Fem eslogan!

La darrere sessió de seminari va estar molt interessant. Va ser una sessió en la que teniem molta feina a fer i evidentment, van aconseguir dur-la a terme sense problema. Va estar una sessió d'organització i de revisió de dates d'entrega, fent aixi una mica de repàs del que ens queda encara per fer.

Per començar vam estar parlant de la propera setmana, que es presenta davant nostre com a una experiència personal on poder crèixer i gaudir, aprofitant al màxim les oportunitats que ens ofereix la facultat per familiaritzar-nos amb altres serveis educatius com són el auditori, la fundació Miró, etc. La Paula ens va explicar una mica l'objectiu d'aquesta setmana vinent i tota la feinada que haurem de dur a terme un cop aquesta termini. Tot seguit, vam continuar amb l'activitat de les pel·lícules ja que van haver-hi quatre companys que no van disposar de temps en la sessió anterior per poder mostrar-nos la seva feina. He de dir que després d'haver escoltat a tothom, no puc deixar de veure ' Los niños de Huang Shai' així com ' La lengua de las mariposas' i ' La ola'. són les pel·lícules que més m'han cridat l'atenció tot i que gairebé totes les que ens han presentat semblen ser força bones.

Per continuar una companya ens va explicar un conte i penso que ho va fer d'allò més bé. Va aconseguir captar tota la nostra atenció, la qual cosa no resulta gens fàcil ja que portàvem un dia bastant llarg i amb molta feina pel davant. En aquest conte ens explica el per qué de que el mar sigui salat però, a més a més, jo vaig poder observar que també era una lliçó de vida. Es parlava de valors com confiança, compartir, justícia...i la contraposició d'aquests, com pot ser egoisme, soberbia, ambició, etc. Entre línies es podia llegir que tot i que de vegades pensem que ens trobem en una situació sense sortida i ens toca viure experiències negatives, la vida s'encarrega d'equilibrar-ho, otorgant a cadascú allà on li correspon. Una història molt encertada per a una tarda de seminari.

Després d'això, les nostres companyes Ana Montserrat i Laura Novillo ens vam posar una miqueta al dia amb la seva actualitat educativa. Ens vam portar una notícia en la qual s'explicava que volen implantar el català com a llengua a totes les universitats de Catalunya. Cal dir que tota la classe vam estar d'acord amb aquesta mesura. L'activitat que ens van proposar consistia en fer un eslogan per dur a terme aquesta campanya. Ho havíem de fer en parelles. En el meu cas concret, la nostra proposta va ser: ' Valorem Catalunya, Valorem el Català' però van sortir d'altres molt interessants també com ' Catalanitza't tu també' o ' Escolta'm, parlo català'. I és que si a nivell universitari no fomentem l'ús d'aquesta llengua, on ho hem de fer?

Per finalitzar he d'afegir una reflexió que ens va fer la Paula, la qual em va fer pensar. Concretament ens va dir: ' Ja no existeix una manera tradicional d'ensenyar, i és que professors i alumnes aprenem junts' No puc estar més d'acord! Sota la meva experiéncia amb infants , que és molt poca encara, he descobert que són la millor font per aprendre. Mirar un alumne als ulls i veure en aquests que a assolit un nou coneixement, és una satisfacció personal tant gran que no hi ha paraules per a descriure-ho. D'altra banda, que un professor de la universitat pensi en nosaltres com a font d'aprenentatge fa que et vegis valorat. La teva feina li agrada i tot i que cada molt camí per fer, és d'agraïr que l'esforç estigui recompensat.

*Sara*