dijous, 3 de desembre del 2009

Plantes

Avui dia 3 de desembre, hem publicat al blog el nostre projecte del JClic.

Ens ha costat molt enllestir-ho tot i sempre havíem d'estar retocant algunes coses que mai ens acabàven de sortir prou bé.
El nostre projecte tracta de les plantes, de la diferenciació entre planta i flor, i de les flors.
Considerem que pel tipus d'activitats que hem fet, no serien idònies per nens menors de cinc anys.

Cal afegir que li hem posat molt d'esforç i dedicació i que creiem que és una eina realment útil pel nostre futur professional. El fet de poder oferir als infants diferents activitats fent servir les TIC és com a mínim, molt interessant. Es tracta d'un altre recurs, que com a mestres, tindrem a la nostra abast.

A més a més combina l'aprenentatge amb la diversió. És una manera d'adquirir coneixements molt amena, que és la millor manera d'aprendre en aquesta etapa. Un cop finalitzada la feina, podem afirmar que totes les hores emprades han estàn una recompensa en veure el resultat. Realment un programa molt enrequidor.

Us agradaria provar? Feu clic a l'enllaç!

http://grups.blanquerna.url.edu/jclic/lesplantes

Que passeu un bon dia!!

*Sara*

dimarts, 1 de desembre del 2009

Creativitat

La sessió d'avui a seminari ha estat com a mínim interessant. He de dir que hem pogut gaudir d'una estona on el treball ben fet, l'implicació i l'esforç han estat present en tot moment. I és que a la sessió d'avui hem tingut l'oportunitat de veure els diferents vídeos que tots els companys hem fet en relació amb la setmana educativa. Però bé, anem per parts.

En començar la sessió, el primer que hem fet ha estat escoltar a la nostra companya Laia com ens explicava un conte. Aquest s'anomenava ' El dia que van intentar matar l'amor'. Realment ha estat un conte preciós, on gairebé sortien tots els sentiments que pot sentir un ésser humà. Parlava de com, de vegades, ens fiquem en terrenys perrillosos si ens deixem portar per l'odi, la gelosia o la soberbia. La veritat és que aquest conte m'ha fet pensar que al llarg de la nostra vida se'ns donen tot un seguit de situacions on podem actuar de dues maneres: essent egoistes i deixant-nos emportar pels nostres propis interessos o essent persones que vetllen pel benestar dels altres. Resulta evident per a tots que molts cops, la rutina termina per matar l'amor que com per art de màgia va unir un dia a dues persones. Fet que ha quedat clarament reflectit en el conte. Una història, sense cap mena de dubte, molt bonica.

Tot seguit hem anant veient els diferents vídeos que hem fet. Si sóc sincera, estic força impressionada. He de dir que totes les persones amb les que tinc el plaer de compartir seminari són individus sensibles, molt emocionals i amb un gran potencial. Es tracten de persones creatives que tenen molt clar quin serà el seu futur: ser mestres. Des d'aquí, gràcies a tots per aquesta bona estona!

Per finalitzar la sessió hem fet actualitat educativa. Les nostres companyes ens han portat una notícia en la que es parlava de que un mestre va castigar a una nena de cara a la paret i la va fer copiar un munt de vegades per que no havia portat els deures fets. Tot seguit ens hem posicionat en els diferents rols (mestres, pares i alumnes) i hem extret diferents conclusions. D'una banda ha quedat clar que aquest no ha estat el millor mètode per educar a la nena, però tot i així cal conèixer una mica més el cas, tenint en compte que cada infant és diferent. Si jo fos la mestra el primer que faria seria estudiar de manera individualitzada a aquesta nena. D'altra banda, posicionant-nos des de la perspectiva d'alumnes, hem de tenir molt clar que tenim tot un seguit d'obligacions i que hem de complir amb aquestes.

Ja per terminar, he d'afegir que: '' M'ha sorprés el llenguatge que heu fet servir'' Paula Mayoral.

Es pot demanar qualsevol cosa més per a una mateixa sessió?

Que paseu bona nit!

*Sara*

diumenge, 29 de novembre del 2009

I vosaltres, on heu anat?

A la sessió de divendres de seminari vam compartir les diverses experiències que hem viscut durant ''la setmana fantàstica'', tot i que sense aprofundir gaire ja que aixó ho farem en la següent sessió, mitjançant una feina encomanada. Però bé, començem pel principi.

El primer que vàrem fer va ser posar una mica en ordre el nostre calendari. Vam estar aclarint diferens dubtes (dates d'entrega, feines ha fer...) de manera que vam dedicar una estona de la sessió a la part més burocràtica de la matèria. Vam poder posar en comú els nostres neguits i inquietuds en temes relacionats amb el nostre futur acadèmic. 'Com seràn els examens? Com ho hem de fer per tal d'aconseguir fer-ho bé?' eren algunes de les preguntes que vàrem realitzar. La Paula ens va anar tranquilitzant i aconsellant de la millor manera possible. Un cop les nostres pors estàvem més o menys resoltes, vam donar lloc al següent tema: ' Quin servei educatiu heu visitat pel vostre compte durant la setmana passada?' Van sorgir moltísims llocs. Van haver-hi persones que van visitar el Museu del Xocolata, el Cosmocaixa, la Biblioteca, l'Aquarium, etc.

En el nostre cas particular, vam anar al Zoo. Va estar realment molt enriquidor. En arribar allà, ens vam trobar amb una noia força entrega als infants. Era molt propera a ells, oferint la possibilitat de participar a tots els petits. És per aquest motiu que es pot afirmar que interactuava amb ells. El primer que va fer va ser passar un power point, on explicava de manera molt clara com eren els dofins. Tot seguit, els infants van poder tocar els ossos d'un dofí, per continuar la visita després, veient-nos nedar. D'aquesta sortida extrec valors com igualtat i respecte així com descoberta i experimentació. Els nens van poder adonar-se'n de que tots els èssers vius mereixen un respecte i cal cuidar-los. Fins i tot jo mateixa vaig descobrir aspectes dels dofins que fins aleshores eren desconeguts per mi. Així que puc dir que el Zoo de Barcelona és una molt bona opció per realitzar una sortida.

Tot seguit vam fer un petit debat sobre la pel·lícula Àgora. D'aquesta el que principalment destacaria és el paper de la dona, la lluita pels ideals, el fanatisme (que no és bo en cap dels sentits) així com el fet de qüestionar-ho tot. Tot i que va haver-hi gent a la que no li va agradar massa, he de dir que a mi personalment em va encantar. Tot i així pensava el final seria diferent. Fa girs inesperats, que fan d'aquesta pel·lícula un èxit. Realment és digne de veure. Va ser durant aquest debat que la Paula ens va dir: ''Cultivar-se en un espai de la teva vida implica renunciar a altres''. No puc estar més d'acord. Tot i que no ens acostumen, el nostre dia a dia es troba ple de moments en els que hem d'escollir. Ens trobem en constant evolució i preparar-se per fer una cosa, de vegades implica perdre'ns d'altres. Però bé, les nostres oportunitats ''desprofitades'' mai cauen en l'oblit, sinó que molt cops són aprofitades pels altres. I és que així és la vida, un camí on cal escollir, on cal posicionar-se.

Tot seguit, la nostra companya Laura ens va explicar un conte 'La primera ventafocs'. He de dir que em va agradar molt, era una versió diferent a la que tothom coneix. Després d'haver escoltat aquest conte em vaig adonar de que, de vegades caient en l'error de pensar que tot és molt recent i que les històries que nosaltres coneixem són només nostres. Doncs bé, aquest conte és un clar exemple de que l'oratoria és un art que es pràctica des de fa milers d'anys i que l'ésser humà sempre ha tingut la necessitat de narrar les seves aventures per donar una raó al per qué de les coses. Definitivament un conte molt interessant.

Que passeu un bon cap de setmana!

*Sara*

dijous, 26 de novembre del 2009

Un camí per aprendre

En publicar aquest vídeo al meu bloc, el primer que he de dir és que es tracta de tots aquells coneixements que hem pogut adquirir durant una Setmana ' una mica especial ' que hem viscut a la Universitat. I és que durant la Setmana passada vam tenir l'oportunitat de gaudir de diverses activitats, cadascuna més enriquidora que l'anterior, on hem pogut crèixer com a persona.
Tal i com mostra al vídeo, la meva experiència durant aquests dies ha estat força positiva. He de dir que a principis de setmana no em trobava en el meu millor moment, però ha estat gràcies a l'ajuda dels altres que he pogut gaudir com si d'una nena petita es tractés.

D'altra banda, però, ens hem tingut que espavilar a l'hora de trobar els diferents llocs que havíem de visitar. Penso que aquest aspecte ha estat molt adient ja que m'ha ajudat a adonar-me de que tot i essent de Barcelona, i havent viscut aqui durant tota la meva vida, existeixen milers d'indrets que desconec de la meva ciutat. He descobert que existeixen persones disposades a ajudar als altres, sense demanar res a canvi.

He aprofundit una mica més en mi mateixa, descobrint així, que amb esforç i voluntat no existeixen els impediments. He pogut apreciar el que és implicar-se en un projecte i treballar de valent per fer que aquest es porti a terme. I finalment he descobert que una feina ben feta sempre és un bon estimulant. Sense més, he de dir que mentres estic escrivint aquestes linies, no puc deixar de pensar en que tornaria a viure aquesta mateixa experiència.






Desitjo que gaudiu del vídeo!

*Sara*

Treballem de valent!

Dimarts passat vam gaudir d'una sessió de seminari una mica especial. Cal dir que durant tota la setmana anterior hem tingut l'oportunitat de conèixer noves maneres d'aprendre, sortint al carrer per tal descobrir qué té la nostra ciutat per oferir-nos culturalment.
Bé, ha estat una setmana realment enriquidora, on hem pogut observar diferents maneres de fer, diferents maneres d'aprendre així com altres maneres d'educar. Si pensem en el nostre futur, resulta del tot evident que per tal de ser bons mestres, ens és del tot imprescindible estar assabentats de tot el que podem fer per millorar la vida dels nostres alumnes.

Feta aquesta petita reflexió, he de dir que des de seminari ens han fet un petit encàrrec un mica diferent. I és que per tal d'interioritzar més tots aquells continguts treballats durant aquesta setmana, haurem d'elaborar un vídeo o un power point (que tindreu l'oportunitat de veure-ho al meu bloc més endavant) explicant quins valors i quines aportacions educatives extreiem d'aquests dies de descoberta fora de la Facultat. Com que aixó representa una gran feinada, la Paula ens va deixar l'última sessió de seminari per tal de posar-nos a fer feina.

Però abans d'aixó vam poder gaudir d'un conte que ens va explicar la nostra companya Aida. Cal afegir que ho va fer d'allò més bé. Va ser un conte reforçat amb imatges, les quals van ser elaborades per ella mateixa, donant-li més personalitat a la seva història. Va aconseguir cridar l'atenció de tothom, convertint-nos durant un petit espai de temps, en infants. Veritablement, una feina molt ben feta.

A continuació ens vam dividir per les diferents instal·lacions de la Facultat per tal de començar a preparar el nostre vídeo on intentarem reflectir de la manera més acurada possible, com hem viscut de manera personal, aquesta setmana 'fantàstica'.

No puc terminar aquesta entrada sense afegir: ' Ensenyar i aprendre van junts. És un procés que no es pot donar per separat' Paula Mayoral

Que passeu un bon dia!

*Sara*

diumenge, 22 de novembre del 2009

Fem videos!

A la sessió de Gestió hem estat treballant amb un programa que era desconegut per mi, el Windows
Movie Market. Amb aquest podem crear els nostres vídeos i tot i que al principi ha estat una mica complicat, a mesura que vas fent resulta menys dificultós.
El primer que he fet ha estat gravar la meva veu, amb l'audacity, llegint un petit text. Tot seguit he agafat diferents imatges d'internet que penso tenen relació amb el text. Un cop fet aixó he exportat les meves imatges i la meva veu al windows movie market, on les he combinades com més m'agradava. A continuació he escollit una cançó que em transmetia les mateixes sensacions que el text i la he combinat amb la meva veu. He tingut que regular una mica el so de la cançó ja que pel contrari la meva veu no s'hagués escoltat. I bé, aquest ha estat el resultat:



Desitjo que us agradi!

*Sara*

dilluns, 16 de novembre del 2009

Educació i vida a Seminari

A la darrere sessió de seminari vam tenir l'oportunitat de poder treballar de manera conjunta el llibre de l'Eulàlia Bosch 'Educació i vida quotidiana'. Tot i que ja ens ho havíem llegit i havíem fet un treball per escrit, faltava posar-ho a la palestra. La Paula ens va fer diferents aclariments que trobo, ens van ajudar a percebre aspectes que ens havíem passat per alt o que no havíem entés de la mateixa manera.

Per començar ens va facilitar com una mena de qüestionari, mitjançant el qual cadascú de nosaltres i de manera individualitzada podia fer les seves aportacions en relació amb el llibre. La primera pregunta tractava de fer un llistat de tots els valors que havíem observat a mesura que anávem llegint. Van sorgir aspectes molt importants, com amistat, amor, decisió, coratge, solidaritat, empatia, companyerisme, constància, esforç, reconeixement...entre d'altres. La llista va ser realment extensa. La segona pregunta, tractava d'escollir únicament un assaig de tots els que ens havíem llegit, aquell que més ens hagués agradat i justificar la nostra tria. He de dir que en el meu cas particular vaig escollir 'Néixer'. Trobo que és un relat força enriquidor, que explica a la perfecció aquella transició de ser filla a ser mare. Tracta alhora les relacions materno-filials, molt complicades de vegades així com el por, la inseguretat i la inquietud que sentim davant una situació nova, que en aquest cas és l'embaràs. He de dir que va quedar el segon del ranking.
Per continuar, la tercera pregunta deia: ' Una pregunta al voltant del llibre' I la meva va ser:
' Com reaccionaries si fossis la mestra dels capítol ' I si...' davant l'actuació dels infants?'

Un cop resolt aquest qüestionari, la Paula ens va col·locar per grups i cada grup era responsable d'una pregunta. Els de la primera vam fer un gran llistat amb tots els valors que vam posar tots i cadascú de nosaltres. Llistat que ara tenim a la nostra disposició i que ens pot ser molt útil per a futurs treballs. Els de la segona pregunta havien de fer un petit ranking amb els assajos més votats per tots nosaltres. I finalment, els de la tercera havíem de fer un petit llistat amb totes les preguntes que havien formulat els nostres companys, escollir aquella que ens semblés més complicada i donar-li resposta. De totes, vam escollir una que deia: ' Qué significa per tu educar després d'haver llegit el llibre?'

Per nosaltres educar és marcar la diferència, inculcar valors, afavorir les capacitats dels infants promocionant a aquests aprenentatges que els siguin útils en el seu dia a dia, és, en definitiva fer dels altres millors persones.

Fet aquesta activitat, la nostra companya Meritxell ens va explicar un conte 'El Present sempre guanya' del qual extrec com a conclusió final que em de viure més el dia a dia sense tenir tant en compte que passarà demà.

En general aquesta sessió de seminari ha estat un espai de descoberta i autoconeixement i per això no puc terminar la meva entrada sense deixar de posar:

'Una regla de tot mestre és fer primer els treballs per saber quins problemes poden tenir els alumnes' Paula Mayoral