A la sessió d'ahir de seminari vam tenir ocassió de realitzar diferents activitats, tot i que cada vegada és més present el fet de que aquest semestre termina. Va ser un dia que va donar lloc, com a mínim, a reflexionar.
En arribar a l'aula, primerament, vàrem tenir oportunitat de resoldre diferents dubtes en relació a diverses temàtiques. Un cop fet això, la Pilar i jo vam dur a terme la nostra Actualitat Educativa. Tal i com vaig comentar en una entrada anterior a aquesta, nosaltres vam escollir una notícia que ens va resultar força interessant. I és que un mestre del Regne Unit es va treure la samarreta davant dels seus alumnes de catorze anys. Aquest fet ha tingut tot un seguit de conseqüéncies. Al mestre li han fet fora de l'escola i el Director del centre volia aconseguir que mai més tornés a exercir la docència. Un cop fet cinc cèntims de la notícia, vàrem mirar el vídeo, que un dels seus alumnes va fer durant el moment en que es treia la samarreta, per tal de penjar-ho al youtube després.
Les opinions en relació a aquest tema, van ser força diferents. D'una banda hi havia gent que defensava que l'actitud d'aquest home no havia estat gens adequada però que el fet de fer-ho fora de la feina els semblava una mica excessiu. També hi havia persones, però, que comentaven que si no el feien fora, aquest home no podria tornar a donar classe a aquell grup d'alumnes. Un punt en el que si estàvem tots d'acord va ser que es evident que la seva acció no guardava cap intenció dolenta, simplement que se li va anar de les mans.
La Paula ens va fer una reflexió en finalitzar el debat. I és que ens va preguntar que si nosaltres fòssim el director del centre, quin paper adoptaríem. Gairebé tothom va coincidir en que fer-ho fora era excessiu. Potser durant uns messos, potser una sanció econòmica... Una companya va trobar la solució. La millor manera de fer front a aquest fet seria que el mestre tingués ocassió de demanar disculpes davant dels alumnes i realitzar una activitat amb ells mitjançant la qual, aquests poguéssin observar com s'ha d'actuar en una situació semblant. I és que un càstig ha de ser reparador.
Per continuar vàrem lliurar un treball anomenat ' L'educació al meu país' on vàrem tenir ocassió de, havent-nos informat primer, donar la nostra opinió de manera argumentada en relació a l'educació. Van fer un llistat de diferents temàtiques que es poden debatre en relació amb el món educatiu. Les més votades van ser: Nivell educatiu, el fracàs escolar, el calendari escolar...La veritat és que hi ha tantes opcions que es poden tractar!
Aquest últim tema hem va fer reflexionar. De veritat estic preparada per poder opinar sobre l'educació a Catalunya? Penso que encara falta molt camí per fer, i espero poder fer-ho de manera correcte, en un futur.
L'educació respon a tot un seguit de necessitats que sorgeixen en relació amb la societat. Aquesta última es troba en constant moviment, és dinàmica i sempre sorgeixen nous inconvenients als que calen donar una resposta. És per aquest mateix motiu que l'educació és igual de dinàmica, ha d'estar molt alerta i s'ha d'ajustar a les noves necessitats. Tot i així educar no és un camí senzill, cal molt d'esforç i constància. És per aquest mateix motiu que trobo que l'educació al meu país està en constant moviment, s'apropa cap al camí correcte, però encara falta molta feina per fer.
No puc terminar aquesta entrada, sense abans afegir: ''Els càstigs no serveixen per res si no reparen'' Paula Mayoral
Que passeu un bon dia!
*Sara*
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada