dijous, 3 de desembre del 2009

Plantes

Avui dia 3 de desembre, hem publicat al blog el nostre projecte del JClic.

Ens ha costat molt enllestir-ho tot i sempre havíem d'estar retocant algunes coses que mai ens acabàven de sortir prou bé.
El nostre projecte tracta de les plantes, de la diferenciació entre planta i flor, i de les flors.
Considerem que pel tipus d'activitats que hem fet, no serien idònies per nens menors de cinc anys.

Cal afegir que li hem posat molt d'esforç i dedicació i que creiem que és una eina realment útil pel nostre futur professional. El fet de poder oferir als infants diferents activitats fent servir les TIC és com a mínim, molt interessant. Es tracta d'un altre recurs, que com a mestres, tindrem a la nostra abast.

A més a més combina l'aprenentatge amb la diversió. És una manera d'adquirir coneixements molt amena, que és la millor manera d'aprendre en aquesta etapa. Un cop finalitzada la feina, podem afirmar que totes les hores emprades han estàn una recompensa en veure el resultat. Realment un programa molt enrequidor.

Us agradaria provar? Feu clic a l'enllaç!

http://grups.blanquerna.url.edu/jclic/lesplantes

Que passeu un bon dia!!

*Sara*

dimarts, 1 de desembre del 2009

Creativitat

La sessió d'avui a seminari ha estat com a mínim interessant. He de dir que hem pogut gaudir d'una estona on el treball ben fet, l'implicació i l'esforç han estat present en tot moment. I és que a la sessió d'avui hem tingut l'oportunitat de veure els diferents vídeos que tots els companys hem fet en relació amb la setmana educativa. Però bé, anem per parts.

En començar la sessió, el primer que hem fet ha estat escoltar a la nostra companya Laia com ens explicava un conte. Aquest s'anomenava ' El dia que van intentar matar l'amor'. Realment ha estat un conte preciós, on gairebé sortien tots els sentiments que pot sentir un ésser humà. Parlava de com, de vegades, ens fiquem en terrenys perrillosos si ens deixem portar per l'odi, la gelosia o la soberbia. La veritat és que aquest conte m'ha fet pensar que al llarg de la nostra vida se'ns donen tot un seguit de situacions on podem actuar de dues maneres: essent egoistes i deixant-nos emportar pels nostres propis interessos o essent persones que vetllen pel benestar dels altres. Resulta evident per a tots que molts cops, la rutina termina per matar l'amor que com per art de màgia va unir un dia a dues persones. Fet que ha quedat clarament reflectit en el conte. Una història, sense cap mena de dubte, molt bonica.

Tot seguit hem anant veient els diferents vídeos que hem fet. Si sóc sincera, estic força impressionada. He de dir que totes les persones amb les que tinc el plaer de compartir seminari són individus sensibles, molt emocionals i amb un gran potencial. Es tracten de persones creatives que tenen molt clar quin serà el seu futur: ser mestres. Des d'aquí, gràcies a tots per aquesta bona estona!

Per finalitzar la sessió hem fet actualitat educativa. Les nostres companyes ens han portat una notícia en la que es parlava de que un mestre va castigar a una nena de cara a la paret i la va fer copiar un munt de vegades per que no havia portat els deures fets. Tot seguit ens hem posicionat en els diferents rols (mestres, pares i alumnes) i hem extret diferents conclusions. D'una banda ha quedat clar que aquest no ha estat el millor mètode per educar a la nena, però tot i així cal conèixer una mica més el cas, tenint en compte que cada infant és diferent. Si jo fos la mestra el primer que faria seria estudiar de manera individualitzada a aquesta nena. D'altra banda, posicionant-nos des de la perspectiva d'alumnes, hem de tenir molt clar que tenim tot un seguit d'obligacions i que hem de complir amb aquestes.

Ja per terminar, he d'afegir que: '' M'ha sorprés el llenguatge que heu fet servir'' Paula Mayoral.

Es pot demanar qualsevol cosa més per a una mateixa sessió?

Que paseu bona nit!

*Sara*

diumenge, 29 de novembre del 2009

I vosaltres, on heu anat?

A la sessió de divendres de seminari vam compartir les diverses experiències que hem viscut durant ''la setmana fantàstica'', tot i que sense aprofundir gaire ja que aixó ho farem en la següent sessió, mitjançant una feina encomanada. Però bé, començem pel principi.

El primer que vàrem fer va ser posar una mica en ordre el nostre calendari. Vam estar aclarint diferens dubtes (dates d'entrega, feines ha fer...) de manera que vam dedicar una estona de la sessió a la part més burocràtica de la matèria. Vam poder posar en comú els nostres neguits i inquietuds en temes relacionats amb el nostre futur acadèmic. 'Com seràn els examens? Com ho hem de fer per tal d'aconseguir fer-ho bé?' eren algunes de les preguntes que vàrem realitzar. La Paula ens va anar tranquilitzant i aconsellant de la millor manera possible. Un cop les nostres pors estàvem més o menys resoltes, vam donar lloc al següent tema: ' Quin servei educatiu heu visitat pel vostre compte durant la setmana passada?' Van sorgir moltísims llocs. Van haver-hi persones que van visitar el Museu del Xocolata, el Cosmocaixa, la Biblioteca, l'Aquarium, etc.

En el nostre cas particular, vam anar al Zoo. Va estar realment molt enriquidor. En arribar allà, ens vam trobar amb una noia força entrega als infants. Era molt propera a ells, oferint la possibilitat de participar a tots els petits. És per aquest motiu que es pot afirmar que interactuava amb ells. El primer que va fer va ser passar un power point, on explicava de manera molt clara com eren els dofins. Tot seguit, els infants van poder tocar els ossos d'un dofí, per continuar la visita després, veient-nos nedar. D'aquesta sortida extrec valors com igualtat i respecte així com descoberta i experimentació. Els nens van poder adonar-se'n de que tots els èssers vius mereixen un respecte i cal cuidar-los. Fins i tot jo mateixa vaig descobrir aspectes dels dofins que fins aleshores eren desconeguts per mi. Així que puc dir que el Zoo de Barcelona és una molt bona opció per realitzar una sortida.

Tot seguit vam fer un petit debat sobre la pel·lícula Àgora. D'aquesta el que principalment destacaria és el paper de la dona, la lluita pels ideals, el fanatisme (que no és bo en cap dels sentits) així com el fet de qüestionar-ho tot. Tot i que va haver-hi gent a la que no li va agradar massa, he de dir que a mi personalment em va encantar. Tot i així pensava el final seria diferent. Fa girs inesperats, que fan d'aquesta pel·lícula un èxit. Realment és digne de veure. Va ser durant aquest debat que la Paula ens va dir: ''Cultivar-se en un espai de la teva vida implica renunciar a altres''. No puc estar més d'acord. Tot i que no ens acostumen, el nostre dia a dia es troba ple de moments en els que hem d'escollir. Ens trobem en constant evolució i preparar-se per fer una cosa, de vegades implica perdre'ns d'altres. Però bé, les nostres oportunitats ''desprofitades'' mai cauen en l'oblit, sinó que molt cops són aprofitades pels altres. I és que així és la vida, un camí on cal escollir, on cal posicionar-se.

Tot seguit, la nostra companya Laura ens va explicar un conte 'La primera ventafocs'. He de dir que em va agradar molt, era una versió diferent a la que tothom coneix. Després d'haver escoltat aquest conte em vaig adonar de que, de vegades caient en l'error de pensar que tot és molt recent i que les històries que nosaltres coneixem són només nostres. Doncs bé, aquest conte és un clar exemple de que l'oratoria és un art que es pràctica des de fa milers d'anys i que l'ésser humà sempre ha tingut la necessitat de narrar les seves aventures per donar una raó al per qué de les coses. Definitivament un conte molt interessant.

Que passeu un bon cap de setmana!

*Sara*