Per a la matèria de Comunicació, Gestió i TIC hem de realitzar un treball de recerca sobre un tema escollit de manera lliure per nosaltres mateixos. En el meu cas particular, realitzo aquest, sobre una temàtica tan actual com interessant: l'anorèxia i la bulímia. I ho faig juntament amb l'Arantxa Velasco.
Per tal de dur a terme de manera satisfactòria aquesta tasca encomanada, hem fet servir recursos propis de les TIC com és fer una presentació. També hem fet tot un procés de recerca i investigació, que esperem quedi ben recollit en dita presentació. Un cop tinguem aquesta feta, l'haurem d'exposar a la resta dels companys, així com als professors que ens guien en aquest mòdul.
Però bé, abans de fer això i per tal de poder penjar tota la nostra feina al bloc, ens cal fer-nos un compte al slidershare. Aquest és un espai gratuït on els usuaris poden enviar les seves presentacions fetes amb PowerPoint u OpenOffice, ja que queden emmagatzenades per tal de poder ser visualitzades de manera online. Un cop fet el compte en aquesta web, només cal copiar l'enllaç, afegir-ho al bloc i tothom podrà accedir-hi. La veritat és que resulta ser una eina força útil, prevenint possibles pèrdues del treball. Aquest es troba a internet i és gairebé impossible que pogui desparèixer de la xarxa.
D'altra banda, he d'afegir que la realització d'aquest treball m'ha aportat coneixements que fins aleshores eren completament desconeguts per a mi. He descobert que per tal de ser un bona mestra, he de començar per educar, fins i tot a mi mateixa, en hàbits alimentaris saludables. Per tal de fer possible que cada vegada, el nombre de persones afectades per aquesta malaltia sigui inferior, hem de començar per prevenir. I quin millor moment que començar a fer-ho des de ben petits? Educar als infants en hàbits correctes d'alimentació és treballar per millorar la seva qualitat de vida, és treballar pel seu futur.
Si vols veure la presentació, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comunicació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comunicació. Mostrar tots els missatges
dilluns, 14 de desembre del 2009
dimarts, 3 de novembre del 2009
Retrat
La Noelia Caparrós Grimao és una noia de trenta cinc anys, tot i que no aparenta la seva edat. Té els cabells curtets, una mica ondulats i de color marró, que acostuma a portar sense recollir. Els seus ulls, també de color marró, es veuen coberts per unes ulleres, que sempre canvia en relació amb la roba que porti en aquell precís moment. La seva pell resulta ser fina, amb to bru.
Sota el meu punt de vista, és una noia alta i primeta. La seva roba, sempre molt bé escollida i combinada, és esportiva i còmoda. Normalment porta pantalons amples, una mica caiguts i samarretes del mateix estil. Mai l'he vist maquillada però penso que no li cal, no forma part de la seva personalitat, ja que és una persona força natural i senzilla. Pel que pogut observar, crec que el seu color és el verd, sempre li acompanya en alguna peça del seu vestuari. Un altre complement que sempre va amb ella és la seva bossa de color groc, on porta els seus objectes personals.
En parlar del seu caràcter no passa desapercebuda la seva simpatia. Amb ella és molt difícil no riure. La seva alegria arriba a ser contagiosa. És una persona molt espontània, amb una mentalitat molt oberta, la qual cosa fa que es pugui parlar amb ella de qualsevol tema. Té la facilitat de relacionar-se amb tothom, i per tant dedueixo que el seu grup d'amics ha de ser molt ampli i divers. En el terreny amorós és de relacions llargues i estables. D'altra banda, tinc la sensació de que es pot confiar en ella, mostra interès per aquelles persones que li són properes, convertint-se així en amiga dels seus amics. Per aquest motiu, una feina amb la que es podria trobar força a gust i per la que també té vocació és l'educació social.
També em sembla una persona molt valenta, a la que li agrada fer front a nous reptes, els quals li permeten viure noves experiències de les que sempre s'aprenen molt. En definitiva, la Noelia Caparrós és un persona a la que cal conèixer.
*Sara*
Sota el meu punt de vista, és una noia alta i primeta. La seva roba, sempre molt bé escollida i combinada, és esportiva i còmoda. Normalment porta pantalons amples, una mica caiguts i samarretes del mateix estil. Mai l'he vist maquillada però penso que no li cal, no forma part de la seva personalitat, ja que és una persona força natural i senzilla. Pel que pogut observar, crec que el seu color és el verd, sempre li acompanya en alguna peça del seu vestuari. Un altre complement que sempre va amb ella és la seva bossa de color groc, on porta els seus objectes personals.
En parlar del seu caràcter no passa desapercebuda la seva simpatia. Amb ella és molt difícil no riure. La seva alegria arriba a ser contagiosa. És una persona molt espontània, amb una mentalitat molt oberta, la qual cosa fa que es pugui parlar amb ella de qualsevol tema. Té la facilitat de relacionar-se amb tothom, i per tant dedueixo que el seu grup d'amics ha de ser molt ampli i divers. En el terreny amorós és de relacions llargues i estables. D'altra banda, tinc la sensació de que es pot confiar en ella, mostra interès per aquelles persones que li són properes, convertint-se així en amiga dels seus amics. Per aquest motiu, una feina amb la que es podria trobar força a gust i per la que també té vocació és l'educació social.
També em sembla una persona molt valenta, a la que li agrada fer front a nous reptes, els quals li permeten viure noves experiències de les que sempre s'aprenen molt. En definitiva, la Noelia Caparrós és un persona a la que cal conèixer.
*Sara*
dimarts, 29 de setembre del 2009
Lliçó de silenci
L'altre dia a classe, vam estar parlant d'un tema que em va resultar molt interessant. S'ha d'educar el silenci? Tothom va aportar les seves idees al respecte i després de tot, he tret diferents conclusions.
Lliçó de silenci...Qui no ha escoltat alguna vegada aquesta expressió dins del món escolar? Si faig memòria, en venen milers de moments a l'aula on el mestre, de tant en tant, ens feia fer lliçó de silenci. En aquell precís moment potser no ho acabava d'entrendre, però ara, veient-lo des de una altre perspectiva, trobo que pot resultar força enriquidor pels alumnes.
Tot això, és un ensenyament tant personal, que fins i tot pot arribar a ser perillós. No perillós en el sentit literal de la paraula, sinò perillós per que s'ha d'ajustar molt bé a les necessitats individuals de cada membre del grup classe, la qual cosa no resulta gens senzilla. S'ha de començar per establir una durada apropiada , ja que si es fa curt, no dona temps de que es produeixi aquell procés d'interiorització que es dona mitjançant el silenci, i si es fa massa llarg pot arribar a ser força avorrit. S'ha de tenir molt present que cada individu pot reaccionar de maneres diferents durant aquesta lliçó de silenci, ja que per a alguns resultarà molt complicat respectar les regles i no parlar.
No obstant això, no hi ha dubte de que aquestes lliçons de silenci són necessàries per qué afavoreixen l'autoconeixement, essent així, un espai personal que descobrir. Es poden fer servir, també, per trencar amb la rutina de la classe, desconnectar i començar de nou, cridant així, l'atenció dels infants. Cal afegir que dins de tota aquesta formalitat i serietat a l'hora de fer silenci, també són necessaris espais buits de principis d'autoritat, on els infants puguin gaudir mitjaçant la pròpia experimentació.
És per tot això que el silenci no es pot imposar, ja que és tan fàcil trencar-ho que la temptació de no fer-ho és massa gran. El silenci s'ha d'educar ja des de la més tendra infància. I no és que s'hagi d'ensenyar als infants a fer silenci, sinò que els estem guiant cap al camí del propi coneixement.
*Sara*
Lliçó de silenci...Qui no ha escoltat alguna vegada aquesta expressió dins del món escolar? Si faig memòria, en venen milers de moments a l'aula on el mestre, de tant en tant, ens feia fer lliçó de silenci. En aquell precís moment potser no ho acabava d'entrendre, però ara, veient-lo des de una altre perspectiva, trobo que pot resultar força enriquidor pels alumnes.
Tot això, és un ensenyament tant personal, que fins i tot pot arribar a ser perillós. No perillós en el sentit literal de la paraula, sinò perillós per que s'ha d'ajustar molt bé a les necessitats individuals de cada membre del grup classe, la qual cosa no resulta gens senzilla. S'ha de començar per establir una durada apropiada , ja que si es fa curt, no dona temps de que es produeixi aquell procés d'interiorització que es dona mitjançant el silenci, i si es fa massa llarg pot arribar a ser força avorrit. S'ha de tenir molt present que cada individu pot reaccionar de maneres diferents durant aquesta lliçó de silenci, ja que per a alguns resultarà molt complicat respectar les regles i no parlar.
No obstant això, no hi ha dubte de que aquestes lliçons de silenci són necessàries per qué afavoreixen l'autoconeixement, essent així, un espai personal que descobrir. Es poden fer servir, també, per trencar amb la rutina de la classe, desconnectar i començar de nou, cridant així, l'atenció dels infants. Cal afegir que dins de tota aquesta formalitat i serietat a l'hora de fer silenci, també són necessaris espais buits de principis d'autoritat, on els infants puguin gaudir mitjaçant la pròpia experimentació.
És per tot això que el silenci no es pot imposar, ja que és tan fàcil trencar-ho que la temptació de no fer-ho és massa gran. El silenci s'ha d'educar ja des de la més tendra infància. I no és que s'hagi d'ensenyar als infants a fer silenci, sinò que els estem guiant cap al camí del propi coneixement.
*Sara*
Subscriure's a:
Missatges (Atom)