Divendres passat vam tenir una nova sessió de seminari, la qual va fer que per un moment, tornèssim a la més tendra infància. Peró bé, començem pel principi.
La sessió es va iniciar, com sempre, amb un breu espai on poder verbalitzar tots aquells dubtes que ens poden sorgir en relació a l'àmbit educatiu. Tot seguit, vàrem tenir l'oportunitat de poder gaudir d'un altre conte que ens va explicar una companya, el qual ens parlava del 'carpe diem' i de la importància d'extreure el màxim profit de la vida.
Tot seguit, vam entregar un treball, anomenat Com eren els meus mestres?, que ens va donar lloc a debat. Ens vam posar per grups, i cada grup representava una etapa escolar (infantil, primària...). Entre els diferents membres del grup havíem d'escollir dos records de l'etapa que ens havia tocat, un positiu i un altre negatiu. Un cop cadascú havia explicat el seu record al seu grup es feia un llistat on poc a poc descobries que és allò que esperes d'un mestre, segons la teva experiència viscuda. En el meu cas concret van sorgir paraules com implicació, respecte, paciència...
Un aspecte que en va sobtar és que en el cas de l'etapa de primària van sorgir aspectes com vergonya o inseguretat. La lectura que finalment vam extreure, i que cal canviar aviat, és que malauradament, l'educació és com una loteria, la loteria del mestre que et toca. El que resulta evident és que ens marca allò que hem viscut i nosaltres com a futurs professionals de l'educació hem de treballar per que tot allò que és faci dins l'escola sigui interioritzat de manera positiva pels infants.
Va ser una sessió molt emotiva, que ens va fer recordar experiències, unes agradables, d'altres no tant, però experiències nostres, que han fet que en l'actualitat siguem persones adultes més o menys preparades per a la societat.
*Sara*
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada