El seminari cada cop es posa més interessant. En la sessió d'ahir concretament vam tenir l'oportunitat d'entendre definitivament que és aquest espai.
D'una banda vam entregar un treball relacionat amb les diferents revistes d'educació que tenim a la nostra abast. Entre tots vam elaborar un llistat molt més ampli del que podia imaginar, no sabia que n'hi havien tantes! I després d'haver realitzat tota la feina, penso que poden ser una eina molt útil, tant pels mestres com per les diferents families.
Tot seguit, vam realitzar l'activitat d'actualitat educativa, la qual consisteix en portar una notícia actual relacionada amb el món educatiu, per tal d'entendre una mica millor on estem i cap a on marxa l'educació al nostre pais. Les companyes encarregades de realitzar aquesta pràctica ens van portar un tema que va donar lloc a debat. I és que, segons ens vam informar, El Conseller d'Educació ha signat una llei que estableix que a partir del proper curs escolar les vacances d'estiu es veuren retallades, començant així el curs escolar una setmana abans. Aquesta setmana es traslladarà al febrer per tal de no fer aquest últim període de curs tan llarg.
Bé, nosaltres com a grup de seminari vam fer un exercici d'empatia, posicionant-nos, en grups de tres persones, en la pell dels col·lectius afectats per aquesta llei (mestres, families i alumnes) i la veritat va ser que trobar una solució que agradi a tothom és molt complicat. Els alumnes no volen retallar les vacances, les families no saben que fer amb els infants durant aquesta setmana de febrer i els mestres pensen que '' amb la calor els nens estaràn més alterats''. L'acord va ser que es comença abans però que al febrer existirà un casal encarregat de fer activitats per als infants durant aquesta setmana.
En el meu cas personal vaig haver d'interpretar el rol de les famílies i tot i que sembla increïble resultava angoixós no saber que es faria aquella ''setmana blanca'' amb els infants. Cal afegir que l'activitat va estar molt bé estructurada, amb una temàtica molt realista i actual, que ens va ajudar a entendre que sempre que es prén una decisió hi ha diferents col·lectius que es veuen afectats.
D'altra banda, vam començar amb els relats de contes. En aquesta sessió l'encarregada d'explicar un vaig ser jo. Vaig escollir ''El Mite de Persèfone'' una història que parla sobre l'origen de les estacions de l'any, que m'agrada molt. Vaig aconseguir mirar a tothom als ulls, intentant que allò que deia els hi semblés interessant. Tot i així encara he de treballar diferents aspectes com per exemple, la pronunciació.
En general la lectura que faig del seminari d'ahir és força positiva. Una sessió molt enriquidora de la que vam tenir l'oportunitat d'aprendre molt.
*Sara*
dimecres, 21 d’octubre del 2009
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Cultura Lliure
Qué ès aixó de la cultura lliure?
De manera sintetitzada, la cultura lliure és aquella que permet distribuir, copiar i reutilitzar les seves obres sempre que no sigui amb intencionalitat de comercialitzar-les i donant constància del seu ús al seu autor.
Bé tenint en compte això, la Loles ens planteja tot un seguit de situacions que cal resoldre:
A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.
Aquesta situació seria totalment incorrecte i el professor rebria moltes queixes per part de pares i alumnes. És una situació que limita la llibertat individual de cada persona i fa alhora publicitat d'una marca ja registrada. És un clar exemple d'intolerància i falta de respecte cap al grup classe.
B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.
Trobo que aquesta situació seria més correcta, sempre que al treball quedi reflectit el nom de l'autor original de les fotografies, ja que es troben fent ús de diferents fonts de coneixement que al cap i a la fi pertanyen a tothom. De totes formes, torno a repetir que hauria de quedar reflectit de manera molt clara el nom de l'autor original de dites fotografies.
C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.
Aquesta situació és sota el meu punt de vista, correcta del tot. És una manera d'ensenyar als alumnes, aconseguint que aquest s'impliquin en el treball que es realitza a l'aula. És un power point fet pel professor i si tenen l'autorització d'aquest per fer-ho servir i modificar-ho, endavant!
Estàn fent ús, al igual que en la situació B de diferents fonts de coneixement, a les que tothom ha de tenir accés.
D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"
Penso que aquesta situació no hauria de donar-se en cap de les maneres. El veritablement important de la excursió és que els alumnes hagin extret alguna cosa positiva, que hagin fet molts descobriments i que es portin amb ells nous coneixements. El fet de que el professor motivi als alumnes a portar una postal de la botiga de records fa que de manera insconcient la lectura de la sortida sigui una altre. Afavoreix el consumisme i l'interés material a la societat.
*Sara*
De manera sintetitzada, la cultura lliure és aquella que permet distribuir, copiar i reutilitzar les seves obres sempre que no sigui amb intencionalitat de comercialitzar-les i donant constància del seu ús al seu autor.
Bé tenint en compte això, la Loles ens planteja tot un seguit de situacions que cal resoldre:
A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.
Aquesta situació seria totalment incorrecte i el professor rebria moltes queixes per part de pares i alumnes. És una situació que limita la llibertat individual de cada persona i fa alhora publicitat d'una marca ja registrada. És un clar exemple d'intolerància i falta de respecte cap al grup classe.
B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.
Trobo que aquesta situació seria més correcta, sempre que al treball quedi reflectit el nom de l'autor original de les fotografies, ja que es troben fent ús de diferents fonts de coneixement que al cap i a la fi pertanyen a tothom. De totes formes, torno a repetir que hauria de quedar reflectit de manera molt clara el nom de l'autor original de dites fotografies.
C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.
Aquesta situació és sota el meu punt de vista, correcta del tot. És una manera d'ensenyar als alumnes, aconseguint que aquest s'impliquin en el treball que es realitza a l'aula. És un power point fet pel professor i si tenen l'autorització d'aquest per fer-ho servir i modificar-ho, endavant!
Estàn fent ús, al igual que en la situació B de diferents fonts de coneixement, a les que tothom ha de tenir accés.
D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"
Penso que aquesta situació no hauria de donar-se en cap de les maneres. El veritablement important de la excursió és que els alumnes hagin extret alguna cosa positiva, que hagin fet molts descobriments i que es portin amb ells nous coneixements. El fet de que el professor motivi als alumnes a portar una postal de la botiga de records fa que de manera insconcient la lectura de la sortida sigui una altre. Afavoreix el consumisme i l'interés material a la societat.
*Sara*
Subscriure's a:
Missatges (Atom)