. Trobo que és un relat força enriquidor, que explica a la perfecció aquella transició de ser filla a ser mare. Tracta alhora les relacions materno-filials, molt complicades de vegades així com el por, la inseguretat i la inquietud que sentim davant una situació nova, que en aquest cas és l'embaràs. He de dir que va quedar el segon del ranking.
Per continuar, la tercera pregunta deia: ' Una pregunta al voltant del llibre' I la meva va ser:
' Com reaccionaries si fossis la mestra dels capítol ' I si...' davant l'actuació dels infants?'
Un cop resolt aquest qüestionari, la Paula ens va col·locar per grups i cada grup era responsable d'una pregunta. Els de la primera vam fer un gran llistat amb tots els valors que vam posar tots i cadascú de nosaltres. Llistat que ara tenim a la nostra disposició i que ens pot ser molt útil per a futurs treballs. Els de la segona pregunta havien de fer un petit ranking amb els assajos més votats per tots nosaltres. I finalment, els de la tercera havíem de fer un petit llistat amb totes les preguntes que havien formulat els nostres companys, escollir aquella que ens semblés més complicada i donar-li resposta. De totes, vam escollir una que deia: ' Qué significa per tu educar després d'haver llegit el llibre?'
Per nosaltres educar és marcar la diferència, inculcar valors, afavorir les capacitats dels infants promocionant a aquests aprenentatges que els siguin útils en el seu dia a dia, és, en definitiva fer dels altres millors persones.
Fet aquesta activitat, la nostra companya Meritxell ens va explicar un conte 'El Present sempre guanya' del qual extrec com a conclusió final que em de viure més el dia a dia sense tenir tant en compte que passarà demà.
En general aquesta sessió de seminari ha estat un espai de descoberta i autoconeixement i per això no puc terminar la meva entrada sense deixar de posar:
'Una regla de tot mestre és fer primer els treballs per saber quins problemes poden tenir els alumnes' Paula Mayoral
dimecres, 11 de novembre del 2009
Fem eslogan!
La darrere sessió de seminari va estar molt interessant. Va ser una sessió en la que teniem molta feina a fer i evidentment, van aconseguir dur-la a terme sense problema. Va estar una sessió d'organització i de revisió de dates d'entrega, fent aixi una mica de repàs del que ens queda encara per fer.
Per començar vam estar parlant de la propera setmana, que es presenta davant nostre com a una experiència personal on poder crèixer i gaudir, aprofitant al màxim les oportunitats que ens ofereix la facultat per familiaritzar-nos amb altres serveis educatius com són el auditori, la fundació Miró, etc. La Paula ens va explicar una mica l'objectiu d'aquesta setmana vinent i tota la feinada que haurem de dur a terme un cop aquesta termini. Tot seguit, vam continuar amb l'activitat de les pel·lícules ja que van haver-hi quatre companys que no van disposar de temps en la sessió anterior per poder mostrar-nos la seva feina. He de dir que després d'haver escoltat a tothom, no puc deixar de veure ' Los niños de Huang Shai' així com ' La lengua de las mariposas' i ' La ola'. són les pel·lícules que més m'han cridat l'atenció tot i que gairebé totes les que ens han presentat semblen ser força bones.
Per continuar una companya ens va explicar un conte i penso que ho va fer d'allò més bé. Va aconseguir captar tota la nostra atenció, la qual cosa no resulta gens fàcil ja que portàvem un dia bastant llarg i amb molta feina pel davant. En aquest conte ens explica el per qué de que el mar sigui salat però, a més a més, jo vaig poder observar que també era una lliçó de vida. Es parlava de valors com confiança, compartir, justícia...i la contraposició d'aquests, com pot ser egoisme, soberbia, ambició, etc. Entre línies es podia llegir que tot i que de vegades pensem que ens trobem en una situació sense sortida i ens toca viure experiències negatives, la vida s'encarrega d'equilibrar-ho, otorgant a cadascú allà on li correspon. Una història molt encertada per a una tarda de seminari.
Després d'això, les nostres companyes Ana Montserrat i Laura Novillo ens vam posar una miqueta al dia amb la seva actualitat educativa. Ens vam portar una notícia en la qual s'explicava que volen implantar el català com a llengua a totes les universitats de Catalunya. Cal dir que tota la classe vam estar d'acord amb aquesta mesura. L'activitat que ens van proposar consistia en fer un eslogan per dur a terme aquesta campanya. Ho havíem de fer en parelles. En el meu cas concret, la nostra proposta va ser: ' Valorem Catalunya, Valorem el Català' però van sortir d'altres molt interessants també com ' Catalanitza't tu també' o ' Escolta'm, parlo català'. I és que si a nivell universitari no fomentem l'ús d'aquesta llengua, on ho hem de fer?
Per finalitzar he d'afegir una reflexió que ens va fer la Paula, la qual em va fer pensar. Concretament ens va dir: ' Ja no existeix una manera tradicional d'ensenyar, i és que professors i alumnes aprenem junts' No puc estar més d'acord! Sota la meva experiéncia amb infants , que és molt poca encara, he descobert que són la millor font per aprendre. Mirar un alumne als ulls i veure en aquests que a assolit un nou coneixement, és una satisfacció personal tant gran que no hi ha paraules per a descriure-ho. D'altra banda, que un professor de la universitat pensi en nosaltres com a font d'aprenentatge fa que et vegis valorat. La teva feina li agrada i tot i que cada molt camí per fer, és d'agraïr que l'esforç estigui recompensat.
*Sara*
Per començar vam estar parlant de la propera setmana, que es presenta davant nostre com a una experiència personal on poder crèixer i gaudir, aprofitant al màxim les oportunitats que ens ofereix la facultat per familiaritzar-nos amb altres serveis educatius com són el auditori, la fundació Miró, etc. La Paula ens va explicar una mica l'objectiu d'aquesta setmana vinent i tota la feinada que haurem de dur a terme un cop aquesta termini. Tot seguit, vam continuar amb l'activitat de les pel·lícules ja que van haver-hi quatre companys que no van disposar de temps en la sessió anterior per poder mostrar-nos la seva feina. He de dir que després d'haver escoltat a tothom, no puc deixar de veure ' Los niños de Huang Shai' així com ' La lengua de las mariposas' i ' La ola'. són les pel·lícules que més m'han cridat l'atenció tot i que gairebé totes les que ens han presentat semblen ser força bones.
Per continuar una companya ens va explicar un conte i penso que ho va fer d'allò més bé. Va aconseguir captar tota la nostra atenció, la qual cosa no resulta gens fàcil ja que portàvem un dia bastant llarg i amb molta feina pel davant. En aquest conte ens explica el per qué de que el mar sigui salat però, a més a més, jo vaig poder observar que també era una lliçó de vida. Es parlava de valors com confiança, compartir, justícia...i la contraposició d'aquests, com pot ser egoisme, soberbia, ambició, etc. Entre línies es podia llegir que tot i que de vegades pensem que ens trobem en una situació sense sortida i ens toca viure experiències negatives, la vida s'encarrega d'equilibrar-ho, otorgant a cadascú allà on li correspon. Una història molt encertada per a una tarda de seminari.
Després d'això, les nostres companyes Ana Montserrat i Laura Novillo ens vam posar una miqueta al dia amb la seva actualitat educativa. Ens vam portar una notícia en la qual s'explicava que volen implantar el català com a llengua a totes les universitats de Catalunya. Cal dir que tota la classe vam estar d'acord amb aquesta mesura. L'activitat que ens van proposar consistia en fer un eslogan per dur a terme aquesta campanya. Ho havíem de fer en parelles. En el meu cas concret, la nostra proposta va ser: ' Valorem Catalunya, Valorem el Català' però van sortir d'altres molt interessants també com ' Catalanitza't tu també' o ' Escolta'm, parlo català'. I és que si a nivell universitari no fomentem l'ús d'aquesta llengua, on ho hem de fer?
Per finalitzar he d'afegir una reflexió que ens va fer la Paula, la qual em va fer pensar. Concretament ens va dir: ' Ja no existeix una manera tradicional d'ensenyar, i és que professors i alumnes aprenem junts' No puc estar més d'acord! Sota la meva experiéncia amb infants , que és molt poca encara, he descobert que són la millor font per aprendre. Mirar un alumne als ulls i veure en aquests que a assolit un nou coneixement, és una satisfacció personal tant gran que no hi ha paraules per a descriure-ho. D'altra banda, que un professor de la universitat pensi en nosaltres com a font d'aprenentatge fa que et vegis valorat. La teva feina li agrada i tot i que cada molt camí per fer, és d'agraïr que l'esforç estigui recompensat.
*Sara*
dissabte, 7 de novembre del 2009
Matilda!
A la sessió d'avui de seminari hem pogut gaudir d'una activitat realment molt interessant. Tots hem tingut l'oportunitat d'oferir a la resta dels companys una miqueta de nosaltres. Però bé, començarem pel principi.
En arribar a l'aula dues companyes ens han portat una notícia per tal de dur a terme l'activitat d'actualitat educativa. Ens han explicat que des de l'administració es planteja canviar el nom de les festivitats de Nadal o Setmana Santa. Proposen que aquestes passin a anomenar-se vacances de Nadal o de Primavera. Han dividit la classe en tres grups i havíem de posicionar-nos segons ens deient elles. A mi personalment m'ha tocat defendre una idea amb la que no estava gens d'acord. Ha estat realment molt productiu! He pogut distanciar-me una mica del meu punt de vista, treballant així aspectes com empatia o comprensió. D'altra banda cal dir que defendre alguna cosa en la que no creus resulta realment complicat! Sense cap mena de dubte, ha estat molt educatiu.
A continuació una altra companya ens ha fet emocionar-nos amb un conte ' La botiga dels records'. Aquí ens explicava que, de vegades, ens trobem tant absorts en el dia a dia que no ens donem compte de que deixem passar un temps preciós. Sempre pensem en futur, la qual cosa està molt bé, però també cal saber trencar de tant en tant amb això. No hi haurà cap dia futur que sigui més important que el mateix dia que estem visquent. I és que el dia més important de la nostra vida és avui. Un conte molt bonic, molt apropiat i amb una profunditat que invita a la reflexió. A més a més trobo que la nostra companya ho ha fet molt bé, fent ús d'un bon llenguatge. Es notava que ho portava força preparat i treballat.
Tot seguit hem sortit de manera ordenada a la palestra, on havíem d'oferir a la resta de la classe una pel·lícula educativa i els motius de per qué l'havien de veure. En el meu cas particular la escollida va ser Matilda ja que es tracta d'una pel·lícula plena de valors, mostra la diferència entre una bona mostra mestra i un intent de ser-ho, a la vegada que mostra com una persona amb potencial aconseguirà tot el que es proposi encara que el seu entorn no sigui adient.
Aquesta segona part de la classe em va ser molt útil. He descobert pel·lícules que desconeixia que existien i que desitjo veure aviat. El nen amb el pijama a ratlles, La ola, La lengua de las mariposas, entre d'altres són les que més em van cridar l'atenció.
D'altra banda, ens havíem d'anar qualificant a mesura que anàvem sortint a fer la nostra exposició. Calia posar una nota a la pel·lícula i una altra a la nostra manera d'exposar. Bé, d'aquesta part trobo que tal i com ens va dir la Paula ' Sou poc crítics'. La veritat és que les notes que ens vam posar els uns als altres eren massa altes però clar, resulta molt complicat qualificar a un company ja que tots en trobem en la mateixa situació. A més a més es notava l'esforç i l'entusiasme amb el que cadascú defenia la seva tria. Tot i així és un aspecte que cal treballar més.
En conclusió, trobo que poc a poc les nostres intervencions dins de seminari van a millor i desitjo que aquest camí només sigui el principi d'una etapa plena d'autosuperació i creixement personal.
*Sara*
En arribar a l'aula dues companyes ens han portat una notícia per tal de dur a terme l'activitat d'actualitat educativa. Ens han explicat que des de l'administració es planteja canviar el nom de les festivitats de Nadal o Setmana Santa. Proposen que aquestes passin a anomenar-se vacances de Nadal o de Primavera. Han dividit la classe en tres grups i havíem de posicionar-nos segons ens deient elles. A mi personalment m'ha tocat defendre una idea amb la que no estava gens d'acord. Ha estat realment molt productiu! He pogut distanciar-me una mica del meu punt de vista, treballant així aspectes com empatia o comprensió. D'altra banda cal dir que defendre alguna cosa en la que no creus resulta realment complicat! Sense cap mena de dubte, ha estat molt educatiu.
A continuació una altra companya ens ha fet emocionar-nos amb un conte ' La botiga dels records'. Aquí ens explicava que, de vegades, ens trobem tant absorts en el dia a dia que no ens donem compte de que deixem passar un temps preciós. Sempre pensem en futur, la qual cosa està molt bé, però també cal saber trencar de tant en tant amb això. No hi haurà cap dia futur que sigui més important que el mateix dia que estem visquent. I és que el dia més important de la nostra vida és avui. Un conte molt bonic, molt apropiat i amb una profunditat que invita a la reflexió. A més a més trobo que la nostra companya ho ha fet molt bé, fent ús d'un bon llenguatge. Es notava que ho portava força preparat i treballat.
Tot seguit hem sortit de manera ordenada a la palestra, on havíem d'oferir a la resta de la classe una pel·lícula educativa i els motius de per qué l'havien de veure. En el meu cas particular la escollida va ser Matilda ja que es tracta d'una pel·lícula plena de valors, mostra la diferència entre una bona mostra mestra i un intent de ser-ho, a la vegada que mostra com una persona amb potencial aconseguirà tot el que es proposi encara que el seu entorn no sigui adient.
Aquesta segona part de la classe em va ser molt útil. He descobert pel·lícules que desconeixia que existien i que desitjo veure aviat. El nen amb el pijama a ratlles, La ola, La lengua de las mariposas, entre d'altres són les que més em van cridar l'atenció.
D'altra banda, ens havíem d'anar qualificant a mesura que anàvem sortint a fer la nostra exposició. Calia posar una nota a la pel·lícula i una altra a la nostra manera d'exposar. Bé, d'aquesta part trobo que tal i com ens va dir la Paula ' Sou poc crítics'. La veritat és que les notes que ens vam posar els uns als altres eren massa altes però clar, resulta molt complicat qualificar a un company ja que tots en trobem en la mateixa situació. A més a més es notava l'esforç i l'entusiasme amb el que cadascú defenia la seva tria. Tot i així és un aspecte que cal treballar més.
En conclusió, trobo que poc a poc les nostres intervencions dins de seminari van a millor i desitjo que aquest camí només sigui el principi d'una etapa plena d'autosuperació i creixement personal.
*Sara*
dijous, 5 de novembre del 2009
Les Presentacions a l'Educació
A la sessió de Gestió i TIC d'avui hem tingut l'oportunitat de poder llegir un document que ens parlava sobre les presentacions dins del món educatiu. Tal i com explica el document, les presentacions són una eina educativa molt habitual des de fa ja uns anys. Ens ajuden a sintetitzar l'informació a fer una bona recerca d'aquesta i a fer servir alhora mitjants i entorns digitals.
Cal afegir que el programa més conegut per tots nosaltres és el Microsoft Power Point tot i que existeixen altres. En aquest punt he hagut d'aturar-me ja que hi havia tot un seguit de programes mitjaçant els quals es poden fer presentacions que jo desconeixia. No era conscient de que es podien fer aquestes a través de diferents serveis on-line. Aquests serveis són gratuïts, tot i que no tots són lliures. Són tots aquests aspectes els que han fet que aquesta sessió hagi estat força enriquidora a nivell personal.
A nivell educatiu aquesta eina es fa servir des de dos punts de vista diferents: d'una banda, es duen a terme per transmetre coneixements als alumnes, d'altre en canvi, per motivar-los i engrescar-los a voler aprendre. Sabent aixó, pot haver-hi eina més important per a un mestre?
Resulta evident que l'objectiu primordial del docent no ha de ser amagar-se darrere un ordinador i esperar que aquest sigui l'encarregat de exportar coneixements als alumnes, sinó que ha de ser ell mateix la persona que ho faci. Fer presentacions és una eina més de la que pot gaudir un bon professional de l'educació per tal de fer d'aquelles persones a les que ensenya, individus més preparats.
Per tot aixó penso que fer servir presentacions és, sense cap mena de dubte, un bon recurs que pot fer servir un bon mestre.
*Sara*
Cal afegir que el programa més conegut per tots nosaltres és el Microsoft Power Point tot i que existeixen altres. En aquest punt he hagut d'aturar-me ja que hi havia tot un seguit de programes mitjaçant els quals es poden fer presentacions que jo desconeixia. No era conscient de que es podien fer aquestes a través de diferents serveis on-line. Aquests serveis són gratuïts, tot i que no tots són lliures. Són tots aquests aspectes els que han fet que aquesta sessió hagi estat força enriquidora a nivell personal.
A nivell educatiu aquesta eina es fa servir des de dos punts de vista diferents: d'una banda, es duen a terme per transmetre coneixements als alumnes, d'altre en canvi, per motivar-los i engrescar-los a voler aprendre. Sabent aixó, pot haver-hi eina més important per a un mestre?
Resulta evident que l'objectiu primordial del docent no ha de ser amagar-se darrere un ordinador i esperar que aquest sigui l'encarregat de exportar coneixements als alumnes, sinó que ha de ser ell mateix la persona que ho faci. Fer presentacions és una eina més de la que pot gaudir un bon professional de l'educació per tal de fer d'aquelles persones a les que ensenya, individus més preparats.
Per tot aixó penso que fer servir presentacions és, sense cap mena de dubte, un bon recurs que pot fer servir un bon mestre.
*Sara*
dimecres, 4 de novembre del 2009
Com és el teu bloc?
A la sessió de seminari hem realitzat dues activitats que realment han estat força enriquidores. D'una banda, la nostra companya Andrea ens ha explicat ' El mite de Heros i Psique' una bonica història que narra l'amor pur i vertader. Cal afegir que ho ha fet molt bé, ajudant a que entenguéssim de manera clara que era alló que ens estava dient. L´únic aspecte que hauria de millorar seria anar més poc a poc.
Tot seguit hem començat una altra activitat. Aquesta consistia en mostrar el nostre bloc personal a la resta del grup classe. D'aquesta experiència extrec molts i varitats aprenentatges. Primerament he descobert que puc cambiar la plantilla del meu bloc si faig una bona recerca al google. També he descobert que moltes vegades i gairebé sense adonar-nos escrivim i fent moltes faltes ortogràfiques, així com errors de coherència i de cohesió. Hem de procurar tenir molta més cura, hem de fer un esforç per millorar. En un primer moment, una companya de classe no entenia la finalitat de dur a terme aquesta activitat. Bé, un cop feta, cal dir que ha estat tot un repte expressar-nos de manera adequada, així com fer arribar als altres allò que vols dir i llegir en veu alta tampoc ha resultat tan senzill com pot semblar d'entrada. Ens hem adonat de que les nostres idees són bones i elaborades, fem reflexions força interessants però l'expressió fa que tot el que he numerat, passi a un segon pla.
El fet d'haver observat els diferents blocs m'ha fet ser conscient, més si es possible, de tots aquells aspectes del meu que estàn força bé i d'aquells altres que, en canvi, necessiten una millora. A nivell personal sé que també he de treballar aspectes com la pronúncia, he de posar més de la meva part per que la meva manera d'expressar-me sigui més correcta, i sense cap mena de dubte cal tornar a llegir les nostres narracions. Fer aquest exercici de vegades fa molta mandra, i és que ' no hi ha res més difícil que reescriure allò que ja està escrit', tal i com ens ha dit la Paula, peró és molt important per a la meva futura professió.
Entenc a la perfecció que per ser una bona mestra cal dominar amb els ulls tancats tots aquests aspectes i és lògic que tracti de fer-ho millor. Gràcies a aquesta sessió procuraré posar més cura a partir d'ara en la meva manera de llegir, d'escriure i d'expressar-me.
*Sara*
Tot seguit hem començat una altra activitat. Aquesta consistia en mostrar el nostre bloc personal a la resta del grup classe. D'aquesta experiència extrec molts i varitats aprenentatges. Primerament he descobert que puc cambiar la plantilla del meu bloc si faig una bona recerca al google. També he descobert que moltes vegades i gairebé sense adonar-nos escrivim i fent moltes faltes ortogràfiques, així com errors de coherència i de cohesió. Hem de procurar tenir molta més cura, hem de fer un esforç per millorar. En un primer moment, una companya de classe no entenia la finalitat de dur a terme aquesta activitat. Bé, un cop feta, cal dir que ha estat tot un repte expressar-nos de manera adequada, així com fer arribar als altres allò que vols dir i llegir en veu alta tampoc ha resultat tan senzill com pot semblar d'entrada. Ens hem adonat de que les nostres idees són bones i elaborades, fem reflexions força interessants però l'expressió fa que tot el que he numerat, passi a un segon pla.
El fet d'haver observat els diferents blocs m'ha fet ser conscient, més si es possible, de tots aquells aspectes del meu que estàn força bé i d'aquells altres que, en canvi, necessiten una millora. A nivell personal sé que també he de treballar aspectes com la pronúncia, he de posar més de la meva part per que la meva manera d'expressar-me sigui més correcta, i sense cap mena de dubte cal tornar a llegir les nostres narracions. Fer aquest exercici de vegades fa molta mandra, i és que ' no hi ha res més difícil que reescriure allò que ja està escrit', tal i com ens ha dit la Paula, peró és molt important per a la meva futura professió.
Entenc a la perfecció que per ser una bona mestra cal dominar amb els ulls tancats tots aquests aspectes i és lògic que tracti de fer-ho millor. Gràcies a aquesta sessió procuraré posar més cura a partir d'ara en la meva manera de llegir, d'escriure i d'expressar-me.
*Sara*
dimarts, 3 de novembre del 2009
Retrat
La Noelia Caparrós Grimao és una noia de trenta cinc anys, tot i que no aparenta la seva edat. Té els cabells curtets, una mica ondulats i de color marró, que acostuma a portar sense recollir. Els seus ulls, també de color marró, es veuen coberts per unes ulleres, que sempre canvia en relació amb la roba que porti en aquell precís moment. La seva pell resulta ser fina, amb to bru.
Sota el meu punt de vista, és una noia alta i primeta. La seva roba, sempre molt bé escollida i combinada, és esportiva i còmoda. Normalment porta pantalons amples, una mica caiguts i samarretes del mateix estil. Mai l'he vist maquillada però penso que no li cal, no forma part de la seva personalitat, ja que és una persona força natural i senzilla. Pel que pogut observar, crec que el seu color és el verd, sempre li acompanya en alguna peça del seu vestuari. Un altre complement que sempre va amb ella és la seva bossa de color groc, on porta els seus objectes personals.
En parlar del seu caràcter no passa desapercebuda la seva simpatia. Amb ella és molt difícil no riure. La seva alegria arriba a ser contagiosa. És una persona molt espontània, amb una mentalitat molt oberta, la qual cosa fa que es pugui parlar amb ella de qualsevol tema. Té la facilitat de relacionar-se amb tothom, i per tant dedueixo que el seu grup d'amics ha de ser molt ampli i divers. En el terreny amorós és de relacions llargues i estables. D'altra banda, tinc la sensació de que es pot confiar en ella, mostra interès per aquelles persones que li són properes, convertint-se així en amiga dels seus amics. Per aquest motiu, una feina amb la que es podria trobar força a gust i per la que també té vocació és l'educació social.
També em sembla una persona molt valenta, a la que li agrada fer front a nous reptes, els quals li permeten viure noves experiències de les que sempre s'aprenen molt. En definitiva, la Noelia Caparrós és un persona a la que cal conèixer.
*Sara*
Sota el meu punt de vista, és una noia alta i primeta. La seva roba, sempre molt bé escollida i combinada, és esportiva i còmoda. Normalment porta pantalons amples, una mica caiguts i samarretes del mateix estil. Mai l'he vist maquillada però penso que no li cal, no forma part de la seva personalitat, ja que és una persona força natural i senzilla. Pel que pogut observar, crec que el seu color és el verd, sempre li acompanya en alguna peça del seu vestuari. Un altre complement que sempre va amb ella és la seva bossa de color groc, on porta els seus objectes personals.
En parlar del seu caràcter no passa desapercebuda la seva simpatia. Amb ella és molt difícil no riure. La seva alegria arriba a ser contagiosa. És una persona molt espontània, amb una mentalitat molt oberta, la qual cosa fa que es pugui parlar amb ella de qualsevol tema. Té la facilitat de relacionar-se amb tothom, i per tant dedueixo que el seu grup d'amics ha de ser molt ampli i divers. En el terreny amorós és de relacions llargues i estables. D'altra banda, tinc la sensació de que es pot confiar en ella, mostra interès per aquelles persones que li són properes, convertint-se així en amiga dels seus amics. Per aquest motiu, una feina amb la que es podria trobar força a gust i per la que també té vocació és l'educació social.
També em sembla una persona molt valenta, a la que li agrada fer front a nous reptes, els quals li permeten viure noves experiències de les que sempre s'aprenen molt. En definitiva, la Noelia Caparrós és un persona a la que cal conèixer.
*Sara*
Qué fem amb els llibres digitals?
La darrera sessió de seminari va resultar d'allò més interesant. La veritat és que va ser molt intensa per qué teniem molta feina per fer. Primerament, vam poder gaudir de dos contes que ens van explicar dues companyes.
El primer va ser ' L'últim metro de la matinada' el qual descriu amb tota claretat de detalls com dues persones es coneixen i s'agraden. Cal afegir que la noia que ens ho va explicar va saber donar-li aquest punt de curiositat, aconseguint que tota la nostra atenció fos seva mentre ens explicava que anava passant. L'altre conte 'Lilo' és una història d'autosuperació, on queda perfectament reflectit que amb esforç, pots assolir els teus reptes. La nostra companya ho va fer d'allò més bé!
Vàrem continuar la sessió amb 'Actualitat Educativa' i aquesta vegada, la notícia va donar molt de si. Les companyes encarregades de dur a terme l'activitat ens vam portar una notícia en la que ens parlàvem dels llibres digitals. Resulta que aquests ja vènen per defecte en castellà i la Generalitat demana que vinguin per defecte en català, amb l'opció de canviar d'idioma si el mestre ho veu necessari. Bé, envers allò vam realitzar un debat. He d'afegir que ens falta molt per millorar en aixó dels debats, ja que acostumem a deixar-nos portar pel moment i no madurem les nostres intervencions.
Aquest tema és força actual i candent i així es va veure reflectit a la nostra sessió. Finalment no vàrem aconseguir arribar a un acord, fet que em fa pensar que queda molt camí per recòrrer, hem de millorar molt encara.
També vam realitzar activitats d'organització, on vam poder situar-nos una mica en els canvis del calendari, tenint en compte que dins de poc podrem gaudir d'una setmana d'educar més enllà de l'escola, la qual cosa vol dir que podrem adquirir nous coneixements mitjançant diferents activitats que es realitzaren fora de l'entorn on es trobem habitualment. Desitjo veure com es desenvolupen aquests dies!
La veritat és que va ser una sessió on es van poder tractar molts temes d'interès general i on a més a més, vàrem tenir l'oportunitat de trobar-nos amb nosaltres mateixos i la nostra manera de fer.
*Sara*
El primer va ser ' L'últim metro de la matinada' el qual descriu amb tota claretat de detalls com dues persones es coneixen i s'agraden. Cal afegir que la noia que ens ho va explicar va saber donar-li aquest punt de curiositat, aconseguint que tota la nostra atenció fos seva mentre ens explicava que anava passant. L'altre conte 'Lilo' és una història d'autosuperació, on queda perfectament reflectit que amb esforç, pots assolir els teus reptes. La nostra companya ho va fer d'allò més bé!
Vàrem continuar la sessió amb 'Actualitat Educativa' i aquesta vegada, la notícia va donar molt de si. Les companyes encarregades de dur a terme l'activitat ens vam portar una notícia en la que ens parlàvem dels llibres digitals. Resulta que aquests ja vènen per defecte en castellà i la Generalitat demana que vinguin per defecte en català, amb l'opció de canviar d'idioma si el mestre ho veu necessari. Bé, envers allò vam realitzar un debat. He d'afegir que ens falta molt per millorar en aixó dels debats, ja que acostumem a deixar-nos portar pel moment i no madurem les nostres intervencions.
Aquest tema és força actual i candent i així es va veure reflectit a la nostra sessió. Finalment no vàrem aconseguir arribar a un acord, fet que em fa pensar que queda molt camí per recòrrer, hem de millorar molt encara.
També vam realitzar activitats d'organització, on vam poder situar-nos una mica en els canvis del calendari, tenint en compte que dins de poc podrem gaudir d'una setmana d'educar més enllà de l'escola, la qual cosa vol dir que podrem adquirir nous coneixements mitjançant diferents activitats que es realitzaren fora de l'entorn on es trobem habitualment. Desitjo veure com es desenvolupen aquests dies!
La veritat és que va ser una sessió on es van poder tractar molts temes d'interès general i on a més a més, vàrem tenir l'oportunitat de trobar-nos amb nosaltres mateixos i la nostra manera de fer.
*Sara*
divendres, 30 d’octubre del 2009
I continuem amb el gimp!
En aquesta segona imatge el que he fet ha estat, a part de modificar els píxels, retallar-la per tal de que es pogués veure millor. Poc a poc s'ha d'anar practicant, si t'equivoques, Ctrl + Z i tornem a començar!
He retallar una mica de la part de l'esquerra, tenint en compte que havia de deixar una mica d'aire per que la foto no quedés ofegada. Realitzar aquesta segona pràctica no ha resultat gaire complicat, tot i que al principi semblava que mai ho podria fer.
En aquesta altra imatge he jugat amb les diferents combinacions de colors, contrastos, luminositats, lluentors, etc. I el resultat ha estat aquest.També he modificat píxels i també es troba una mica retallada ja que sinò fos així la imatge no podria ser penjada al bloc, per què no es podria apreciar bé.
Aquesta pràctica m'ha agradat més ja que es tracta de fer una mica el que vulguis amb la imatge. La pots
enfosquir, pots canviar-li els colors, de manera que el resultat final és una petita mostra d'allò que a tu t'agrada. Penso que aquestes dues noietes han surtit força bé!
Bé, en aquesta última imatge, observem que ens hem quedat només amb la Noe, que hem fet per aconseguir-ho?Primerament hem retallat tot el seu perfil. A continuació hem anat combinant contrastos i colors fins a obtenir l'opció que més ens agradi. En aquest cas, he jugat amb els contrastos de lluminositat, de manera que he enfosquit la imatge fins a arribar a deixar-la tal i com esta.
A continuació hem reduït els píxels, tal i com hem fet en totes les anteriors. I aquest és el resultat. Penso que la Noelia esta molt maca en aquest primer pla que tenim d'ella. Unes pràctiques molt interessants i alhora molt entretingudes. Tornaria a repetir!
Espero que us hagin agradat les meves fotografies!
*Sara*
Ens fem fotos! ( GIMP)
A la sessió de Gestió i TIC hem estat treballant amb un programa anomenat GIMP. És tracta d'un programa lliure mitjançant el qual podem modificar les nostres fotografies.
En el cas de la que teniu aquí al costat, ha estat modificada la seva grandària. He canviat els píxels a 350 ja que d'altre manera hagués pesat molt i no s'hagués pogut penjar al bloc. Cal afegir que aquesta classe ha estat tant instructiva com amena, i tal i com podeu observar a la foto, hem tingut l'oportunitat de gaudir d'una sessió molt dinàmica i entretinguda.
He de dir que mai havia fet servir cap programa per modificar fotos i trobo que aquest és força interessant. Resulta una mica complicat de fer-ho servir al principi, però un cop que ho agafes i experimentes s'entén a la perfecció. Cal dir que el fet de que sigui un programa lliure facilita molt més la feina, ja que he pogut descarregar-ho des de casa meva, i en qüestió de minuts ja estava instalat al meu ordinador.
A continuació aniré presentant altres pràctiques que hem realitzat amb aquest mateix programa, espero que us agradi!
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dimecres, 28 d’octubre del 2009
Blocosfera
Una blocosfera és una comunitat o una xarxa social d'un grup de blocs i seus blocaires. Aquests presenten un tema d'interès general que va suggerint noves idees i noves temàtiques a altres blocaires.
Bé, en una sessió de les nostres sessions de TIC la Loles ens va proposar realitzar, en petits grups, la nostra pròpia blocosfera. En el nostre cas particular, vam començar per decidir el tema a tractar, el qual ha estat la diferència entre realitzar Educació Física o Psicomotricitat a l'etapa d'educació infantil. Vam parlar molt del tema, a més a més hem tingut l'oportunitat d'aprofundir una mica més en aquest per què l'hem estat tractat al mòdul d'educació física que fem a la Universitat.
Vam donar la nostra propia opinió (tenint en compte tot el que ens havien ensenyat) i va donar lloc al naixement d'una entrada per part de cada membre del grup. D'altra banda també es podria afirmar que hem fet una mica de treball de recerca, ja que hem consultat diferents blocs que també tracten aquest mateix tema, encara que de vegades la nostra opinió ha estat contrària a allò que hem trobat. Aquest desacord també ha quedat recollit al nostre bloc.
Cal afegir que després d'haver-nos endinssat una mica més en el món de la psicomotricitat i de l'educació física he pogut fer-me una opinió molt més crítica de la que tenia fins ara. Definitivament, aixó de la blocosfera resulta molt interessant per tal de poder intercanviar idees, opinions i diverses maneres de fer. Tota una eina per a conèixer, per entendre i per millorar la nostra educació. És per aquest motiu que la lectura final que faig d'aquest treball és força positiva.
Si vols veure el nostre bloc 'lesportensagrada' fes clic aquí
Desitjo que us agradi!
*Sara*
Bé, en una sessió de les nostres sessions de TIC la Loles ens va proposar realitzar, en petits grups, la nostra pròpia blocosfera. En el nostre cas particular, vam començar per decidir el tema a tractar, el qual ha estat la diferència entre realitzar Educació Física o Psicomotricitat a l'etapa d'educació infantil. Vam parlar molt del tema, a més a més hem tingut l'oportunitat d'aprofundir una mica més en aquest per què l'hem estat tractat al mòdul d'educació física que fem a la Universitat.
Vam donar la nostra propia opinió (tenint en compte tot el que ens havien ensenyat) i va donar lloc al naixement d'una entrada per part de cada membre del grup. D'altra banda també es podria afirmar que hem fet una mica de treball de recerca, ja que hem consultat diferents blocs que també tracten aquest mateix tema, encara que de vegades la nostra opinió ha estat contrària a allò que hem trobat. Aquest desacord també ha quedat recollit al nostre bloc.
Cal afegir que després d'haver-nos endinssat una mica més en el món de la psicomotricitat i de l'educació física he pogut fer-me una opinió molt més crítica de la que tenia fins ara. Definitivament, aixó de la blocosfera resulta molt interessant per tal de poder intercanviar idees, opinions i diverses maneres de fer. Tota una eina per a conèixer, per entendre i per millorar la nostra educació. És per aquest motiu que la lectura final que faig d'aquest treball és força positiva.
Si vols veure el nostre bloc 'lesportensagrada' fes clic aquí
Desitjo que us agradi!
*Sara*
diumenge, 25 d’octubre del 2009
A la recerca del mestre ideal
Divendres passat vam tenir una nova sessió de seminari, la qual va fer que per un moment, tornèssim a la més tendra infància. Peró bé, començem pel principi.
La sessió es va iniciar, com sempre, amb un breu espai on poder verbalitzar tots aquells dubtes que ens poden sorgir en relació a l'àmbit educatiu. Tot seguit, vàrem tenir l'oportunitat de poder gaudir d'un altre conte que ens va explicar una companya, el qual ens parlava del 'carpe diem' i de la importància d'extreure el màxim profit de la vida.
Tot seguit, vam entregar un treball, anomenat Com eren els meus mestres?, que ens va donar lloc a debat. Ens vam posar per grups, i cada grup representava una etapa escolar (infantil, primària...). Entre els diferents membres del grup havíem d'escollir dos records de l'etapa que ens havia tocat, un positiu i un altre negatiu. Un cop cadascú havia explicat el seu record al seu grup es feia un llistat on poc a poc descobries que és allò que esperes d'un mestre, segons la teva experiència viscuda. En el meu cas concret van sorgir paraules com implicació, respecte, paciència...
Un aspecte que en va sobtar és que en el cas de l'etapa de primària van sorgir aspectes com vergonya o inseguretat. La lectura que finalment vam extreure, i que cal canviar aviat, és que malauradament, l'educació és com una loteria, la loteria del mestre que et toca. El que resulta evident és que ens marca allò que hem viscut i nosaltres com a futurs professionals de l'educació hem de treballar per que tot allò que és faci dins l'escola sigui interioritzat de manera positiva pels infants.
Va ser una sessió molt emotiva, que ens va fer recordar experiències, unes agradables, d'altres no tant, però experiències nostres, que han fet que en l'actualitat siguem persones adultes més o menys preparades per a la societat.
*Sara*
La sessió es va iniciar, com sempre, amb un breu espai on poder verbalitzar tots aquells dubtes que ens poden sorgir en relació a l'àmbit educatiu. Tot seguit, vàrem tenir l'oportunitat de poder gaudir d'un altre conte que ens va explicar una companya, el qual ens parlava del 'carpe diem' i de la importància d'extreure el màxim profit de la vida.
Tot seguit, vam entregar un treball, anomenat Com eren els meus mestres?, que ens va donar lloc a debat. Ens vam posar per grups, i cada grup representava una etapa escolar (infantil, primària...). Entre els diferents membres del grup havíem d'escollir dos records de l'etapa que ens havia tocat, un positiu i un altre negatiu. Un cop cadascú havia explicat el seu record al seu grup es feia un llistat on poc a poc descobries que és allò que esperes d'un mestre, segons la teva experiència viscuda. En el meu cas concret van sorgir paraules com implicació, respecte, paciència...
Un aspecte que en va sobtar és que en el cas de l'etapa de primària van sorgir aspectes com vergonya o inseguretat. La lectura que finalment vam extreure, i que cal canviar aviat, és que malauradament, l'educació és com una loteria, la loteria del mestre que et toca. El que resulta evident és que ens marca allò que hem viscut i nosaltres com a futurs professionals de l'educació hem de treballar per que tot allò que és faci dins l'escola sigui interioritzat de manera positiva pels infants.
Va ser una sessió molt emotiva, que ens va fer recordar experiències, unes agradables, d'altres no tant, però experiències nostres, que han fet que en l'actualitat siguem persones adultes més o menys preparades per a la societat.
*Sara*
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Avançem l'inici de les classes
El seminari cada cop es posa més interessant. En la sessió d'ahir concretament vam tenir l'oportunitat d'entendre definitivament que és aquest espai.
D'una banda vam entregar un treball relacionat amb les diferents revistes d'educació que tenim a la nostra abast. Entre tots vam elaborar un llistat molt més ampli del que podia imaginar, no sabia que n'hi havien tantes! I després d'haver realitzat tota la feina, penso que poden ser una eina molt útil, tant pels mestres com per les diferents families.
Tot seguit, vam realitzar l'activitat d'actualitat educativa, la qual consisteix en portar una notícia actual relacionada amb el món educatiu, per tal d'entendre una mica millor on estem i cap a on marxa l'educació al nostre pais. Les companyes encarregades de realitzar aquesta pràctica ens van portar un tema que va donar lloc a debat. I és que, segons ens vam informar, El Conseller d'Educació ha signat una llei que estableix que a partir del proper curs escolar les vacances d'estiu es veuren retallades, començant així el curs escolar una setmana abans. Aquesta setmana es traslladarà al febrer per tal de no fer aquest últim període de curs tan llarg.
Bé, nosaltres com a grup de seminari vam fer un exercici d'empatia, posicionant-nos, en grups de tres persones, en la pell dels col·lectius afectats per aquesta llei (mestres, families i alumnes) i la veritat va ser que trobar una solució que agradi a tothom és molt complicat. Els alumnes no volen retallar les vacances, les families no saben que fer amb els infants durant aquesta setmana de febrer i els mestres pensen que '' amb la calor els nens estaràn més alterats''. L'acord va ser que es comença abans però que al febrer existirà un casal encarregat de fer activitats per als infants durant aquesta setmana.
En el meu cas personal vaig haver d'interpretar el rol de les famílies i tot i que sembla increïble resultava angoixós no saber que es faria aquella ''setmana blanca'' amb els infants. Cal afegir que l'activitat va estar molt bé estructurada, amb una temàtica molt realista i actual, que ens va ajudar a entendre que sempre que es prén una decisió hi ha diferents col·lectius que es veuen afectats.
D'altra banda, vam començar amb els relats de contes. En aquesta sessió l'encarregada d'explicar un vaig ser jo. Vaig escollir ''El Mite de Persèfone'' una història que parla sobre l'origen de les estacions de l'any, que m'agrada molt. Vaig aconseguir mirar a tothom als ulls, intentant que allò que deia els hi semblés interessant. Tot i així encara he de treballar diferents aspectes com per exemple, la pronunciació.
En general la lectura que faig del seminari d'ahir és força positiva. Una sessió molt enriquidora de la que vam tenir l'oportunitat d'aprendre molt.
*Sara*
D'una banda vam entregar un treball relacionat amb les diferents revistes d'educació que tenim a la nostra abast. Entre tots vam elaborar un llistat molt més ampli del que podia imaginar, no sabia que n'hi havien tantes! I després d'haver realitzat tota la feina, penso que poden ser una eina molt útil, tant pels mestres com per les diferents families.
Tot seguit, vam realitzar l'activitat d'actualitat educativa, la qual consisteix en portar una notícia actual relacionada amb el món educatiu, per tal d'entendre una mica millor on estem i cap a on marxa l'educació al nostre pais. Les companyes encarregades de realitzar aquesta pràctica ens van portar un tema que va donar lloc a debat. I és que, segons ens vam informar, El Conseller d'Educació ha signat una llei que estableix que a partir del proper curs escolar les vacances d'estiu es veuren retallades, començant així el curs escolar una setmana abans. Aquesta setmana es traslladarà al febrer per tal de no fer aquest últim període de curs tan llarg.
Bé, nosaltres com a grup de seminari vam fer un exercici d'empatia, posicionant-nos, en grups de tres persones, en la pell dels col·lectius afectats per aquesta llei (mestres, families i alumnes) i la veritat va ser que trobar una solució que agradi a tothom és molt complicat. Els alumnes no volen retallar les vacances, les families no saben que fer amb els infants durant aquesta setmana de febrer i els mestres pensen que '' amb la calor els nens estaràn més alterats''. L'acord va ser que es comença abans però que al febrer existirà un casal encarregat de fer activitats per als infants durant aquesta setmana.
En el meu cas personal vaig haver d'interpretar el rol de les famílies i tot i que sembla increïble resultava angoixós no saber que es faria aquella ''setmana blanca'' amb els infants. Cal afegir que l'activitat va estar molt bé estructurada, amb una temàtica molt realista i actual, que ens va ajudar a entendre que sempre que es prén una decisió hi ha diferents col·lectius que es veuen afectats.
D'altra banda, vam començar amb els relats de contes. En aquesta sessió l'encarregada d'explicar un vaig ser jo. Vaig escollir ''El Mite de Persèfone'' una història que parla sobre l'origen de les estacions de l'any, que m'agrada molt. Vaig aconseguir mirar a tothom als ulls, intentant que allò que deia els hi semblés interessant. Tot i així encara he de treballar diferents aspectes com per exemple, la pronunciació.
En general la lectura que faig del seminari d'ahir és força positiva. Una sessió molt enriquidora de la que vam tenir l'oportunitat d'aprendre molt.
*Sara*
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Cultura Lliure
Qué ès aixó de la cultura lliure?
De manera sintetitzada, la cultura lliure és aquella que permet distribuir, copiar i reutilitzar les seves obres sempre que no sigui amb intencionalitat de comercialitzar-les i donant constància del seu ús al seu autor.
Bé tenint en compte això, la Loles ens planteja tot un seguit de situacions que cal resoldre:
A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.
Aquesta situació seria totalment incorrecte i el professor rebria moltes queixes per part de pares i alumnes. És una situació que limita la llibertat individual de cada persona i fa alhora publicitat d'una marca ja registrada. És un clar exemple d'intolerància i falta de respecte cap al grup classe.
B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.
Trobo que aquesta situació seria més correcta, sempre que al treball quedi reflectit el nom de l'autor original de les fotografies, ja que es troben fent ús de diferents fonts de coneixement que al cap i a la fi pertanyen a tothom. De totes formes, torno a repetir que hauria de quedar reflectit de manera molt clara el nom de l'autor original de dites fotografies.
C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.
Aquesta situació és sota el meu punt de vista, correcta del tot. És una manera d'ensenyar als alumnes, aconseguint que aquest s'impliquin en el treball que es realitza a l'aula. És un power point fet pel professor i si tenen l'autorització d'aquest per fer-ho servir i modificar-ho, endavant!
Estàn fent ús, al igual que en la situació B de diferents fonts de coneixement, a les que tothom ha de tenir accés.
D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"
Penso que aquesta situació no hauria de donar-se en cap de les maneres. El veritablement important de la excursió és que els alumnes hagin extret alguna cosa positiva, que hagin fet molts descobriments i que es portin amb ells nous coneixements. El fet de que el professor motivi als alumnes a portar una postal de la botiga de records fa que de manera insconcient la lectura de la sortida sigui una altre. Afavoreix el consumisme i l'interés material a la societat.
*Sara*
De manera sintetitzada, la cultura lliure és aquella que permet distribuir, copiar i reutilitzar les seves obres sempre que no sigui amb intencionalitat de comercialitzar-les i donant constància del seu ús al seu autor.
Bé tenint en compte això, la Loles ens planteja tot un seguit de situacions que cal resoldre:
A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.
Aquesta situació seria totalment incorrecte i el professor rebria moltes queixes per part de pares i alumnes. És una situació que limita la llibertat individual de cada persona i fa alhora publicitat d'una marca ja registrada. És un clar exemple d'intolerància i falta de respecte cap al grup classe.
B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.
Trobo que aquesta situació seria més correcta, sempre que al treball quedi reflectit el nom de l'autor original de les fotografies, ja que es troben fent ús de diferents fonts de coneixement que al cap i a la fi pertanyen a tothom. De totes formes, torno a repetir que hauria de quedar reflectit de manera molt clara el nom de l'autor original de dites fotografies.
C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.
Aquesta situació és sota el meu punt de vista, correcta del tot. És una manera d'ensenyar als alumnes, aconseguint que aquest s'impliquin en el treball que es realitza a l'aula. És un power point fet pel professor i si tenen l'autorització d'aquest per fer-ho servir i modificar-ho, endavant!
Estàn fent ús, al igual que en la situació B de diferents fonts de coneixement, a les que tothom ha de tenir accés.
D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"
Penso que aquesta situació no hauria de donar-se en cap de les maneres. El veritablement important de la excursió és que els alumnes hagin extret alguna cosa positiva, que hagin fet molts descobriments i que es portin amb ells nous coneixements. El fet de que el professor motivi als alumnes a portar una postal de la botiga de records fa que de manera insconcient la lectura de la sortida sigui una altre. Afavoreix el consumisme i l'interés material a la societat.
*Sara*
dijous, 15 d’octubre del 2009
Audacity
A la sessió de Gestió i Tic hem treballat un nou programa, desconegut almenys per mi. Aquest´s'anomena Audacity. Es tracta d'un programa multiplataforma de gravació, fàcil de fer servir i lliure, per tant, pot ser utilitzat per tothom.
Amb aquest programa el que havíem de fer era col·locar-nos per petits grups i gravar les nostres pròpies veus. Per tal de fer-lo el primer que vam fer va ser pensar que era allò que anàvem dir.
Un cop solucionat això, vam seguir amb l'audacity. Per tal de començar a gravar hem de clicar sobre el REC i a l'STOP per parar la gravació.
Bé sabem el que volem dir, i com ho hem de gravar. El següent pas és anar a arxiu i fer clic en ''exportar WAV'' i es guarda a l'escritori. (Podem repetir aquesta mateixa operació amb totes les veus que volguem)
A continuació fem clic en projecte i tot seguit, importar audio i ja ho tenim enllestit. Ara toca fer les modificacions pertinents (en el cas de que siguin necessàries, clar)
Si tenim més d'una veu silenciem les pistes amb les que no estem treballant. I bé ara la cosa ja és una mica més complicada, així que aniré per passos.
Si volem RETALLAR: amb el ratolí, seleccionem allò que volem retallar i fem clic a sobre l'icona de les tissores.
En el cas de que tinguéssin més d'una veu (i per tant, més d'una pista) hauríem de posar-les en l'odre corresponent per tal de que la gravació pugui ser entesa. Com ho fem? Fent clic sobre la pista i sense deixar-la anar ho col·loquem on creiem necessari.
Si ja tenim tota la nostra gravació feta i no volem modificar res més fem clic en fitxer, tot seguit, exportar com a WAV i ja tindrem una mateixa pista on s'escoltarà allò que hem gravat (insisteixo, en el cas de que tinguem més d'una sola veu)
Si volem afegir MUSICA hem de fer clic en projecte, tot seguit, importar audio i finalment seleccionem on volem que començi i acabi la cançó (punt d'inici, punt principal o punt de decreixement).
Cal afegir que aquesta pràctica va resultar ser força interessant però com que era un programa que mai havia fet servir al principi em va resultar una mica complicat. Tot i així resulta molt reconfortant adonar-te després dels resultats.
Per escoltar l'arxiu que vàrem gravar nosaltres, fes clic aquí
*Sara*
Amb aquest programa el que havíem de fer era col·locar-nos per petits grups i gravar les nostres pròpies veus. Per tal de fer-lo el primer que vam fer va ser pensar que era allò que anàvem dir.
Un cop solucionat això, vam seguir amb l'audacity. Per tal de començar a gravar hem de clicar sobre el REC i a l'STOP per parar la gravació.
Bé sabem el que volem dir, i com ho hem de gravar. El següent pas és anar a arxiu i fer clic en ''exportar WAV'' i es guarda a l'escritori. (Podem repetir aquesta mateixa operació amb totes les veus que volguem)
A continuació fem clic en projecte i tot seguit, importar audio i ja ho tenim enllestit. Ara toca fer les modificacions pertinents (en el cas de que siguin necessàries, clar)
Si tenim més d'una veu silenciem les pistes amb les que no estem treballant. I bé ara la cosa ja és una mica més complicada, així que aniré per passos.
Si volem RETALLAR: amb el ratolí, seleccionem allò que volem retallar i fem clic a sobre l'icona de les tissores.
En el cas de que tinguéssin més d'una veu (i per tant, més d'una pista) hauríem de posar-les en l'odre corresponent per tal de que la gravació pugui ser entesa. Com ho fem? Fent clic sobre la pista i sense deixar-la anar ho col·loquem on creiem necessari.
Si ja tenim tota la nostra gravació feta i no volem modificar res més fem clic en fitxer, tot seguit, exportar com a WAV i ja tindrem una mateixa pista on s'escoltarà allò que hem gravat (insisteixo, en el cas de que tinguem més d'una sola veu)
Si volem afegir MUSICA hem de fer clic en projecte, tot seguit, importar audio i finalment seleccionem on volem que començi i acabi la cançó (punt d'inici, punt principal o punt de decreixement).
Cal afegir que aquesta pràctica va resultar ser força interessant però com que era un programa que mai havia fet servir al principi em va resultar una mica complicat. Tot i així resulta molt reconfortant adonar-te després dels resultats.
Per escoltar l'arxiu que vàrem gravar nosaltres, fes clic aquí
*Sara*
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Ens coneixem!
Bé, el nostre seminari amb la Paula Mayoral ja ha començat. El fet és que tots aquests dies en els que veia als altres alumnes anar d'un lloc a un altre, parlant del seu seminari i de la feina que s'ha de fer en aquest, no podria més que pensar, amb molta intriga com seria i que volia dir això del 'seminari'.
En aquesta primera sessió ja ho he entés millor i penso que pot ser molt interessant. Però bé, començem pel principi. En arribar a l'aula ens hem trobat un munt de gent, alguns ja es coneixien, d'altres encara no. Per trencar una mica el gel, hem parlat de que és això del seminari i de diferents aspectes relacionats amb treballs i d'altres activitats que haurem de fer dins d'aquest espai. Per continuar, hem fet una dinàmica de grup. Aquesta consistia en posar totes les nostres claus juntes i sense veure-les, anar identificant-les pel seu so.
Primer una companya ha reconegut la seva, ens ha explicat d'on provenen els seus clauers i també ens ha parlat una mica de si mateixa. Així fins que ho hem fet tots. Ha estat una activitat molt divertida, que permet a la resta del grup saber una mica més sobre els seus companys de classe. Al cap i a la fi, a partir d'ara passarem molt de temps junts!
Arribats a aquest punt, la sessió va finalitzar, però pel proper dia teniem un encàrrec: portar un objecte que per a nosaltres estigués relacionat amb l'educació. Van sortir moltes propostes molt interessants. Un company va portar un puzzle, ja que educar implica tres peçes fonamentals d'aquest, com la familia, l'escola i els propis alumnes. Altre companya va portar un mapa perqué al món de l'educació hi ha diversos camins per poder complir un mateix objectiu: educar
Així fins a quinze objectes, un per cada membre del grup de seminari. Realment molt enriquidor.
Fent una valoració personal d'aquestes dues primeres sessions, penso que han estat molt adequades per coneixer-nos una mica més, saber d'on venim i perqué estem fent educació infantil.
Que passeu un bon dia!
*Sara*
En aquesta primera sessió ja ho he entés millor i penso que pot ser molt interessant. Però bé, començem pel principi. En arribar a l'aula ens hem trobat un munt de gent, alguns ja es coneixien, d'altres encara no. Per trencar una mica el gel, hem parlat de que és això del seminari i de diferents aspectes relacionats amb treballs i d'altres activitats que haurem de fer dins d'aquest espai. Per continuar, hem fet una dinàmica de grup. Aquesta consistia en posar totes les nostres claus juntes i sense veure-les, anar identificant-les pel seu so.
Primer una companya ha reconegut la seva, ens ha explicat d'on provenen els seus clauers i també ens ha parlat una mica de si mateixa. Així fins que ho hem fet tots. Ha estat una activitat molt divertida, que permet a la resta del grup saber una mica més sobre els seus companys de classe. Al cap i a la fi, a partir d'ara passarem molt de temps junts!
Arribats a aquest punt, la sessió va finalitzar, però pel proper dia teniem un encàrrec: portar un objecte que per a nosaltres estigués relacionat amb l'educació. Van sortir moltes propostes molt interessants. Un company va portar un puzzle, ja que educar implica tres peçes fonamentals d'aquest, com la familia, l'escola i els propis alumnes. Altre companya va portar un mapa perqué al món de l'educació hi ha diversos camins per poder complir un mateix objectiu: educar
Així fins a quinze objectes, un per cada membre del grup de seminari. Realment molt enriquidor.
Fent una valoració personal d'aquestes dues primeres sessions, penso que han estat molt adequades per coneixer-nos una mica més, saber d'on venim i perqué estem fent educació infantil.
Que passeu un bon dia!
*Sara*
divendres, 2 d’octubre del 2009
Google Notebook o Delicious?
A la sessió d'ahir per la tarda a la classe de Gestió i TIC vam parlar de temes molt diversos i interessants. Un dels principals va ser l'utilitat de dos marcadors socials, 'Delicious' (el més antic de tots dos) i 'Bloc de notes de Google'.
És del tot cert que moltes vegades ens hem estat una bona estona al davant de l'ordinador, fent una recerca i que per qualsevol motiu (hem perdut la connexió, l'ordinador s'ha quedat penjat o s'ha apagat...) hem perdut tota l'informació. Doncs bé, aixó és el que es pretén canviar amb aquests marcadors ja que es troben conectats a la xarxa i es pot accedir des de qualsevol ordinador, assegurant així, la nostra feina.
Hem tingut l'oportunitat d'explorar totes les opcions que ens proporcionen aquestes webs i si hagués d'escollir només una, seria la del bloc de notes de Google. Trobo que és molt eficaç a l'hora d'acumular informació, es troba més actualitzada i el seu funcionament és més còmode. La de Delicious, en canvi, la trobo massa complexa i he tingut problemes a l'hora de crear-me el meu compte.
Tot i així són dues opcions a l'abast de tothom de les que es pot extreure molt benefici si es fan servir de manera correcta. Així que si us cal un mitjà per realitzar recerques, tingueu en compte aquestes opcions.
Que passeu un bon dia!
*Sara*
És del tot cert que moltes vegades ens hem estat una bona estona al davant de l'ordinador, fent una recerca i que per qualsevol motiu (hem perdut la connexió, l'ordinador s'ha quedat penjat o s'ha apagat...) hem perdut tota l'informació. Doncs bé, aixó és el que es pretén canviar amb aquests marcadors ja que es troben conectats a la xarxa i es pot accedir des de qualsevol ordinador, assegurant així, la nostra feina.
Hem tingut l'oportunitat d'explorar totes les opcions que ens proporcionen aquestes webs i si hagués d'escollir només una, seria la del bloc de notes de Google. Trobo que és molt eficaç a l'hora d'acumular informació, es troba més actualitzada i el seu funcionament és més còmode. La de Delicious, en canvi, la trobo massa complexa i he tingut problemes a l'hora de crear-me el meu compte.
Tot i així són dues opcions a l'abast de tothom de les que es pot extreure molt benefici si es fan servir de manera correcta. Així que si us cal un mitjà per realitzar recerques, tingueu en compte aquestes opcions.
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dimarts, 29 de setembre del 2009
Quan pensem que no ens veuen
Educar és molt més que ensenyar matèria o assolir uns objectius. Educar és fer dels alumnes persones aptes, preparades, segures de si mateixes. Educar és transmetre valors, aptituds, motivar per tal d'aprofitar al màxim les capacitats de cada persona.
És per aquest motiu que penjo aquest vídeo, que penso que reflecteix clarament que tot i que no ens adonem, els infants ens observen en tot moment, som per a ells un model a seguir, una guia per al seu camí cap al desenvolupament i per aixó hem de practicar amb l'exemple. Espero que us agradi!
*Sara*
Lliçó de silenci
L'altre dia a classe, vam estar parlant d'un tema que em va resultar molt interessant. S'ha d'educar el silenci? Tothom va aportar les seves idees al respecte i després de tot, he tret diferents conclusions.
Lliçó de silenci...Qui no ha escoltat alguna vegada aquesta expressió dins del món escolar? Si faig memòria, en venen milers de moments a l'aula on el mestre, de tant en tant, ens feia fer lliçó de silenci. En aquell precís moment potser no ho acabava d'entrendre, però ara, veient-lo des de una altre perspectiva, trobo que pot resultar força enriquidor pels alumnes.
Tot això, és un ensenyament tant personal, que fins i tot pot arribar a ser perillós. No perillós en el sentit literal de la paraula, sinò perillós per que s'ha d'ajustar molt bé a les necessitats individuals de cada membre del grup classe, la qual cosa no resulta gens senzilla. S'ha de començar per establir una durada apropiada , ja que si es fa curt, no dona temps de que es produeixi aquell procés d'interiorització que es dona mitjançant el silenci, i si es fa massa llarg pot arribar a ser força avorrit. S'ha de tenir molt present que cada individu pot reaccionar de maneres diferents durant aquesta lliçó de silenci, ja que per a alguns resultarà molt complicat respectar les regles i no parlar.
No obstant això, no hi ha dubte de que aquestes lliçons de silenci són necessàries per qué afavoreixen l'autoconeixement, essent així, un espai personal que descobrir. Es poden fer servir, també, per trencar amb la rutina de la classe, desconnectar i començar de nou, cridant així, l'atenció dels infants. Cal afegir que dins de tota aquesta formalitat i serietat a l'hora de fer silenci, també són necessaris espais buits de principis d'autoritat, on els infants puguin gaudir mitjaçant la pròpia experimentació.
És per tot això que el silenci no es pot imposar, ja que és tan fàcil trencar-ho que la temptació de no fer-ho és massa gran. El silenci s'ha d'educar ja des de la més tendra infància. I no és que s'hagi d'ensenyar als infants a fer silenci, sinò que els estem guiant cap al camí del propi coneixement.
*Sara*
Lliçó de silenci...Qui no ha escoltat alguna vegada aquesta expressió dins del món escolar? Si faig memòria, en venen milers de moments a l'aula on el mestre, de tant en tant, ens feia fer lliçó de silenci. En aquell precís moment potser no ho acabava d'entrendre, però ara, veient-lo des de una altre perspectiva, trobo que pot resultar força enriquidor pels alumnes.
Tot això, és un ensenyament tant personal, que fins i tot pot arribar a ser perillós. No perillós en el sentit literal de la paraula, sinò perillós per que s'ha d'ajustar molt bé a les necessitats individuals de cada membre del grup classe, la qual cosa no resulta gens senzilla. S'ha de començar per establir una durada apropiada , ja que si es fa curt, no dona temps de que es produeixi aquell procés d'interiorització que es dona mitjançant el silenci, i si es fa massa llarg pot arribar a ser força avorrit. S'ha de tenir molt present que cada individu pot reaccionar de maneres diferents durant aquesta lliçó de silenci, ja que per a alguns resultarà molt complicat respectar les regles i no parlar.
No obstant això, no hi ha dubte de que aquestes lliçons de silenci són necessàries per qué afavoreixen l'autoconeixement, essent així, un espai personal que descobrir. Es poden fer servir, també, per trencar amb la rutina de la classe, desconnectar i començar de nou, cridant així, l'atenció dels infants. Cal afegir que dins de tota aquesta formalitat i serietat a l'hora de fer silenci, també són necessaris espais buits de principis d'autoritat, on els infants puguin gaudir mitjaçant la pròpia experimentació.
És per tot això que el silenci no es pot imposar, ja que és tan fàcil trencar-ho que la temptació de no fer-ho és massa gran. El silenci s'ha d'educar ja des de la més tendra infància. I no és que s'hagi d'ensenyar als infants a fer silenci, sinò que els estem guiant cap al camí del propi coneixement.
*Sara*
dimarts, 22 de setembre del 2009
Ens apropem a les noves tecnologies
És del tot evident que des de que es va inventar l'escriptura aquesta ha estat una gran eina per tal d'afavorir la comunicació dels invididus. Aquesta escriptura ha permet a l'ésser humà, entre d'altres aspectes, adquirir coneixements, millorant així la seva qualitat de vida.
Bé, tot i això s'ha trobat amb molts impediments al llarg de la seva història, però poc a poc l'home ha anat evolucionant i s'ha adaptat a la seva època, fet que ha provocat que sorgeixin noves necessitats que calien cobrir. És en aquest punt on ens trobem ara. És de manifest per a tothom que vivim en una societat marcada per les noves tecnologies, les quals ens ajuden a realitzar moltes activitats del nostre dia a dia. Ens podríem imaginar, una cosa tan simple, com anar amb cotxe i que no hi hagués tot un mecanisme informàtic que controlés els semàfors?
De la mateixa manera, aquestes tecnologies han arribat a les aules, lloc on haurien de fer-se servir com a font per desenvolupar diferents capacitats dels infants. En comptes d'això, els professionals que imparteixen aquesta matèria s'han de veure desvaloritzats per part fins i tot d'altres professors d'assignatures diferents. Es troben poc recolçats i el pitjor és que ningú fa res.
Per aquest motiu cal fer un canvi en la nostra mentalitat, fent-nos responsables de la importància que tenen i que tindràn (més encara si es possible) en un futur, les Tecnologies de la Informació i Comunicació.
Notícia:
http://www.elpais.com/articulo/educacion/Pasion/tecnologia/elpepusocedu/20081110elpepiedu_3/Tes
*Sara*
Bé, tot i això s'ha trobat amb molts impediments al llarg de la seva història, però poc a poc l'home ha anat evolucionant i s'ha adaptat a la seva època, fet que ha provocat que sorgeixin noves necessitats que calien cobrir. És en aquest punt on ens trobem ara. És de manifest per a tothom que vivim en una societat marcada per les noves tecnologies, les quals ens ajuden a realitzar moltes activitats del nostre dia a dia. Ens podríem imaginar, una cosa tan simple, com anar amb cotxe i que no hi hagués tot un mecanisme informàtic que controlés els semàfors?
De la mateixa manera, aquestes tecnologies han arribat a les aules, lloc on haurien de fer-se servir com a font per desenvolupar diferents capacitats dels infants. En comptes d'això, els professionals que imparteixen aquesta matèria s'han de veure desvaloritzats per part fins i tot d'altres professors d'assignatures diferents. Es troben poc recolçats i el pitjor és que ningú fa res.
Per aquest motiu cal fer un canvi en la nostra mentalitat, fent-nos responsables de la importància que tenen i que tindràn (més encara si es possible) en un futur, les Tecnologies de la Informació i Comunicació.
Notícia:
http://www.elpais.com/articulo/educacion/Pasion/tecnologia/elpepusocedu/20081110elpepiedu_3/Tes
*Sara*
dijous, 17 de setembre del 2009
Qui sóc jo?
Hola a tothom!
Bé, comencaré dient que jo sóc la Sara, una noia de vint-i-dos anys, que està començant els seus estudis com a mestra d'educació infantil a la Blanquerna.
He fet un mòdul d'educació infantil (que m'ha portat fins aquí) i gràcies a això ja tinc una mica d'experiència amb els infants (casals d'estiu, menjadors, etc.) M'agrada molt el món de la infància i trobo apassionant poder gaudir-ne d'aquest.
He de dir que començar aquests estudis al principi dona una mica de por, però sense lloc a dubtes, es presenta davant meu com a una nova experiència de la que espero extreure el màxim profit. Estic ben segura de que aquests anys que es presenten davant nostre seràn força importants a la nostra vida. Ho agafo amb moltes ganes!
Ara que ja m'he presentat, només desitjar-vos molta sort a tots!
*Sara*
Bé, comencaré dient que jo sóc la Sara, una noia de vint-i-dos anys, que està començant els seus estudis com a mestra d'educació infantil a la Blanquerna.
He fet un mòdul d'educació infantil (que m'ha portat fins aquí) i gràcies a això ja tinc una mica d'experiència amb els infants (casals d'estiu, menjadors, etc.) M'agrada molt el món de la infància i trobo apassionant poder gaudir-ne d'aquest.
He de dir que començar aquests estudis al principi dona una mica de por, però sense lloc a dubtes, es presenta davant meu com a una nova experiència de la que espero extreure el màxim profit. Estic ben segura de que aquests anys que es presenten davant nostre seràn força importants a la nostra vida. Ho agafo amb moltes ganes!
Ara que ja m'he presentat, només desitjar-vos molta sort a tots!
*Sara*
Subscriure's a:
Missatges (Atom)