Bé, avui és l´últim dia que actualitzaré el meu bloc. I és que el semestre arriba al seu fi, amb tota la feina que això comporta. Aquest bloc ha estat per mi com un diari personal, on de manera diaria anava fent les meves aportacions. Explicava el meu dia a dia a Blanquerna, tots els coneixements obtinguts i totes les experiències viscudes.
Bé, avui ja passarà a ser història. He de dir que trobaré a faltar el meu bloc. Era una eina molt útil. Hi havia que fer un treball? Es penjava al bloc. Ens calia fer un pràctica a la classe de Gestió? També al bloc. Per aquest motiu, penso que queda perfectament reflectït tota la feina feta, durant aquests messos. És ben cert, però, que no sempre ha estat fàcil. Mai havia tingut un bloc personal, per falta de temps, de motivació o de ganes. Era una d'aquelles coses que sempre vas deixant pendent. Doncs bé, ara ja he complert amb mi mateixa! He fet tot un seguiment, que fent la vista enrrere, penso: Mare meva! Quina feinada! Com el dia que ens vam dir que havíem de fer unes activitats fent servir el JCLIC! (es troba penjat al bloc) Es va fer interminable! El procés era molt llarg ( o aquesta va ser la meva sensació) però finalment, el resultat va ser molt gratificant. O com altra entrada anomenada 'Anorexia i Bulímia' la qual va ser una presentació que vam realitzar a classe, i que després, va veure la llum, a través del bloc.
Si fem una mica de reflexió, resulta força evident que hem aprés infinituds d'aspectes que eren desconeguts, com a mínim, per mi. És ben cert que a l'actualitat, gairebé tota la gent jove sap fer servir l'ordinador. O això pensem nosaltres. Fer servir un ordinador és molt més que conectar-se al messenger, mirar el e-mail o el facebook. Fer servir de manera correcte les noves tecnologies és saber fer un vídeo i penjar-ho després a la red. És tenir eines per fer una gravació de la teva veu i afegir-li música de fons. Fer servir les TIC és el que hem aprés a Gestió. I si tinguéssim la sort de poder allargar el temps, de ben segur que apreneriem molts aspectes més.
El bloc ha estat, sense cap mena de dubte, testimoni del nostre creixement. Ens ha vist com, del no res, hem anat adquirint uns coneixements, que ara, fan de nosaltres persones més preparades, i futurs educadors amb un nombre molt elevat de recursos per tal de fer bé la seva feina. És per tot això, que la lectura que faig de la meva experiència amb el bloc és força positiva. Una eina increïble per aprendre i descobrir!
Desitjo que passeu Bon Nadal i Feliç Any Nou!
Fins aviat!!
*Sara*
dimarts, 22 de desembre del 2009
divendres, 18 de desembre del 2009
Caminem cap al futur!
Després d'haver fet ahir una crítica sobre el desprestigi de les TIC, avui he tornat a anar a la recerca d'altres notícies en relació amb aquesta temàtica. La meva grata sorpresa ha estat que he pogut apreciar l'altre cara de la moneda.
I és que tafanejant per internet he tingut ocassió de llegir un editorial d'un diari en la qual ens explica que les TIC es troben en un camí cap al progrés. És ben cert que fins fa uns anys, parlar d'aquest tema, per a moltes persones podia ser, fins i tot, com si parlèssin en un altre idioma. Per sort, aquest aspecte ja ha canviat. Les noves tecnologies, de manera paulativa, han aconseguit fer-se un lloc en les nostres vides, i sense cap mena de dubte, en les nostres escoles. Va començar per trobar-se instaurades en aules d'informàtica, on alumnes i mestres les feien servir com a una eina per descobrir aquest món 'poc explorat'. Era una estona agradable, que va donar lloc al naixement de futurs més prometedors, amb persones molt més preparades.
Bé, a l'actualitat ja es troben completament integrades, es fan servir de manera quotidiana, i són tan presents a la nostra vida que escapa a la meva imaginació el no fer-les servir. Tot i així, encara queda molta feina per fer. Tal i com apuntava a l'entrada anterior, encara no es veuen del tot reconegudes, com a una eina força important per al nostre creixement personal. És en aquest punt, on cal treballar més.
En llegir aquest editorial, no he pogut deixar de fer una entrada al bloc. Penso que resulta del tot interessant poder debatir sobre aquest fet. Com a futurs educadors, les noves tecnologies han de ser quelcom habitual a la nostra manera d'ensenyar. Es troben instaurades en gairebé totes les escoles i hem d'estar ben preparats per fer-les servir. Quina millor manera d'entrar al món, i fer-nos partícips d'aquest, que mitjançant eines tan útils com internet? Ens apropem, acurten distàncies i ens ajuden a realitzar tasques, que d'altre manera serien molt pesades de fer.
Pot haver-hi alguna persona que no vegi tots els avantatges que això comporta?
Realment crec que és un editorial que, com a mínim, cal llegir. Una molt bona manera de fer-nos conscient de que ens trobem en una societat que avança. Ens encaminem cap al progrés, i si treballem tots plegats, aconseguirem fer realitat un futur molt més prometedor. I és que el camí adequat és aquell que ens obre noves portes cap al coneixement.
Per més informació de la notícia, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
I és que tafanejant per internet he tingut ocassió de llegir un editorial d'un diari en la qual ens explica que les TIC es troben en un camí cap al progrés. És ben cert que fins fa uns anys, parlar d'aquest tema, per a moltes persones podia ser, fins i tot, com si parlèssin en un altre idioma. Per sort, aquest aspecte ja ha canviat. Les noves tecnologies, de manera paulativa, han aconseguit fer-se un lloc en les nostres vides, i sense cap mena de dubte, en les nostres escoles. Va començar per trobar-se instaurades en aules d'informàtica, on alumnes i mestres les feien servir com a una eina per descobrir aquest món 'poc explorat'. Era una estona agradable, que va donar lloc al naixement de futurs més prometedors, amb persones molt més preparades.
Bé, a l'actualitat ja es troben completament integrades, es fan servir de manera quotidiana, i són tan presents a la nostra vida que escapa a la meva imaginació el no fer-les servir. Tot i així, encara queda molta feina per fer. Tal i com apuntava a l'entrada anterior, encara no es veuen del tot reconegudes, com a una eina força important per al nostre creixement personal. És en aquest punt, on cal treballar més.
En llegir aquest editorial, no he pogut deixar de fer una entrada al bloc. Penso que resulta del tot interessant poder debatir sobre aquest fet. Com a futurs educadors, les noves tecnologies han de ser quelcom habitual a la nostra manera d'ensenyar. Es troben instaurades en gairebé totes les escoles i hem d'estar ben preparats per fer-les servir. Quina millor manera d'entrar al món, i fer-nos partícips d'aquest, que mitjançant eines tan útils com internet? Ens apropem, acurten distàncies i ens ajuden a realitzar tasques, que d'altre manera serien molt pesades de fer.
Pot haver-hi alguna persona que no vegi tots els avantatges que això comporta?
Realment crec que és un editorial que, com a mínim, cal llegir. Una molt bona manera de fer-nos conscient de que ens trobem en una societat que avança. Ens encaminem cap al progrés, i si treballem tots plegats, aconseguirem fer realitat un futur molt més prometedor. I és que el camí adequat és aquell que ens obre noves portes cap al coneixement.
Per més informació de la notícia, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dijous, 17 de desembre del 2009
El desprestigi de les TIC
Tafanejant una mica per internet, llegint els diaris digitals i informar-me breument de com està l'actualitat educativa, he trobat una notícia que ha resultat ser, com a mínim, força interessant, on les TIC són les principals protagonistes.
Es tracta d'una notícia en la que ens parla del desprestigi així com de la falta de formació per part del professorat en relació amb aquesta materia. Bé, trobo que aquest no és el missatge correcte que hem de donar. Les TIC són, sense dubte el futur. Ens ajuden, ens apropen i ens faciliten molt diferents tasques que hem de realitzar a la nostra vida quotidiana. Quin és el problema, llavors? Resulta que no les fem servir de manera adequada.
Quan les TIC entren en les aules, volen que el seu ús sigui constant, que estiguin presents durant tota la jornada, en cas contrari, diuen que no es fan servir. Bé, les TIC són una altra eina de les que disposa un mestre per tal de facilitar l'aprenentatge als seus alumnes. No s'han de veure com a un problema, sinò com una ajuda, una solució. No cal fer-les servir constament, sinò quan siguin necesàries. Aquí és on sorgeix el problema. Els mestres han de rebre formació pel seu funcionament i han de veure en aquestes unes noves aliades.
En definitiva, les TIC són un recurs molt interessant pels educadors, deixem que aquests les facin servir sempre que vulguin però sense pressions. S'ha d'afavorir el seu ús, no s'ha de penalitzar, ja que aquesta és la lectura que es fa, en parlar de que els mestres no les fan servir.
Per més informació, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
Es tracta d'una notícia en la que ens parla del desprestigi així com de la falta de formació per part del professorat en relació amb aquesta materia. Bé, trobo que aquest no és el missatge correcte que hem de donar. Les TIC són, sense dubte el futur. Ens ajuden, ens apropen i ens faciliten molt diferents tasques que hem de realitzar a la nostra vida quotidiana. Quin és el problema, llavors? Resulta que no les fem servir de manera adequada.
Quan les TIC entren en les aules, volen que el seu ús sigui constant, que estiguin presents durant tota la jornada, en cas contrari, diuen que no es fan servir. Bé, les TIC són una altra eina de les que disposa un mestre per tal de facilitar l'aprenentatge als seus alumnes. No s'han de veure com a un problema, sinò com una ajuda, una solució. No cal fer-les servir constament, sinò quan siguin necesàries. Aquí és on sorgeix el problema. Els mestres han de rebre formació pel seu funcionament i han de veure en aquestes unes noves aliades.
En definitiva, les TIC són un recurs molt interessant pels educadors, deixem que aquests les facin servir sempre que vulguin però sense pressions. S'ha d'afavorir el seu ús, no s'ha de penalitzar, ja que aquesta és la lectura que es fa, en parlar de que els mestres no les fan servir.
Per més informació, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dimecres, 16 de desembre del 2009
Reflexions educatives
A la sessió d'ahir de seminari vam tenir ocassió de realitzar diferents activitats, tot i que cada vegada és més present el fet de que aquest semestre termina. Va ser un dia que va donar lloc, com a mínim, a reflexionar.
En arribar a l'aula, primerament, vàrem tenir oportunitat de resoldre diferents dubtes en relació a diverses temàtiques. Un cop fet això, la Pilar i jo vam dur a terme la nostra Actualitat Educativa. Tal i com vaig comentar en una entrada anterior a aquesta, nosaltres vam escollir una notícia que ens va resultar força interessant. I és que un mestre del Regne Unit es va treure la samarreta davant dels seus alumnes de catorze anys. Aquest fet ha tingut tot un seguit de conseqüéncies. Al mestre li han fet fora de l'escola i el Director del centre volia aconseguir que mai més tornés a exercir la docència. Un cop fet cinc cèntims de la notícia, vàrem mirar el vídeo, que un dels seus alumnes va fer durant el moment en que es treia la samarreta, per tal de penjar-ho al youtube després.
Les opinions en relació a aquest tema, van ser força diferents. D'una banda hi havia gent que defensava que l'actitud d'aquest home no havia estat gens adequada però que el fet de fer-ho fora de la feina els semblava una mica excessiu. També hi havia persones, però, que comentaven que si no el feien fora, aquest home no podria tornar a donar classe a aquell grup d'alumnes. Un punt en el que si estàvem tots d'acord va ser que es evident que la seva acció no guardava cap intenció dolenta, simplement que se li va anar de les mans.
La Paula ens va fer una reflexió en finalitzar el debat. I és que ens va preguntar que si nosaltres fòssim el director del centre, quin paper adoptaríem. Gairebé tothom va coincidir en que fer-ho fora era excessiu. Potser durant uns messos, potser una sanció econòmica... Una companya va trobar la solució. La millor manera de fer front a aquest fet seria que el mestre tingués ocassió de demanar disculpes davant dels alumnes i realitzar una activitat amb ells mitjançant la qual, aquests poguéssin observar com s'ha d'actuar en una situació semblant. I és que un càstig ha de ser reparador.
Per continuar vàrem lliurar un treball anomenat ' L'educació al meu país' on vàrem tenir ocassió de, havent-nos informat primer, donar la nostra opinió de manera argumentada en relació a l'educació. Van fer un llistat de diferents temàtiques que es poden debatre en relació amb el món educatiu. Les més votades van ser: Nivell educatiu, el fracàs escolar, el calendari escolar...La veritat és que hi ha tantes opcions que es poden tractar!
Aquest últim tema hem va fer reflexionar. De veritat estic preparada per poder opinar sobre l'educació a Catalunya? Penso que encara falta molt camí per fer, i espero poder fer-ho de manera correcte, en un futur.
L'educació respon a tot un seguit de necessitats que sorgeixen en relació amb la societat. Aquesta última es troba en constant moviment, és dinàmica i sempre sorgeixen nous inconvenients als que calen donar una resposta. És per aquest mateix motiu que l'educació és igual de dinàmica, ha d'estar molt alerta i s'ha d'ajustar a les noves necessitats. Tot i així educar no és un camí senzill, cal molt d'esforç i constància. És per aquest mateix motiu que trobo que l'educació al meu país està en constant moviment, s'apropa cap al camí correcte, però encara falta molta feina per fer.
No puc terminar aquesta entrada, sense abans afegir: ''Els càstigs no serveixen per res si no reparen'' Paula Mayoral
Que passeu un bon dia!
*Sara*
En arribar a l'aula, primerament, vàrem tenir oportunitat de resoldre diferents dubtes en relació a diverses temàtiques. Un cop fet això, la Pilar i jo vam dur a terme la nostra Actualitat Educativa. Tal i com vaig comentar en una entrada anterior a aquesta, nosaltres vam escollir una notícia que ens va resultar força interessant. I és que un mestre del Regne Unit es va treure la samarreta davant dels seus alumnes de catorze anys. Aquest fet ha tingut tot un seguit de conseqüéncies. Al mestre li han fet fora de l'escola i el Director del centre volia aconseguir que mai més tornés a exercir la docència. Un cop fet cinc cèntims de la notícia, vàrem mirar el vídeo, que un dels seus alumnes va fer durant el moment en que es treia la samarreta, per tal de penjar-ho al youtube després.
Les opinions en relació a aquest tema, van ser força diferents. D'una banda hi havia gent que defensava que l'actitud d'aquest home no havia estat gens adequada però que el fet de fer-ho fora de la feina els semblava una mica excessiu. També hi havia persones, però, que comentaven que si no el feien fora, aquest home no podria tornar a donar classe a aquell grup d'alumnes. Un punt en el que si estàvem tots d'acord va ser que es evident que la seva acció no guardava cap intenció dolenta, simplement que se li va anar de les mans.
La Paula ens va fer una reflexió en finalitzar el debat. I és que ens va preguntar que si nosaltres fòssim el director del centre, quin paper adoptaríem. Gairebé tothom va coincidir en que fer-ho fora era excessiu. Potser durant uns messos, potser una sanció econòmica... Una companya va trobar la solució. La millor manera de fer front a aquest fet seria que el mestre tingués ocassió de demanar disculpes davant dels alumnes i realitzar una activitat amb ells mitjançant la qual, aquests poguéssin observar com s'ha d'actuar en una situació semblant. I és que un càstig ha de ser reparador.
Per continuar vàrem lliurar un treball anomenat ' L'educació al meu país' on vàrem tenir ocassió de, havent-nos informat primer, donar la nostra opinió de manera argumentada en relació a l'educació. Van fer un llistat de diferents temàtiques que es poden debatre en relació amb el món educatiu. Les més votades van ser: Nivell educatiu, el fracàs escolar, el calendari escolar...La veritat és que hi ha tantes opcions que es poden tractar!
Aquest últim tema hem va fer reflexionar. De veritat estic preparada per poder opinar sobre l'educació a Catalunya? Penso que encara falta molt camí per fer, i espero poder fer-ho de manera correcte, en un futur.
L'educació respon a tot un seguit de necessitats que sorgeixen en relació amb la societat. Aquesta última es troba en constant moviment, és dinàmica i sempre sorgeixen nous inconvenients als que calen donar una resposta. És per aquest mateix motiu que l'educació és igual de dinàmica, ha d'estar molt alerta i s'ha d'ajustar a les noves necessitats. Tot i així educar no és un camí senzill, cal molt d'esforç i constància. És per aquest mateix motiu que trobo que l'educació al meu país està en constant moviment, s'apropa cap al camí correcte, però encara falta molta feina per fer.
No puc terminar aquesta entrada, sense abans afegir: ''Els càstigs no serveixen per res si no reparen'' Paula Mayoral
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dimarts, 15 de desembre del 2009
Google amplia els seus horitzons
Aquest matí, en mirar el diari he trobat una notícia que m'ha semblat, com a mínim, força interessant. I és que segons ens explica, el buscador per excel·lència ''Google'' es llença cap a un nou horitzó. No tan sols ens donarà resposta als nostres dubtes mitjançant internet, sinó que vol comercialitzar un nou telèfon mòbil.
Aquest mòbil serà lliure, no es trobarà contractat amb cap companyia telefònica, fet que revolucionarà el món de les comunicacions. Tot i així, es comenta que poden haver-hi determinats acords. Segons diuen els experts, aquest fet suposa un autèntic rival per a l'Iphone d'Apple, ja que possiblement presentarà prestacions semblants a les que es poden trobar en aquest, però molt més elaborades. Tant es així que a internet ja es fan comentaris i suposicions en relació amb aquest tema.
Google, per la seva part, confirma aquesta notícia i afegeix que es comercialitzarà als Estats Units el pròxim 2010. No obstant això, encara no hi ha data exacta per que aquest mòbil ens arribi a Espanya.
El fet de poder disposar d'un mòbil lliure, comprat per internet i sense cap mena de compromís de permanència amb una companyia telefònica és sense lloc a dubtes tot un avantatge. Es tracta de la revolució de les TIC, és l'avanç de les tecnologies. Anys enrere aquest fet hagués resultat inverosímil, però per sort, hem estat testimonis del progrés. El fet de disposar de telèfon mòbil no resulta gens innovador a l'actualitat, però qui no ha sofert totes les complicacions que donen les companyies si vols donar-te de baixa? o quantes vegades et veus perdut, fins i tot en zones urbanes, per què no hi ha cobertura?
Cal treballar per a la millora de la qualitat de vida dels individus i aquesta és una necessitat que ens feia falta i google ho ha aprofitat.
Finalment afegir que, en veure aquesta notícia he pensat que podria estar bé compartir-la amb tots vosaltres i quina millor manera de relacionar-la que mitjançant el bloc i dins de l'espai de Gestió i TIC? És una mostra més de que el món, la ciència i les tecnologies avançen i es troben de manera constant al nostre dia a dia.
Si vols veure la notícia, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
Aquest mòbil serà lliure, no es trobarà contractat amb cap companyia telefònica, fet que revolucionarà el món de les comunicacions. Tot i així, es comenta que poden haver-hi determinats acords. Segons diuen els experts, aquest fet suposa un autèntic rival per a l'Iphone d'Apple, ja que possiblement presentarà prestacions semblants a les que es poden trobar en aquest, però molt més elaborades. Tant es així que a internet ja es fan comentaris i suposicions en relació amb aquest tema.
Google, per la seva part, confirma aquesta notícia i afegeix que es comercialitzarà als Estats Units el pròxim 2010. No obstant això, encara no hi ha data exacta per que aquest mòbil ens arribi a Espanya.
El fet de poder disposar d'un mòbil lliure, comprat per internet i sense cap mena de compromís de permanència amb una companyia telefònica és sense lloc a dubtes tot un avantatge. Es tracta de la revolució de les TIC, és l'avanç de les tecnologies. Anys enrere aquest fet hagués resultat inverosímil, però per sort, hem estat testimonis del progrés. El fet de disposar de telèfon mòbil no resulta gens innovador a l'actualitat, però qui no ha sofert totes les complicacions que donen les companyies si vols donar-te de baixa? o quantes vegades et veus perdut, fins i tot en zones urbanes, per què no hi ha cobertura?
Cal treballar per a la millora de la qualitat de vida dels individus i aquesta és una necessitat que ens feia falta i google ho ha aprofitat.
Finalment afegir que, en veure aquesta notícia he pensat que podria estar bé compartir-la amb tots vosaltres i quina millor manera de relacionar-la que mitjançant el bloc i dins de l'espai de Gestió i TIC? És una mostra més de que el món, la ciència i les tecnologies avançen i es troben de manera constant al nostre dia a dia.
Si vols veure la notícia, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dilluns, 14 de desembre del 2009
Anorèxia i Bulímia
Per a la matèria de Comunicació, Gestió i TIC hem de realitzar un treball de recerca sobre un tema escollit de manera lliure per nosaltres mateixos. En el meu cas particular, realitzo aquest, sobre una temàtica tan actual com interessant: l'anorèxia i la bulímia. I ho faig juntament amb l'Arantxa Velasco.
Per tal de dur a terme de manera satisfactòria aquesta tasca encomanada, hem fet servir recursos propis de les TIC com és fer una presentació. També hem fet tot un procés de recerca i investigació, que esperem quedi ben recollit en dita presentació. Un cop tinguem aquesta feta, l'haurem d'exposar a la resta dels companys, així com als professors que ens guien en aquest mòdul.
Però bé, abans de fer això i per tal de poder penjar tota la nostra feina al bloc, ens cal fer-nos un compte al slidershare. Aquest és un espai gratuït on els usuaris poden enviar les seves presentacions fetes amb PowerPoint u OpenOffice, ja que queden emmagatzenades per tal de poder ser visualitzades de manera online. Un cop fet el compte en aquesta web, només cal copiar l'enllaç, afegir-ho al bloc i tothom podrà accedir-hi. La veritat és que resulta ser una eina força útil, prevenint possibles pèrdues del treball. Aquest es troba a internet i és gairebé impossible que pogui desparèixer de la xarxa.
D'altra banda, he d'afegir que la realització d'aquest treball m'ha aportat coneixements que fins aleshores eren completament desconeguts per a mi. He descobert que per tal de ser un bona mestra, he de començar per educar, fins i tot a mi mateixa, en hàbits alimentaris saludables. Per tal de fer possible que cada vegada, el nombre de persones afectades per aquesta malaltia sigui inferior, hem de començar per prevenir. I quin millor moment que començar a fer-ho des de ben petits? Educar als infants en hàbits correctes d'alimentació és treballar per millorar la seva qualitat de vida, és treballar pel seu futur.
Si vols veure la presentació, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
Per tal de dur a terme de manera satisfactòria aquesta tasca encomanada, hem fet servir recursos propis de les TIC com és fer una presentació. També hem fet tot un procés de recerca i investigació, que esperem quedi ben recollit en dita presentació. Un cop tinguem aquesta feta, l'haurem d'exposar a la resta dels companys, així com als professors que ens guien en aquest mòdul.
Però bé, abans de fer això i per tal de poder penjar tota la nostra feina al bloc, ens cal fer-nos un compte al slidershare. Aquest és un espai gratuït on els usuaris poden enviar les seves presentacions fetes amb PowerPoint u OpenOffice, ja que queden emmagatzenades per tal de poder ser visualitzades de manera online. Un cop fet el compte en aquesta web, només cal copiar l'enllaç, afegir-ho al bloc i tothom podrà accedir-hi. La veritat és que resulta ser una eina força útil, prevenint possibles pèrdues del treball. Aquest es troba a internet i és gairebé impossible que pogui desparèixer de la xarxa.
D'altra banda, he d'afegir que la realització d'aquest treball m'ha aportat coneixements que fins aleshores eren completament desconeguts per a mi. He descobert que per tal de ser un bona mestra, he de començar per educar, fins i tot a mi mateixa, en hàbits alimentaris saludables. Per tal de fer possible que cada vegada, el nombre de persones afectades per aquesta malaltia sigui inferior, hem de començar per prevenir. I quin millor moment que començar a fer-ho des de ben petits? Educar als infants en hàbits correctes d'alimentació és treballar per millorar la seva qualitat de vida, és treballar pel seu futur.
Si vols veure la presentació, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
diumenge, 13 de desembre del 2009
Eliminem els estereotips!
Divendres passat vam tenir l'oportunitat de gaudir d'una nova sessió de seminari. En aquesta vam treballar aspectes tant interessants que ben bé no sabria per on començar. Però bé, he de concretar una mica més.
En arribar, la Paula ens va lliurar les notes d'un treball que li havíem lliurat. Sense aclarir massa detalls, he de dir que aquest fet em va posar d'allò més contenta! I és que l'esforç, la dedicació i la constància, de vegades, es veuen recompensades! Tot seguit, vam enllaçar amb la darrere sessió, en la que havíem pogut mirar la pel·lícula de Billy Elliot. Juntament amb un document que la Paula ens va facilitar, vam començar un debat. Es van parlar d'aspectes tant quotidians com interessants. Què hem de fer amb els estereotips de gènere? Com a futurs i futures mestres, quin serà el nostre paper en aquest tema?
Bé, les opinions vam ser d'allò més diverses. D'una banda hi havia gent que pensava que homes i dones som diferents. Sota el meu punt de vista particular, crec que homes i dones som diferents, però no pel fet de ser 'home' o 'dona' sinò per que tots i cadascú de nosaltres som diferents. No existeixen dos éssers humans iguals, de la mateixa manera que no n'hi ha dues gotes d'aigua que siguin identiques, encara que de vegades, creiem que si. I no es tracta de fer apologia de la diferenciació de gènere, sinò que el meu objectiu és fer entendre que no és res negatiu ser diferent als altres. Evidentment, tots tenim els mateixos drets i les mateixes possibilitats de manera que tots mereixem ser tractats amb respecte i educació, com èssers únics de l'univers. És en aquest punt, on jo parlo d'igualtat.
De vegades i gairebé sense adonar-nos, ens equivoquem posant etiquetes als altres. I és aquí on hem d'intervenir com a futurs/es educadors. Hem d'evitar de totes les formes fer distincions entre els infants, ja sigui pels seus gustos a l'hora de jugar (nines o cotxes) o pel rol que li otorga la societat. Com a futura mestre intentaré amb totes les meves forces, educar als nens en valors com igualtat, respecte, tolerància, amistat, esforç...entre d'altres. I tots aquests aprenentatges es van donar en parlar de Billy Elliot! Senzillament, increïble!
Per continuar, la nostra companya Paula, ens va explicar un conte ' Els tres pels d'or del diable' i ho va fer d'allò més bé! Al principi estava una mica nerviosa, però a mesura que avançava en el seu relat va aconseguir que tots i cadascú de nosaltres estiguessim realment interessats! Va capturar la nostra antenció d'una manera fulminant!
Definitivament, una sessió molt enriquidora per a una tarda de divendres! I no puc terminar aquesta entrada sense afegir:
' Per tal de ser un bon mestre s'ha de trobar un equilibri entre vocació i coneixement' Paula Mayoral
Que passeu un bon dia!!
*Sara*
En arribar, la Paula ens va lliurar les notes d'un treball que li havíem lliurat. Sense aclarir massa detalls, he de dir que aquest fet em va posar d'allò més contenta! I és que l'esforç, la dedicació i la constància, de vegades, es veuen recompensades! Tot seguit, vam enllaçar amb la darrere sessió, en la que havíem pogut mirar la pel·lícula de Billy Elliot. Juntament amb un document que la Paula ens va facilitar, vam començar un debat. Es van parlar d'aspectes tant quotidians com interessants. Què hem de fer amb els estereotips de gènere? Com a futurs i futures mestres, quin serà el nostre paper en aquest tema?
Bé, les opinions vam ser d'allò més diverses. D'una banda hi havia gent que pensava que homes i dones som diferents. Sota el meu punt de vista particular, crec que homes i dones som diferents, però no pel fet de ser 'home' o 'dona' sinò per que tots i cadascú de nosaltres som diferents. No existeixen dos éssers humans iguals, de la mateixa manera que no n'hi ha dues gotes d'aigua que siguin identiques, encara que de vegades, creiem que si. I no es tracta de fer apologia de la diferenciació de gènere, sinò que el meu objectiu és fer entendre que no és res negatiu ser diferent als altres. Evidentment, tots tenim els mateixos drets i les mateixes possibilitats de manera que tots mereixem ser tractats amb respecte i educació, com èssers únics de l'univers. És en aquest punt, on jo parlo d'igualtat.
De vegades i gairebé sense adonar-nos, ens equivoquem posant etiquetes als altres. I és aquí on hem d'intervenir com a futurs/es educadors. Hem d'evitar de totes les formes fer distincions entre els infants, ja sigui pels seus gustos a l'hora de jugar (nines o cotxes) o pel rol que li otorga la societat. Com a futura mestre intentaré amb totes les meves forces, educar als nens en valors com igualtat, respecte, tolerància, amistat, esforç...entre d'altres. I tots aquests aprenentatges es van donar en parlar de Billy Elliot! Senzillament, increïble!
Per continuar, la nostra companya Paula, ens va explicar un conte ' Els tres pels d'or del diable' i ho va fer d'allò més bé! Al principi estava una mica nerviosa, però a mesura que avançava en el seu relat va aconseguir que tots i cadascú de nosaltres estiguessim realment interessats! Va capturar la nostra antenció d'una manera fulminant!
Definitivament, una sessió molt enriquidora per a una tarda de divendres! I no puc terminar aquesta entrada sense afegir:
' Per tal de ser un bon mestre s'ha de trobar un equilibri entre vocació i coneixement' Paula Mayoral
Que passeu un bon dia!!
*Sara*
dijous, 10 de desembre del 2009
Com ens eduquem?
Pel proper dia 15/12/09 he de fer, juntament amb la Pilar l'activitat d'actualitat educativa a seminari. Hem fet una mica de recerca i hem trobat una notícia que ens ha impactat molt. Es tracta d'un mestre que es va treure la samarreta a clase, però no donaré més detalls, ja que la comentaré millor un cop feta l'activitat.
Penso que és interessant veure el vídeo que hem adjuntat, on es pot apreciar de manera clara l'actitud d'aquest mestre.
D'altra banda, etiqueto aquesta notícia a Gestió i TIC per què penso que pot resultar interessant el fet d'observar com un alumne grava al seu professor sense que aquest es doni compte. Aquest alumne domina les TIC ( o almenys coneix el procediment per penjar un vídeo del mòbil al youtube) i les fa servir de manera poc positiva. Quan parlem de les TIC a les aules no ens referim a això. Resulta evident per a tots que són una eina realment molt útil, que ens apropen a tots cap a un camí de descoberta i coneixement. Per què fem un mal ús d'aquestes?
Fets com aquests són els que fan que, de vegades, les TIC es vegin tan poc valorades. Per sort, existeixen al darrere tot un equip de gent professional que si que sap quina és la manera més adient de fer-les servir. Tot i així, l'aspecte de la seguretat és un apartat que trobo que encara s'ha de treballar una miqueta més. Cal proporcionar benestar i tranquilitat a totes aquelles persones que si que estàn interessades en aprendre i millorar, mitjançant les TIC.
Des de d'aquí us crido a mirar el vídeo, si vols veure'l fes clic
Que passeu un bon dia!
*Sara*
Penso que és interessant veure el vídeo que hem adjuntat, on es pot apreciar de manera clara l'actitud d'aquest mestre.
D'altra banda, etiqueto aquesta notícia a Gestió i TIC per què penso que pot resultar interessant el fet d'observar com un alumne grava al seu professor sense que aquest es doni compte. Aquest alumne domina les TIC ( o almenys coneix el procediment per penjar un vídeo del mòbil al youtube) i les fa servir de manera poc positiva. Quan parlem de les TIC a les aules no ens referim a això. Resulta evident per a tots que són una eina realment molt útil, que ens apropen a tots cap a un camí de descoberta i coneixement. Per què fem un mal ús d'aquestes?
Fets com aquests són els que fan que, de vegades, les TIC es vegin tan poc valorades. Per sort, existeixen al darrere tot un equip de gent professional que si que sap quina és la manera més adient de fer-les servir. Tot i així, l'aspecte de la seguretat és un apartat que trobo que encara s'ha de treballar una miqueta més. Cal proporcionar benestar i tranquilitat a totes aquelles persones que si que estàn interessades en aprendre i millorar, mitjançant les TIC.
Des de d'aquí us crido a mirar el vídeo, si vols veure'l fes clic
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dimecres, 9 de desembre del 2009
Sessió de cinema!
El divendres passat a seminari vam tenir l'oportunitat de gaudir d'una estona força agradable. Vam poder mirar la pel·lícula de Billy Elliot, juntament amb altre seminari. He de dir que aquesta sessió va estar realment molt interessant.
El fet de poder mirar Billy Elliot em va aportar valors tant en positiu com en negatiu. En negatiu es podia apreciar aspectes com egoisme, solitud, ràbia, tristesa, desmotivació, desigualtat, pèrdua,etc. Però de sobte, es va poder comprovar l'aparació de valors com constància, esforç, lluita, tolerància, seguretat, confiança, maduresa, amistat, companyerisme, escolta, lleialtat, fermessa, saviesa, protecció i podria afirmar que fins i tot, amor. Es tracta d'una història acollidora on podem observar com gràcies a l'esforç i la constància podem assolir els nostres objectius.
El fet de mirar aquesta pel·lícula em va fer pensar en que a la vida, de vegades, ens trobem amb persones que ens diuen que no ens ensortirem, que no cal ni provar-ho. Bé, quan desitjes alguna cosa de veritat mai ho has de deixar d'intentar. Amb lluita i esforç, gairebé tot és possible. D'altra banda, també em vaig adonar de que cap de nosaltres som iguals, cada persona és un èsser únic amb unes habilitats que només ella posseeix. I aquestes han de ser aprofitades al màxim. Aquesta penso que haurà de ser la meva feina com a mestre. Haurè d'ajudar als infants a desenvolupar al màxim les seves capacitats, afavorint així el seu creixement. No és una tasca fàcil, però la recompensa és tan gran que de ben segur mereix la pena.
Sense lloc a dubtes, Billy Elliot és un pel·lícula que cal veure, com a mínim un cop a la vida. És pot demanar alguna cosa més per a una sola sessió de seminari?
Que passeu un bon dia!
*Sara*
El fet de poder mirar Billy Elliot em va aportar valors tant en positiu com en negatiu. En negatiu es podia apreciar aspectes com egoisme, solitud, ràbia, tristesa, desmotivació, desigualtat, pèrdua,etc. Però de sobte, es va poder comprovar l'aparació de valors com constància, esforç, lluita, tolerància, seguretat, confiança, maduresa, amistat, companyerisme, escolta, lleialtat, fermessa, saviesa, protecció i podria afirmar que fins i tot, amor. Es tracta d'una història acollidora on podem observar com gràcies a l'esforç i la constància podem assolir els nostres objectius.
El fet de mirar aquesta pel·lícula em va fer pensar en que a la vida, de vegades, ens trobem amb persones que ens diuen que no ens ensortirem, que no cal ni provar-ho. Bé, quan desitjes alguna cosa de veritat mai ho has de deixar d'intentar. Amb lluita i esforç, gairebé tot és possible. D'altra banda, també em vaig adonar de que cap de nosaltres som iguals, cada persona és un èsser únic amb unes habilitats que només ella posseeix. I aquestes han de ser aprofitades al màxim. Aquesta penso que haurà de ser la meva feina com a mestre. Haurè d'ajudar als infants a desenvolupar al màxim les seves capacitats, afavorint així el seu creixement. No és una tasca fàcil, però la recompensa és tan gran que de ben segur mereix la pena.
Sense lloc a dubtes, Billy Elliot és un pel·lícula que cal veure, com a mínim un cop a la vida. És pot demanar alguna cosa més per a una sola sessió de seminari?
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dijous, 3 de desembre del 2009
Plantes
Avui dia 3 de desembre, hem publicat al blog el nostre projecte del JClic.
Ens ha costat molt enllestir-ho tot i sempre havíem d'estar retocant algunes coses que mai ens acabàven de sortir prou bé.
El nostre projecte tracta de les plantes, de la diferenciació entre planta i flor, i de les flors.
Considerem que pel tipus d'activitats que hem fet, no serien idònies per nens menors de cinc anys.
Ens ha costat molt enllestir-ho tot i sempre havíem d'estar retocant algunes coses que mai ens acabàven de sortir prou bé.
El nostre projecte tracta de les plantes, de la diferenciació entre planta i flor, i de les flors.
Considerem que pel tipus d'activitats que hem fet, no serien idònies per nens menors de cinc anys.
Cal afegir que li hem posat molt d'esforç i dedicació i que creiem que és una eina realment útil pel nostre futur professional. El fet de poder oferir als infants diferents activitats fent servir les TIC és com a mínim, molt interessant. Es tracta d'un altre recurs, que com a mestres, tindrem a la nostra abast.
A més a més combina l'aprenentatge amb la diversió. És una manera d'adquirir coneixements molt amena, que és la millor manera d'aprendre en aquesta etapa. Un cop finalitzada la feina, podem afirmar que totes les hores emprades han estàn una recompensa en veure el resultat. Realment un programa molt enrequidor.
Us agradaria provar? Feu clic a l'enllaç!
http://grups.blanquerna.url.edu/jclic/lesplantes
Que passeu un bon dia!!
*Sara*
dimarts, 1 de desembre del 2009
Creativitat
La sessió d'avui a seminari ha estat com a mínim interessant. He de dir que hem pogut gaudir d'una estona on el treball ben fet, l'implicació i l'esforç han estat present en tot moment. I és que a la sessió d'avui hem tingut l'oportunitat de veure els diferents vídeos que tots els companys hem fet en relació amb la setmana educativa. Però bé, anem per parts.
En començar la sessió, el primer que hem fet ha estat escoltar a la nostra companya Laia com ens explicava un conte. Aquest s'anomenava ' El dia que van intentar matar l'amor'. Realment ha estat un conte preciós, on gairebé sortien tots els sentiments que pot sentir un ésser humà. Parlava de com, de vegades, ens fiquem en terrenys perrillosos si ens deixem portar per l'odi, la gelosia o la soberbia. La veritat és que aquest conte m'ha fet pensar que al llarg de la nostra vida se'ns donen tot un seguit de situacions on podem actuar de dues maneres: essent egoistes i deixant-nos emportar pels nostres propis interessos o essent persones que vetllen pel benestar dels altres. Resulta evident per a tots que molts cops, la rutina termina per matar l'amor que com per art de màgia va unir un dia a dues persones. Fet que ha quedat clarament reflectit en el conte. Una història, sense cap mena de dubte, molt bonica.
Tot seguit hem anant veient els diferents vídeos que hem fet. Si sóc sincera, estic força impressionada. He de dir que totes les persones amb les que tinc el plaer de compartir seminari són individus sensibles, molt emocionals i amb un gran potencial. Es tracten de persones creatives que tenen molt clar quin serà el seu futur: ser mestres. Des d'aquí, gràcies a tots per aquesta bona estona!
Per finalitzar la sessió hem fet actualitat educativa. Les nostres companyes ens han portat una notícia en la que es parlava de que un mestre va castigar a una nena de cara a la paret i la va fer copiar un munt de vegades per que no havia portat els deures fets. Tot seguit ens hem posicionat en els diferents rols (mestres, pares i alumnes) i hem extret diferents conclusions. D'una banda ha quedat clar que aquest no ha estat el millor mètode per educar a la nena, però tot i així cal conèixer una mica més el cas, tenint en compte que cada infant és diferent. Si jo fos la mestra el primer que faria seria estudiar de manera individualitzada a aquesta nena. D'altra banda, posicionant-nos des de la perspectiva d'alumnes, hem de tenir molt clar que tenim tot un seguit d'obligacions i que hem de complir amb aquestes.
Ja per terminar, he d'afegir que: '' M'ha sorprés el llenguatge que heu fet servir'' Paula Mayoral.
Es pot demanar qualsevol cosa més per a una mateixa sessió?
Que paseu bona nit!
*Sara*
En començar la sessió, el primer que hem fet ha estat escoltar a la nostra companya Laia com ens explicava un conte. Aquest s'anomenava ' El dia que van intentar matar l'amor'. Realment ha estat un conte preciós, on gairebé sortien tots els sentiments que pot sentir un ésser humà. Parlava de com, de vegades, ens fiquem en terrenys perrillosos si ens deixem portar per l'odi, la gelosia o la soberbia. La veritat és que aquest conte m'ha fet pensar que al llarg de la nostra vida se'ns donen tot un seguit de situacions on podem actuar de dues maneres: essent egoistes i deixant-nos emportar pels nostres propis interessos o essent persones que vetllen pel benestar dels altres. Resulta evident per a tots que molts cops, la rutina termina per matar l'amor que com per art de màgia va unir un dia a dues persones. Fet que ha quedat clarament reflectit en el conte. Una història, sense cap mena de dubte, molt bonica.
Tot seguit hem anant veient els diferents vídeos que hem fet. Si sóc sincera, estic força impressionada. He de dir que totes les persones amb les que tinc el plaer de compartir seminari són individus sensibles, molt emocionals i amb un gran potencial. Es tracten de persones creatives que tenen molt clar quin serà el seu futur: ser mestres. Des d'aquí, gràcies a tots per aquesta bona estona!
Per finalitzar la sessió hem fet actualitat educativa. Les nostres companyes ens han portat una notícia en la que es parlava de que un mestre va castigar a una nena de cara a la paret i la va fer copiar un munt de vegades per que no havia portat els deures fets. Tot seguit ens hem posicionat en els diferents rols (mestres, pares i alumnes) i hem extret diferents conclusions. D'una banda ha quedat clar que aquest no ha estat el millor mètode per educar a la nena, però tot i així cal conèixer una mica més el cas, tenint en compte que cada infant és diferent. Si jo fos la mestra el primer que faria seria estudiar de manera individualitzada a aquesta nena. D'altra banda, posicionant-nos des de la perspectiva d'alumnes, hem de tenir molt clar que tenim tot un seguit d'obligacions i que hem de complir amb aquestes.
Ja per terminar, he d'afegir que: '' M'ha sorprés el llenguatge que heu fet servir'' Paula Mayoral.
Es pot demanar qualsevol cosa més per a una mateixa sessió?
Que paseu bona nit!
*Sara*
diumenge, 29 de novembre del 2009
I vosaltres, on heu anat?
A la sessió de divendres de seminari vam compartir les diverses experiències que hem viscut durant ''la setmana fantàstica'', tot i que sense aprofundir gaire ja que aixó ho farem en la següent sessió, mitjançant una feina encomanada. Però bé, començem pel principi.
El primer que vàrem fer va ser posar una mica en ordre el nostre calendari. Vam estar aclarint diferens dubtes (dates d'entrega, feines ha fer...) de manera que vam dedicar una estona de la sessió a la part més burocràtica de la matèria. Vam poder posar en comú els nostres neguits i inquietuds en temes relacionats amb el nostre futur acadèmic. 'Com seràn els examens? Com ho hem de fer per tal d'aconseguir fer-ho bé?' eren algunes de les preguntes que vàrem realitzar. La Paula ens va anar tranquilitzant i aconsellant de la millor manera possible. Un cop les nostres pors estàvem més o menys resoltes, vam donar lloc al següent tema: ' Quin servei educatiu heu visitat pel vostre compte durant la setmana passada?' Van sorgir moltísims llocs. Van haver-hi persones que van visitar el Museu del Xocolata, el Cosmocaixa, la Biblioteca, l'Aquarium, etc.
En el nostre cas particular, vam anar al Zoo. Va estar realment molt enriquidor. En arribar allà, ens vam trobar amb una noia força entrega als infants. Era molt propera a ells, oferint la possibilitat de participar a tots els petits. És per aquest motiu que es pot afirmar que interactuava amb ells. El primer que va fer va ser passar un power point, on explicava de manera molt clara com eren els dofins. Tot seguit, els infants van poder tocar els ossos d'un dofí, per continuar la visita després, veient-nos nedar. D'aquesta sortida extrec valors com igualtat i respecte així com descoberta i experimentació. Els nens van poder adonar-se'n de que tots els èssers vius mereixen un respecte i cal cuidar-los. Fins i tot jo mateixa vaig descobrir aspectes dels dofins que fins aleshores eren desconeguts per mi. Així que puc dir que el Zoo de Barcelona és una molt bona opció per realitzar una sortida.
Tot seguit vam fer un petit debat sobre la pel·lícula Àgora. D'aquesta el que principalment destacaria és el paper de la dona, la lluita pels ideals, el fanatisme (que no és bo en cap dels sentits) així com el fet de qüestionar-ho tot. Tot i que va haver-hi gent a la que no li va agradar massa, he de dir que a mi personalment em va encantar. Tot i així pensava el final seria diferent. Fa girs inesperats, que fan d'aquesta pel·lícula un èxit. Realment és digne de veure. Va ser durant aquest debat que la Paula ens va dir: ''Cultivar-se en un espai de la teva vida implica renunciar a altres''. No puc estar més d'acord. Tot i que no ens acostumen, el nostre dia a dia es troba ple de moments en els que hem d'escollir. Ens trobem en constant evolució i preparar-se per fer una cosa, de vegades implica perdre'ns d'altres. Però bé, les nostres oportunitats ''desprofitades'' mai cauen en l'oblit, sinó que molt cops són aprofitades pels altres. I és que així és la vida, un camí on cal escollir, on cal posicionar-se.
Tot seguit, la nostra companya Laura ens va explicar un conte 'La primera ventafocs'. He de dir que em va agradar molt, era una versió diferent a la que tothom coneix. Després d'haver escoltat aquest conte em vaig adonar de que, de vegades caient en l'error de pensar que tot és molt recent i que les històries que nosaltres coneixem són només nostres. Doncs bé, aquest conte és un clar exemple de que l'oratoria és un art que es pràctica des de fa milers d'anys i que l'ésser humà sempre ha tingut la necessitat de narrar les seves aventures per donar una raó al per qué de les coses. Definitivament un conte molt interessant.
Que passeu un bon cap de setmana!
*Sara*
El primer que vàrem fer va ser posar una mica en ordre el nostre calendari. Vam estar aclarint diferens dubtes (dates d'entrega, feines ha fer...) de manera que vam dedicar una estona de la sessió a la part més burocràtica de la matèria. Vam poder posar en comú els nostres neguits i inquietuds en temes relacionats amb el nostre futur acadèmic. 'Com seràn els examens? Com ho hem de fer per tal d'aconseguir fer-ho bé?' eren algunes de les preguntes que vàrem realitzar. La Paula ens va anar tranquilitzant i aconsellant de la millor manera possible. Un cop les nostres pors estàvem més o menys resoltes, vam donar lloc al següent tema: ' Quin servei educatiu heu visitat pel vostre compte durant la setmana passada?' Van sorgir moltísims llocs. Van haver-hi persones que van visitar el Museu del Xocolata, el Cosmocaixa, la Biblioteca, l'Aquarium, etc.
En el nostre cas particular, vam anar al Zoo. Va estar realment molt enriquidor. En arribar allà, ens vam trobar amb una noia força entrega als infants. Era molt propera a ells, oferint la possibilitat de participar a tots els petits. És per aquest motiu que es pot afirmar que interactuava amb ells. El primer que va fer va ser passar un power point, on explicava de manera molt clara com eren els dofins. Tot seguit, els infants van poder tocar els ossos d'un dofí, per continuar la visita després, veient-nos nedar. D'aquesta sortida extrec valors com igualtat i respecte així com descoberta i experimentació. Els nens van poder adonar-se'n de que tots els èssers vius mereixen un respecte i cal cuidar-los. Fins i tot jo mateixa vaig descobrir aspectes dels dofins que fins aleshores eren desconeguts per mi. Així que puc dir que el Zoo de Barcelona és una molt bona opció per realitzar una sortida.
Tot seguit vam fer un petit debat sobre la pel·lícula Àgora. D'aquesta el que principalment destacaria és el paper de la dona, la lluita pels ideals, el fanatisme (que no és bo en cap dels sentits) així com el fet de qüestionar-ho tot. Tot i que va haver-hi gent a la que no li va agradar massa, he de dir que a mi personalment em va encantar. Tot i així pensava el final seria diferent. Fa girs inesperats, que fan d'aquesta pel·lícula un èxit. Realment és digne de veure. Va ser durant aquest debat que la Paula ens va dir: ''Cultivar-se en un espai de la teva vida implica renunciar a altres''. No puc estar més d'acord. Tot i que no ens acostumen, el nostre dia a dia es troba ple de moments en els que hem d'escollir. Ens trobem en constant evolució i preparar-se per fer una cosa, de vegades implica perdre'ns d'altres. Però bé, les nostres oportunitats ''desprofitades'' mai cauen en l'oblit, sinó que molt cops són aprofitades pels altres. I és que així és la vida, un camí on cal escollir, on cal posicionar-se.
Tot seguit, la nostra companya Laura ens va explicar un conte 'La primera ventafocs'. He de dir que em va agradar molt, era una versió diferent a la que tothom coneix. Després d'haver escoltat aquest conte em vaig adonar de que, de vegades caient en l'error de pensar que tot és molt recent i que les històries que nosaltres coneixem són només nostres. Doncs bé, aquest conte és un clar exemple de que l'oratoria és un art que es pràctica des de fa milers d'anys i que l'ésser humà sempre ha tingut la necessitat de narrar les seves aventures per donar una raó al per qué de les coses. Definitivament un conte molt interessant.
Que passeu un bon cap de setmana!
*Sara*
dijous, 26 de novembre del 2009
Un camí per aprendre
En publicar aquest vídeo al meu bloc, el primer que he de dir és que es tracta de tots aquells coneixements que hem pogut adquirir durant una Setmana ' una mica especial ' que hem viscut a la Universitat. I és que durant la Setmana passada vam tenir l'oportunitat de gaudir de diverses activitats, cadascuna més enriquidora que l'anterior, on hem pogut crèixer com a persona.
Tal i com mostra al vídeo, la meva experiència durant aquests dies ha estat força positiva. He de dir que a principis de setmana no em trobava en el meu millor moment, però ha estat gràcies a l'ajuda dels altres que he pogut gaudir com si d'una nena petita es tractés.
D'altra banda, però, ens hem tingut que espavilar a l'hora de trobar els diferents llocs que havíem de visitar. Penso que aquest aspecte ha estat molt adient ja que m'ha ajudat a adonar-me de que tot i essent de Barcelona, i havent viscut aqui durant tota la meva vida, existeixen milers d'indrets que desconec de la meva ciutat. He descobert que existeixen persones disposades a ajudar als altres, sense demanar res a canvi.
He aprofundit una mica més en mi mateixa, descobrint així, que amb esforç i voluntat no existeixen els impediments. He pogut apreciar el que és implicar-se en un projecte i treballar de valent per fer que aquest es porti a terme. I finalment he descobert que una feina ben feta sempre és un bon estimulant. Sense més, he de dir que mentres estic escrivint aquestes linies, no puc deixar de pensar en que tornaria a viure aquesta mateixa experiència.
Desitjo que gaudiu del vídeo!
*Sara*
Tal i com mostra al vídeo, la meva experiència durant aquests dies ha estat força positiva. He de dir que a principis de setmana no em trobava en el meu millor moment, però ha estat gràcies a l'ajuda dels altres que he pogut gaudir com si d'una nena petita es tractés.
D'altra banda, però, ens hem tingut que espavilar a l'hora de trobar els diferents llocs que havíem de visitar. Penso que aquest aspecte ha estat molt adient ja que m'ha ajudat a adonar-me de que tot i essent de Barcelona, i havent viscut aqui durant tota la meva vida, existeixen milers d'indrets que desconec de la meva ciutat. He descobert que existeixen persones disposades a ajudar als altres, sense demanar res a canvi.
He aprofundit una mica més en mi mateixa, descobrint així, que amb esforç i voluntat no existeixen els impediments. He pogut apreciar el que és implicar-se en un projecte i treballar de valent per fer que aquest es porti a terme. I finalment he descobert que una feina ben feta sempre és un bon estimulant. Sense més, he de dir que mentres estic escrivint aquestes linies, no puc deixar de pensar en que tornaria a viure aquesta mateixa experiència.
Desitjo que gaudiu del vídeo!
*Sara*
Treballem de valent!
Dimarts passat vam gaudir d'una sessió de seminari una mica especial. Cal dir que durant tota la setmana anterior hem tingut l'oportunitat de conèixer noves maneres d'aprendre, sortint al carrer per tal descobrir qué té la nostra ciutat per oferir-nos culturalment.
Bé, ha estat una setmana realment enriquidora, on hem pogut observar diferents maneres de fer, diferents maneres d'aprendre així com altres maneres d'educar. Si pensem en el nostre futur, resulta del tot evident que per tal de ser bons mestres, ens és del tot imprescindible estar assabentats de tot el que podem fer per millorar la vida dels nostres alumnes.
Feta aquesta petita reflexió, he de dir que des de seminari ens han fet un petit encàrrec un mica diferent. I és que per tal d'interioritzar més tots aquells continguts treballats durant aquesta setmana, haurem d'elaborar un vídeo o un power point (que tindreu l'oportunitat de veure-ho al meu bloc més endavant) explicant quins valors i quines aportacions educatives extreiem d'aquests dies de descoberta fora de la Facultat. Com que aixó representa una gran feinada, la Paula ens va deixar l'última sessió de seminari per tal de posar-nos a fer feina.
Però abans d'aixó vam poder gaudir d'un conte que ens va explicar la nostra companya Aida. Cal afegir que ho va fer d'allò més bé. Va ser un conte reforçat amb imatges, les quals van ser elaborades per ella mateixa, donant-li més personalitat a la seva història. Va aconseguir cridar l'atenció de tothom, convertint-nos durant un petit espai de temps, en infants. Veritablement, una feina molt ben feta.
A continuació ens vam dividir per les diferents instal·lacions de la Facultat per tal de començar a preparar el nostre vídeo on intentarem reflectir de la manera més acurada possible, com hem viscut de manera personal, aquesta setmana 'fantàstica'.
No puc terminar aquesta entrada sense afegir: ' Ensenyar i aprendre van junts. És un procés que no es pot donar per separat' Paula Mayoral
Que passeu un bon dia!
*Sara*
Bé, ha estat una setmana realment enriquidora, on hem pogut observar diferents maneres de fer, diferents maneres d'aprendre així com altres maneres d'educar. Si pensem en el nostre futur, resulta del tot evident que per tal de ser bons mestres, ens és del tot imprescindible estar assabentats de tot el que podem fer per millorar la vida dels nostres alumnes.
Feta aquesta petita reflexió, he de dir que des de seminari ens han fet un petit encàrrec un mica diferent. I és que per tal d'interioritzar més tots aquells continguts treballats durant aquesta setmana, haurem d'elaborar un vídeo o un power point (que tindreu l'oportunitat de veure-ho al meu bloc més endavant) explicant quins valors i quines aportacions educatives extreiem d'aquests dies de descoberta fora de la Facultat. Com que aixó representa una gran feinada, la Paula ens va deixar l'última sessió de seminari per tal de posar-nos a fer feina.
Però abans d'aixó vam poder gaudir d'un conte que ens va explicar la nostra companya Aida. Cal afegir que ho va fer d'allò més bé. Va ser un conte reforçat amb imatges, les quals van ser elaborades per ella mateixa, donant-li més personalitat a la seva història. Va aconseguir cridar l'atenció de tothom, convertint-nos durant un petit espai de temps, en infants. Veritablement, una feina molt ben feta.
A continuació ens vam dividir per les diferents instal·lacions de la Facultat per tal de començar a preparar el nostre vídeo on intentarem reflectir de la manera més acurada possible, com hem viscut de manera personal, aquesta setmana 'fantàstica'.
No puc terminar aquesta entrada sense afegir: ' Ensenyar i aprendre van junts. És un procés que no es pot donar per separat' Paula Mayoral
Que passeu un bon dia!
*Sara*
diumenge, 22 de novembre del 2009
Fem videos!
A la sessió de Gestió hem estat treballant amb un programa que era desconegut per mi, el Windows
Movie Market. Amb aquest podem crear els nostres vídeos i tot i que al principi ha estat una mica complicat, a mesura que vas fent resulta menys dificultós.
El primer que he fet ha estat gravar la meva veu, amb l'audacity, llegint un petit text. Tot seguit he agafat diferents imatges d'internet que penso tenen relació amb el text. Un cop fet aixó he exportat les meves imatges i la meva veu al windows movie market, on les he combinades com més m'agradava. A continuació he escollit una cançó que em transmetia les mateixes sensacions que el text i la he combinat amb la meva veu. He tingut que regular una mica el so de la cançó ja que pel contrari la meva veu no s'hagués escoltat. I bé, aquest ha estat el resultat:
Desitjo que us agradi!
*Sara*
Movie Market. Amb aquest podem crear els nostres vídeos i tot i que al principi ha estat una mica complicat, a mesura que vas fent resulta menys dificultós.
El primer que he fet ha estat gravar la meva veu, amb l'audacity, llegint un petit text. Tot seguit he agafat diferents imatges d'internet que penso tenen relació amb el text. Un cop fet aixó he exportat les meves imatges i la meva veu al windows movie market, on les he combinades com més m'agradava. A continuació he escollit una cançó que em transmetia les mateixes sensacions que el text i la he combinat amb la meva veu. He tingut que regular una mica el so de la cançó ja que pel contrari la meva veu no s'hagués escoltat. I bé, aquest ha estat el resultat:
Desitjo que us agradi!
*Sara*
dilluns, 16 de novembre del 2009
Educació i vida a Seminari
A la darrere sessió de seminari vam tenir l'oportunitat de poder treballar de manera conjunta el llibre de l'Eulàlia Bosch 'Educació i vida quotidiana'. Tot i que ja ens ho havíem llegit i havíem fet un treball per escrit, faltava posar-ho a la palestra. La Paula ens va fer diferents aclariments que trobo, ens van ajudar a percebre aspectes que ens havíem passat per alt o que no havíem entés de la mateixa manera.
Per començar ens va facilitar com una mena de qüestionari, mitjançant el qual cadascú de nosaltres i de manera individualitzada podia fer les seves aportacions en relació amb el llibre. La primera pregunta tractava de fer un llistat de tots els valors que havíem observat a mesura que anávem llegint. Van sorgir aspectes molt importants, com amistat, amor, decisió, coratge, solidaritat, empatia, companyerisme, constància, esforç, reconeixement...entre d'altres. La llista va ser realment extensa. La segona pregunta, tractava d'escollir únicament un assaig de tots els que ens havíem llegit, aquell que més ens hagués agradat i justificar la nostra tria. He de dir que en el meu cas particular vaig escollir 'Néixer'. Trobo que és un relat força enriquidor, que explica a la perfecció aquella transició de ser filla a ser mare. Tracta alhora les relacions materno-filials, molt complicades de vegades així com el por, la inseguretat i la inquietud que sentim davant una situació nova, que en aquest cas és l'embaràs. He de dir que va quedar el segon del ranking.
Per continuar, la tercera pregunta deia: ' Una pregunta al voltant del llibre' I la meva va ser:
' Com reaccionaries si fossis la mestra dels capítol ' I si...' davant l'actuació dels infants?'
Un cop resolt aquest qüestionari, la Paula ens va col·locar per grups i cada grup era responsable d'una pregunta. Els de la primera vam fer un gran llistat amb tots els valors que vam posar tots i cadascú de nosaltres. Llistat que ara tenim a la nostra disposició i que ens pot ser molt útil per a futurs treballs. Els de la segona pregunta havien de fer un petit ranking amb els assajos més votats per tots nosaltres. I finalment, els de la tercera havíem de fer un petit llistat amb totes les preguntes que havien formulat els nostres companys, escollir aquella que ens semblés més complicada i donar-li resposta. De totes, vam escollir una que deia: ' Qué significa per tu educar després d'haver llegit el llibre?'
Per nosaltres educar és marcar la diferència, inculcar valors, afavorir les capacitats dels infants promocionant a aquests aprenentatges que els siguin útils en el seu dia a dia, és, en definitiva fer dels altres millors persones.
Fet aquesta activitat, la nostra companya Meritxell ens va explicar un conte 'El Present sempre guanya' del qual extrec com a conclusió final que em de viure més el dia a dia sense tenir tant en compte que passarà demà.
En general aquesta sessió de seminari ha estat un espai de descoberta i autoconeixement i per això no puc terminar la meva entrada sense deixar de posar:
'Una regla de tot mestre és fer primer els treballs per saber quins problemes poden tenir els alumnes' Paula Mayoral
Per començar ens va facilitar com una mena de qüestionari, mitjançant el qual cadascú de nosaltres i de manera individualitzada podia fer les seves aportacions en relació amb el llibre. La primera pregunta tractava de fer un llistat de tots els valors que havíem observat a mesura que anávem llegint. Van sorgir aspectes molt importants, com amistat, amor, decisió, coratge, solidaritat, empatia, companyerisme, constància, esforç, reconeixement...entre d'altres. La llista va ser realment extensa. La segona pregunta, tractava d'escollir únicament un assaig de tots els que ens havíem llegit, aquell que més ens hagués agradat i justificar la nostra tria. He de dir que en el meu cas particular vaig escollir 'Néixer'. Trobo que és un relat força enriquidor, que explica a la perfecció aquella transició de ser filla a ser mare. Tracta alhora les relacions materno-filials, molt complicades de vegades així com el por, la inseguretat i la inquietud que sentim davant una situació nova, que en aquest cas és l'embaràs. He de dir que va quedar el segon del ranking.
Per continuar, la tercera pregunta deia: ' Una pregunta al voltant del llibre' I la meva va ser:
' Com reaccionaries si fossis la mestra dels capítol ' I si...' davant l'actuació dels infants?'
Un cop resolt aquest qüestionari, la Paula ens va col·locar per grups i cada grup era responsable d'una pregunta. Els de la primera vam fer un gran llistat amb tots els valors que vam posar tots i cadascú de nosaltres. Llistat que ara tenim a la nostra disposició i que ens pot ser molt útil per a futurs treballs. Els de la segona pregunta havien de fer un petit ranking amb els assajos més votats per tots nosaltres. I finalment, els de la tercera havíem de fer un petit llistat amb totes les preguntes que havien formulat els nostres companys, escollir aquella que ens semblés més complicada i donar-li resposta. De totes, vam escollir una que deia: ' Qué significa per tu educar després d'haver llegit el llibre?'
Per nosaltres educar és marcar la diferència, inculcar valors, afavorir les capacitats dels infants promocionant a aquests aprenentatges que els siguin útils en el seu dia a dia, és, en definitiva fer dels altres millors persones.
Fet aquesta activitat, la nostra companya Meritxell ens va explicar un conte 'El Present sempre guanya' del qual extrec com a conclusió final que em de viure més el dia a dia sense tenir tant en compte que passarà demà.
En general aquesta sessió de seminari ha estat un espai de descoberta i autoconeixement i per això no puc terminar la meva entrada sense deixar de posar:
'Una regla de tot mestre és fer primer els treballs per saber quins problemes poden tenir els alumnes' Paula Mayoral
dimecres, 11 de novembre del 2009
Fem eslogan!
La darrere sessió de seminari va estar molt interessant. Va ser una sessió en la que teniem molta feina a fer i evidentment, van aconseguir dur-la a terme sense problema. Va estar una sessió d'organització i de revisió de dates d'entrega, fent aixi una mica de repàs del que ens queda encara per fer.
Per començar vam estar parlant de la propera setmana, que es presenta davant nostre com a una experiència personal on poder crèixer i gaudir, aprofitant al màxim les oportunitats que ens ofereix la facultat per familiaritzar-nos amb altres serveis educatius com són el auditori, la fundació Miró, etc. La Paula ens va explicar una mica l'objectiu d'aquesta setmana vinent i tota la feinada que haurem de dur a terme un cop aquesta termini. Tot seguit, vam continuar amb l'activitat de les pel·lícules ja que van haver-hi quatre companys que no van disposar de temps en la sessió anterior per poder mostrar-nos la seva feina. He de dir que després d'haver escoltat a tothom, no puc deixar de veure ' Los niños de Huang Shai' així com ' La lengua de las mariposas' i ' La ola'. són les pel·lícules que més m'han cridat l'atenció tot i que gairebé totes les que ens han presentat semblen ser força bones.
Per continuar una companya ens va explicar un conte i penso que ho va fer d'allò més bé. Va aconseguir captar tota la nostra atenció, la qual cosa no resulta gens fàcil ja que portàvem un dia bastant llarg i amb molta feina pel davant. En aquest conte ens explica el per qué de que el mar sigui salat però, a més a més, jo vaig poder observar que també era una lliçó de vida. Es parlava de valors com confiança, compartir, justícia...i la contraposició d'aquests, com pot ser egoisme, soberbia, ambició, etc. Entre línies es podia llegir que tot i que de vegades pensem que ens trobem en una situació sense sortida i ens toca viure experiències negatives, la vida s'encarrega d'equilibrar-ho, otorgant a cadascú allà on li correspon. Una història molt encertada per a una tarda de seminari.
Després d'això, les nostres companyes Ana Montserrat i Laura Novillo ens vam posar una miqueta al dia amb la seva actualitat educativa. Ens vam portar una notícia en la qual s'explicava que volen implantar el català com a llengua a totes les universitats de Catalunya. Cal dir que tota la classe vam estar d'acord amb aquesta mesura. L'activitat que ens van proposar consistia en fer un eslogan per dur a terme aquesta campanya. Ho havíem de fer en parelles. En el meu cas concret, la nostra proposta va ser: ' Valorem Catalunya, Valorem el Català' però van sortir d'altres molt interessants també com ' Catalanitza't tu també' o ' Escolta'm, parlo català'. I és que si a nivell universitari no fomentem l'ús d'aquesta llengua, on ho hem de fer?
Per finalitzar he d'afegir una reflexió que ens va fer la Paula, la qual em va fer pensar. Concretament ens va dir: ' Ja no existeix una manera tradicional d'ensenyar, i és que professors i alumnes aprenem junts' No puc estar més d'acord! Sota la meva experiéncia amb infants , que és molt poca encara, he descobert que són la millor font per aprendre. Mirar un alumne als ulls i veure en aquests que a assolit un nou coneixement, és una satisfacció personal tant gran que no hi ha paraules per a descriure-ho. D'altra banda, que un professor de la universitat pensi en nosaltres com a font d'aprenentatge fa que et vegis valorat. La teva feina li agrada i tot i que cada molt camí per fer, és d'agraïr que l'esforç estigui recompensat.
*Sara*
Per començar vam estar parlant de la propera setmana, que es presenta davant nostre com a una experiència personal on poder crèixer i gaudir, aprofitant al màxim les oportunitats que ens ofereix la facultat per familiaritzar-nos amb altres serveis educatius com són el auditori, la fundació Miró, etc. La Paula ens va explicar una mica l'objectiu d'aquesta setmana vinent i tota la feinada que haurem de dur a terme un cop aquesta termini. Tot seguit, vam continuar amb l'activitat de les pel·lícules ja que van haver-hi quatre companys que no van disposar de temps en la sessió anterior per poder mostrar-nos la seva feina. He de dir que després d'haver escoltat a tothom, no puc deixar de veure ' Los niños de Huang Shai' així com ' La lengua de las mariposas' i ' La ola'. són les pel·lícules que més m'han cridat l'atenció tot i que gairebé totes les que ens han presentat semblen ser força bones.
Per continuar una companya ens va explicar un conte i penso que ho va fer d'allò més bé. Va aconseguir captar tota la nostra atenció, la qual cosa no resulta gens fàcil ja que portàvem un dia bastant llarg i amb molta feina pel davant. En aquest conte ens explica el per qué de que el mar sigui salat però, a més a més, jo vaig poder observar que també era una lliçó de vida. Es parlava de valors com confiança, compartir, justícia...i la contraposició d'aquests, com pot ser egoisme, soberbia, ambició, etc. Entre línies es podia llegir que tot i que de vegades pensem que ens trobem en una situació sense sortida i ens toca viure experiències negatives, la vida s'encarrega d'equilibrar-ho, otorgant a cadascú allà on li correspon. Una història molt encertada per a una tarda de seminari.
Després d'això, les nostres companyes Ana Montserrat i Laura Novillo ens vam posar una miqueta al dia amb la seva actualitat educativa. Ens vam portar una notícia en la qual s'explicava que volen implantar el català com a llengua a totes les universitats de Catalunya. Cal dir que tota la classe vam estar d'acord amb aquesta mesura. L'activitat que ens van proposar consistia en fer un eslogan per dur a terme aquesta campanya. Ho havíem de fer en parelles. En el meu cas concret, la nostra proposta va ser: ' Valorem Catalunya, Valorem el Català' però van sortir d'altres molt interessants també com ' Catalanitza't tu també' o ' Escolta'm, parlo català'. I és que si a nivell universitari no fomentem l'ús d'aquesta llengua, on ho hem de fer?
Per finalitzar he d'afegir una reflexió que ens va fer la Paula, la qual em va fer pensar. Concretament ens va dir: ' Ja no existeix una manera tradicional d'ensenyar, i és que professors i alumnes aprenem junts' No puc estar més d'acord! Sota la meva experiéncia amb infants , que és molt poca encara, he descobert que són la millor font per aprendre. Mirar un alumne als ulls i veure en aquests que a assolit un nou coneixement, és una satisfacció personal tant gran que no hi ha paraules per a descriure-ho. D'altra banda, que un professor de la universitat pensi en nosaltres com a font d'aprenentatge fa que et vegis valorat. La teva feina li agrada i tot i que cada molt camí per fer, és d'agraïr que l'esforç estigui recompensat.
*Sara*
dissabte, 7 de novembre del 2009
Matilda!
A la sessió d'avui de seminari hem pogut gaudir d'una activitat realment molt interessant. Tots hem tingut l'oportunitat d'oferir a la resta dels companys una miqueta de nosaltres. Però bé, començarem pel principi.
En arribar a l'aula dues companyes ens han portat una notícia per tal de dur a terme l'activitat d'actualitat educativa. Ens han explicat que des de l'administració es planteja canviar el nom de les festivitats de Nadal o Setmana Santa. Proposen que aquestes passin a anomenar-se vacances de Nadal o de Primavera. Han dividit la classe en tres grups i havíem de posicionar-nos segons ens deient elles. A mi personalment m'ha tocat defendre una idea amb la que no estava gens d'acord. Ha estat realment molt productiu! He pogut distanciar-me una mica del meu punt de vista, treballant així aspectes com empatia o comprensió. D'altra banda cal dir que defendre alguna cosa en la que no creus resulta realment complicat! Sense cap mena de dubte, ha estat molt educatiu.
A continuació una altra companya ens ha fet emocionar-nos amb un conte ' La botiga dels records'. Aquí ens explicava que, de vegades, ens trobem tant absorts en el dia a dia que no ens donem compte de que deixem passar un temps preciós. Sempre pensem en futur, la qual cosa està molt bé, però també cal saber trencar de tant en tant amb això. No hi haurà cap dia futur que sigui més important que el mateix dia que estem visquent. I és que el dia més important de la nostra vida és avui. Un conte molt bonic, molt apropiat i amb una profunditat que invita a la reflexió. A més a més trobo que la nostra companya ho ha fet molt bé, fent ús d'un bon llenguatge. Es notava que ho portava força preparat i treballat.
Tot seguit hem sortit de manera ordenada a la palestra, on havíem d'oferir a la resta de la classe una pel·lícula educativa i els motius de per qué l'havien de veure. En el meu cas particular la escollida va ser Matilda ja que es tracta d'una pel·lícula plena de valors, mostra la diferència entre una bona mostra mestra i un intent de ser-ho, a la vegada que mostra com una persona amb potencial aconseguirà tot el que es proposi encara que el seu entorn no sigui adient.
Aquesta segona part de la classe em va ser molt útil. He descobert pel·lícules que desconeixia que existien i que desitjo veure aviat. El nen amb el pijama a ratlles, La ola, La lengua de las mariposas, entre d'altres són les que més em van cridar l'atenció.
D'altra banda, ens havíem d'anar qualificant a mesura que anàvem sortint a fer la nostra exposició. Calia posar una nota a la pel·lícula i una altra a la nostra manera d'exposar. Bé, d'aquesta part trobo que tal i com ens va dir la Paula ' Sou poc crítics'. La veritat és que les notes que ens vam posar els uns als altres eren massa altes però clar, resulta molt complicat qualificar a un company ja que tots en trobem en la mateixa situació. A més a més es notava l'esforç i l'entusiasme amb el que cadascú defenia la seva tria. Tot i així és un aspecte que cal treballar més.
En conclusió, trobo que poc a poc les nostres intervencions dins de seminari van a millor i desitjo que aquest camí només sigui el principi d'una etapa plena d'autosuperació i creixement personal.
*Sara*
En arribar a l'aula dues companyes ens han portat una notícia per tal de dur a terme l'activitat d'actualitat educativa. Ens han explicat que des de l'administració es planteja canviar el nom de les festivitats de Nadal o Setmana Santa. Proposen que aquestes passin a anomenar-se vacances de Nadal o de Primavera. Han dividit la classe en tres grups i havíem de posicionar-nos segons ens deient elles. A mi personalment m'ha tocat defendre una idea amb la que no estava gens d'acord. Ha estat realment molt productiu! He pogut distanciar-me una mica del meu punt de vista, treballant així aspectes com empatia o comprensió. D'altra banda cal dir que defendre alguna cosa en la que no creus resulta realment complicat! Sense cap mena de dubte, ha estat molt educatiu.
A continuació una altra companya ens ha fet emocionar-nos amb un conte ' La botiga dels records'. Aquí ens explicava que, de vegades, ens trobem tant absorts en el dia a dia que no ens donem compte de que deixem passar un temps preciós. Sempre pensem en futur, la qual cosa està molt bé, però també cal saber trencar de tant en tant amb això. No hi haurà cap dia futur que sigui més important que el mateix dia que estem visquent. I és que el dia més important de la nostra vida és avui. Un conte molt bonic, molt apropiat i amb una profunditat que invita a la reflexió. A més a més trobo que la nostra companya ho ha fet molt bé, fent ús d'un bon llenguatge. Es notava que ho portava força preparat i treballat.
Tot seguit hem sortit de manera ordenada a la palestra, on havíem d'oferir a la resta de la classe una pel·lícula educativa i els motius de per qué l'havien de veure. En el meu cas particular la escollida va ser Matilda ja que es tracta d'una pel·lícula plena de valors, mostra la diferència entre una bona mostra mestra i un intent de ser-ho, a la vegada que mostra com una persona amb potencial aconseguirà tot el que es proposi encara que el seu entorn no sigui adient.
Aquesta segona part de la classe em va ser molt útil. He descobert pel·lícules que desconeixia que existien i que desitjo veure aviat. El nen amb el pijama a ratlles, La ola, La lengua de las mariposas, entre d'altres són les que més em van cridar l'atenció.
D'altra banda, ens havíem d'anar qualificant a mesura que anàvem sortint a fer la nostra exposició. Calia posar una nota a la pel·lícula i una altra a la nostra manera d'exposar. Bé, d'aquesta part trobo que tal i com ens va dir la Paula ' Sou poc crítics'. La veritat és que les notes que ens vam posar els uns als altres eren massa altes però clar, resulta molt complicat qualificar a un company ja que tots en trobem en la mateixa situació. A més a més es notava l'esforç i l'entusiasme amb el que cadascú defenia la seva tria. Tot i així és un aspecte que cal treballar més.
En conclusió, trobo que poc a poc les nostres intervencions dins de seminari van a millor i desitjo que aquest camí només sigui el principi d'una etapa plena d'autosuperació i creixement personal.
*Sara*
dijous, 5 de novembre del 2009
Les Presentacions a l'Educació
A la sessió de Gestió i TIC d'avui hem tingut l'oportunitat de poder llegir un document que ens parlava sobre les presentacions dins del món educatiu. Tal i com explica el document, les presentacions són una eina educativa molt habitual des de fa ja uns anys. Ens ajuden a sintetitzar l'informació a fer una bona recerca d'aquesta i a fer servir alhora mitjants i entorns digitals.
Cal afegir que el programa més conegut per tots nosaltres és el Microsoft Power Point tot i que existeixen altres. En aquest punt he hagut d'aturar-me ja que hi havia tot un seguit de programes mitjaçant els quals es poden fer presentacions que jo desconeixia. No era conscient de que es podien fer aquestes a través de diferents serveis on-line. Aquests serveis són gratuïts, tot i que no tots són lliures. Són tots aquests aspectes els que han fet que aquesta sessió hagi estat força enriquidora a nivell personal.
A nivell educatiu aquesta eina es fa servir des de dos punts de vista diferents: d'una banda, es duen a terme per transmetre coneixements als alumnes, d'altre en canvi, per motivar-los i engrescar-los a voler aprendre. Sabent aixó, pot haver-hi eina més important per a un mestre?
Resulta evident que l'objectiu primordial del docent no ha de ser amagar-se darrere un ordinador i esperar que aquest sigui l'encarregat de exportar coneixements als alumnes, sinó que ha de ser ell mateix la persona que ho faci. Fer presentacions és una eina més de la que pot gaudir un bon professional de l'educació per tal de fer d'aquelles persones a les que ensenya, individus més preparats.
Per tot aixó penso que fer servir presentacions és, sense cap mena de dubte, un bon recurs que pot fer servir un bon mestre.
*Sara*
Cal afegir que el programa més conegut per tots nosaltres és el Microsoft Power Point tot i que existeixen altres. En aquest punt he hagut d'aturar-me ja que hi havia tot un seguit de programes mitjaçant els quals es poden fer presentacions que jo desconeixia. No era conscient de que es podien fer aquestes a través de diferents serveis on-line. Aquests serveis són gratuïts, tot i que no tots són lliures. Són tots aquests aspectes els que han fet que aquesta sessió hagi estat força enriquidora a nivell personal.
A nivell educatiu aquesta eina es fa servir des de dos punts de vista diferents: d'una banda, es duen a terme per transmetre coneixements als alumnes, d'altre en canvi, per motivar-los i engrescar-los a voler aprendre. Sabent aixó, pot haver-hi eina més important per a un mestre?
Resulta evident que l'objectiu primordial del docent no ha de ser amagar-se darrere un ordinador i esperar que aquest sigui l'encarregat de exportar coneixements als alumnes, sinó que ha de ser ell mateix la persona que ho faci. Fer presentacions és una eina més de la que pot gaudir un bon professional de l'educació per tal de fer d'aquelles persones a les que ensenya, individus més preparats.
Per tot aixó penso que fer servir presentacions és, sense cap mena de dubte, un bon recurs que pot fer servir un bon mestre.
*Sara*
dimecres, 4 de novembre del 2009
Com és el teu bloc?
A la sessió de seminari hem realitzat dues activitats que realment han estat força enriquidores. D'una banda, la nostra companya Andrea ens ha explicat ' El mite de Heros i Psique' una bonica història que narra l'amor pur i vertader. Cal afegir que ho ha fet molt bé, ajudant a que entenguéssim de manera clara que era alló que ens estava dient. L´únic aspecte que hauria de millorar seria anar més poc a poc.
Tot seguit hem començat una altra activitat. Aquesta consistia en mostrar el nostre bloc personal a la resta del grup classe. D'aquesta experiència extrec molts i varitats aprenentatges. Primerament he descobert que puc cambiar la plantilla del meu bloc si faig una bona recerca al google. També he descobert que moltes vegades i gairebé sense adonar-nos escrivim i fent moltes faltes ortogràfiques, així com errors de coherència i de cohesió. Hem de procurar tenir molta més cura, hem de fer un esforç per millorar. En un primer moment, una companya de classe no entenia la finalitat de dur a terme aquesta activitat. Bé, un cop feta, cal dir que ha estat tot un repte expressar-nos de manera adequada, així com fer arribar als altres allò que vols dir i llegir en veu alta tampoc ha resultat tan senzill com pot semblar d'entrada. Ens hem adonat de que les nostres idees són bones i elaborades, fem reflexions força interessants però l'expressió fa que tot el que he numerat, passi a un segon pla.
El fet d'haver observat els diferents blocs m'ha fet ser conscient, més si es possible, de tots aquells aspectes del meu que estàn força bé i d'aquells altres que, en canvi, necessiten una millora. A nivell personal sé que també he de treballar aspectes com la pronúncia, he de posar més de la meva part per que la meva manera d'expressar-me sigui més correcta, i sense cap mena de dubte cal tornar a llegir les nostres narracions. Fer aquest exercici de vegades fa molta mandra, i és que ' no hi ha res més difícil que reescriure allò que ja està escrit', tal i com ens ha dit la Paula, peró és molt important per a la meva futura professió.
Entenc a la perfecció que per ser una bona mestra cal dominar amb els ulls tancats tots aquests aspectes i és lògic que tracti de fer-ho millor. Gràcies a aquesta sessió procuraré posar més cura a partir d'ara en la meva manera de llegir, d'escriure i d'expressar-me.
*Sara*
Tot seguit hem començat una altra activitat. Aquesta consistia en mostrar el nostre bloc personal a la resta del grup classe. D'aquesta experiència extrec molts i varitats aprenentatges. Primerament he descobert que puc cambiar la plantilla del meu bloc si faig una bona recerca al google. També he descobert que moltes vegades i gairebé sense adonar-nos escrivim i fent moltes faltes ortogràfiques, així com errors de coherència i de cohesió. Hem de procurar tenir molta més cura, hem de fer un esforç per millorar. En un primer moment, una companya de classe no entenia la finalitat de dur a terme aquesta activitat. Bé, un cop feta, cal dir que ha estat tot un repte expressar-nos de manera adequada, així com fer arribar als altres allò que vols dir i llegir en veu alta tampoc ha resultat tan senzill com pot semblar d'entrada. Ens hem adonat de que les nostres idees són bones i elaborades, fem reflexions força interessants però l'expressió fa que tot el que he numerat, passi a un segon pla.
El fet d'haver observat els diferents blocs m'ha fet ser conscient, més si es possible, de tots aquells aspectes del meu que estàn força bé i d'aquells altres que, en canvi, necessiten una millora. A nivell personal sé que també he de treballar aspectes com la pronúncia, he de posar més de la meva part per que la meva manera d'expressar-me sigui més correcta, i sense cap mena de dubte cal tornar a llegir les nostres narracions. Fer aquest exercici de vegades fa molta mandra, i és que ' no hi ha res més difícil que reescriure allò que ja està escrit', tal i com ens ha dit la Paula, peró és molt important per a la meva futura professió.
Entenc a la perfecció que per ser una bona mestra cal dominar amb els ulls tancats tots aquests aspectes i és lògic que tracti de fer-ho millor. Gràcies a aquesta sessió procuraré posar més cura a partir d'ara en la meva manera de llegir, d'escriure i d'expressar-me.
*Sara*
Subscriure's a:
Missatges (Atom)