A la sessió d'ahir per la tarda a la classe de Gestió i TIC vam parlar de temes molt diversos i interessants. Un dels principals va ser l'utilitat de dos marcadors socials, 'Delicious' (el més antic de tots dos) i 'Bloc de notes de Google'.
És del tot cert que moltes vegades ens hem estat una bona estona al davant de l'ordinador, fent una recerca i que per qualsevol motiu (hem perdut la connexió, l'ordinador s'ha quedat penjat o s'ha apagat...) hem perdut tota l'informació. Doncs bé, aixó és el que es pretén canviar amb aquests marcadors ja que es troben conectats a la xarxa i es pot accedir des de qualsevol ordinador, assegurant així, la nostra feina.
Hem tingut l'oportunitat d'explorar totes les opcions que ens proporcionen aquestes webs i si hagués d'escollir només una, seria la del bloc de notes de Google. Trobo que és molt eficaç a l'hora d'acumular informació, es troba més actualitzada i el seu funcionament és més còmode. La de Delicious, en canvi, la trobo massa complexa i he tingut problemes a l'hora de crear-me el meu compte.
Tot i així són dues opcions a l'abast de tothom de les que es pot extreure molt benefici si es fan servir de manera correcta. Així que si us cal un mitjà per realitzar recerques, tingueu en compte aquestes opcions.
Que passeu un bon dia!
*Sara*
divendres, 2 d’octubre del 2009
dimarts, 29 de setembre del 2009
Quan pensem que no ens veuen
Educar és molt més que ensenyar matèria o assolir uns objectius. Educar és fer dels alumnes persones aptes, preparades, segures de si mateixes. Educar és transmetre valors, aptituds, motivar per tal d'aprofitar al màxim les capacitats de cada persona.
És per aquest motiu que penjo aquest vídeo, que penso que reflecteix clarament que tot i que no ens adonem, els infants ens observen en tot moment, som per a ells un model a seguir, una guia per al seu camí cap al desenvolupament i per aixó hem de practicar amb l'exemple. Espero que us agradi!
*Sara*
Lliçó de silenci
L'altre dia a classe, vam estar parlant d'un tema que em va resultar molt interessant. S'ha d'educar el silenci? Tothom va aportar les seves idees al respecte i després de tot, he tret diferents conclusions.
Lliçó de silenci...Qui no ha escoltat alguna vegada aquesta expressió dins del món escolar? Si faig memòria, en venen milers de moments a l'aula on el mestre, de tant en tant, ens feia fer lliçó de silenci. En aquell precís moment potser no ho acabava d'entrendre, però ara, veient-lo des de una altre perspectiva, trobo que pot resultar força enriquidor pels alumnes.
Tot això, és un ensenyament tant personal, que fins i tot pot arribar a ser perillós. No perillós en el sentit literal de la paraula, sinò perillós per que s'ha d'ajustar molt bé a les necessitats individuals de cada membre del grup classe, la qual cosa no resulta gens senzilla. S'ha de començar per establir una durada apropiada , ja que si es fa curt, no dona temps de que es produeixi aquell procés d'interiorització que es dona mitjançant el silenci, i si es fa massa llarg pot arribar a ser força avorrit. S'ha de tenir molt present que cada individu pot reaccionar de maneres diferents durant aquesta lliçó de silenci, ja que per a alguns resultarà molt complicat respectar les regles i no parlar.
No obstant això, no hi ha dubte de que aquestes lliçons de silenci són necessàries per qué afavoreixen l'autoconeixement, essent així, un espai personal que descobrir. Es poden fer servir, també, per trencar amb la rutina de la classe, desconnectar i començar de nou, cridant així, l'atenció dels infants. Cal afegir que dins de tota aquesta formalitat i serietat a l'hora de fer silenci, també són necessaris espais buits de principis d'autoritat, on els infants puguin gaudir mitjaçant la pròpia experimentació.
És per tot això que el silenci no es pot imposar, ja que és tan fàcil trencar-ho que la temptació de no fer-ho és massa gran. El silenci s'ha d'educar ja des de la més tendra infància. I no és que s'hagi d'ensenyar als infants a fer silenci, sinò que els estem guiant cap al camí del propi coneixement.
*Sara*
Lliçó de silenci...Qui no ha escoltat alguna vegada aquesta expressió dins del món escolar? Si faig memòria, en venen milers de moments a l'aula on el mestre, de tant en tant, ens feia fer lliçó de silenci. En aquell precís moment potser no ho acabava d'entrendre, però ara, veient-lo des de una altre perspectiva, trobo que pot resultar força enriquidor pels alumnes.
Tot això, és un ensenyament tant personal, que fins i tot pot arribar a ser perillós. No perillós en el sentit literal de la paraula, sinò perillós per que s'ha d'ajustar molt bé a les necessitats individuals de cada membre del grup classe, la qual cosa no resulta gens senzilla. S'ha de començar per establir una durada apropiada , ja que si es fa curt, no dona temps de que es produeixi aquell procés d'interiorització que es dona mitjançant el silenci, i si es fa massa llarg pot arribar a ser força avorrit. S'ha de tenir molt present que cada individu pot reaccionar de maneres diferents durant aquesta lliçó de silenci, ja que per a alguns resultarà molt complicat respectar les regles i no parlar.
No obstant això, no hi ha dubte de que aquestes lliçons de silenci són necessàries per qué afavoreixen l'autoconeixement, essent així, un espai personal que descobrir. Es poden fer servir, també, per trencar amb la rutina de la classe, desconnectar i començar de nou, cridant així, l'atenció dels infants. Cal afegir que dins de tota aquesta formalitat i serietat a l'hora de fer silenci, també són necessaris espais buits de principis d'autoritat, on els infants puguin gaudir mitjaçant la pròpia experimentació.
És per tot això que el silenci no es pot imposar, ja que és tan fàcil trencar-ho que la temptació de no fer-ho és massa gran. El silenci s'ha d'educar ja des de la més tendra infància. I no és que s'hagi d'ensenyar als infants a fer silenci, sinò que els estem guiant cap al camí del propi coneixement.
*Sara*
Subscriure's a:
Missatges (Atom)