Divendres passat vam tenir l'oportunitat de gaudir d'una nova sessió de seminari. En aquesta vam treballar aspectes tant interessants que ben bé no sabria per on començar. Però bé, he de concretar una mica més.
En arribar, la Paula ens va lliurar les notes d'un treball que li havíem lliurat. Sense aclarir massa detalls, he de dir que aquest fet em va posar d'allò més contenta! I és que l'esforç, la dedicació i la constància, de vegades, es veuen recompensades! Tot seguit, vam enllaçar amb la darrere sessió, en la que havíem pogut mirar la pel·lícula de Billy Elliot. Juntament amb un document que la Paula ens va facilitar, vam començar un debat. Es van parlar d'aspectes tant quotidians com interessants. Què hem de fer amb els estereotips de gènere? Com a futurs i futures mestres, quin serà el nostre paper en aquest tema?
Bé, les opinions vam ser d'allò més diverses. D'una banda hi havia gent que pensava que homes i dones som diferents. Sota el meu punt de vista particular, crec que homes i dones som diferents, però no pel fet de ser 'home' o 'dona' sinò per que tots i cadascú de nosaltres som diferents. No existeixen dos éssers humans iguals, de la mateixa manera que no n'hi ha dues gotes d'aigua que siguin identiques, encara que de vegades, creiem que si. I no es tracta de fer apologia de la diferenciació de gènere, sinò que el meu objectiu és fer entendre que no és res negatiu ser diferent als altres. Evidentment, tots tenim els mateixos drets i les mateixes possibilitats de manera que tots mereixem ser tractats amb respecte i educació, com èssers únics de l'univers. És en aquest punt, on jo parlo d'igualtat.
De vegades i gairebé sense adonar-nos, ens equivoquem posant etiquetes als altres. I és aquí on hem d'intervenir com a futurs/es educadors. Hem d'evitar de totes les formes fer distincions entre els infants, ja sigui pels seus gustos a l'hora de jugar (nines o cotxes) o pel rol que li otorga la societat. Com a futura mestre intentaré amb totes les meves forces, educar als nens en valors com igualtat, respecte, tolerància, amistat, esforç...entre d'altres. I tots aquests aprenentatges es van donar en parlar de Billy Elliot! Senzillament, increïble!
Per continuar, la nostra companya Paula, ens va explicar un conte ' Els tres pels d'or del diable' i ho va fer d'allò més bé! Al principi estava una mica nerviosa, però a mesura que avançava en el seu relat va aconseguir que tots i cadascú de nosaltres estiguessim realment interessats! Va capturar la nostra antenció d'una manera fulminant!
Definitivament, una sessió molt enriquidora per a una tarda de divendres! I no puc terminar aquesta entrada sense afegir:
' Per tal de ser un bon mestre s'ha de trobar un equilibri entre vocació i coneixement' Paula Mayoral
Que passeu un bon dia!!
*Sara*
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada