A la darrere sessió de seminari vam tenir l'oportunitat de poder treballar de manera conjunta el llibre de l'Eulàlia Bosch 'Educació i vida quotidiana'. Tot i que ja ens ho havíem llegit i havíem fet un treball per escrit, faltava posar-ho a la palestra. La Paula ens va fer diferents aclariments que trobo, ens van ajudar a percebre aspectes que ens havíem passat per alt o que no havíem entés de la mateixa manera.
Per començar ens va facilitar com una mena de qüestionari, mitjançant el qual cadascú de nosaltres i de manera individualitzada podia fer les seves aportacions en relació amb el llibre. La primera pregunta tractava de fer un llistat de tots els valors que havíem observat a mesura que anávem llegint. Van sorgir aspectes molt importants, com amistat, amor, decisió, coratge, solidaritat, empatia, companyerisme, constància, esforç, reconeixement...entre d'altres. La llista va ser realment extensa. La segona pregunta, tractava d'escollir únicament un assaig de tots els que ens havíem llegit, aquell que més ens hagués agradat i justificar la nostra tria. He de dir que en el meu cas particular vaig escollir 'Néixer'. Trobo que és un relat força enriquidor, que explica a la perfecció aquella transició de ser filla a ser mare. Tracta alhora les relacions materno-filials, molt complicades de vegades així com el por, la inseguretat i la inquietud que sentim davant una situació nova, que en aquest cas és l'embaràs. He de dir que va quedar el segon del ranking.
Per continuar, la tercera pregunta deia: ' Una pregunta al voltant del llibre' I la meva va ser:
' Com reaccionaries si fossis la mestra dels capítol ' I si...' davant l'actuació dels infants?'
Un cop resolt aquest qüestionari, la Paula ens va col·locar per grups i cada grup era responsable d'una pregunta. Els de la primera vam fer un gran llistat amb tots els valors que vam posar tots i cadascú de nosaltres. Llistat que ara tenim a la nostra disposició i que ens pot ser molt útil per a futurs treballs. Els de la segona pregunta havien de fer un petit ranking amb els assajos més votats per tots nosaltres. I finalment, els de la tercera havíem de fer un petit llistat amb totes les preguntes que havien formulat els nostres companys, escollir aquella que ens semblés més complicada i donar-li resposta. De totes, vam escollir una que deia: ' Qué significa per tu educar després d'haver llegit el llibre?'
Per nosaltres educar és marcar la diferència, inculcar valors, afavorir les capacitats dels infants promocionant a aquests aprenentatges que els siguin útils en el seu dia a dia, és, en definitiva fer dels altres millors persones.
Fet aquesta activitat, la nostra companya Meritxell ens va explicar un conte 'El Present sempre guanya' del qual extrec com a conclusió final que em de viure més el dia a dia sense tenir tant en compte que passarà demà.
En general aquesta sessió de seminari ha estat un espai de descoberta i autoconeixement i per això no puc terminar la meva entrada sense deixar de posar:
'Una regla de tot mestre és fer primer els treballs per saber quins problemes poden tenir els alumnes' Paula Mayoral
dilluns, 16 de novembre del 2009
dimecres, 11 de novembre del 2009
Fem eslogan!
La darrere sessió de seminari va estar molt interessant. Va ser una sessió en la que teniem molta feina a fer i evidentment, van aconseguir dur-la a terme sense problema. Va estar una sessió d'organització i de revisió de dates d'entrega, fent aixi una mica de repàs del que ens queda encara per fer.
Per començar vam estar parlant de la propera setmana, que es presenta davant nostre com a una experiència personal on poder crèixer i gaudir, aprofitant al màxim les oportunitats que ens ofereix la facultat per familiaritzar-nos amb altres serveis educatius com són el auditori, la fundació Miró, etc. La Paula ens va explicar una mica l'objectiu d'aquesta setmana vinent i tota la feinada que haurem de dur a terme un cop aquesta termini. Tot seguit, vam continuar amb l'activitat de les pel·lícules ja que van haver-hi quatre companys que no van disposar de temps en la sessió anterior per poder mostrar-nos la seva feina. He de dir que després d'haver escoltat a tothom, no puc deixar de veure ' Los niños de Huang Shai' així com ' La lengua de las mariposas' i ' La ola'. són les pel·lícules que més m'han cridat l'atenció tot i que gairebé totes les que ens han presentat semblen ser força bones.
Per continuar una companya ens va explicar un conte i penso que ho va fer d'allò més bé. Va aconseguir captar tota la nostra atenció, la qual cosa no resulta gens fàcil ja que portàvem un dia bastant llarg i amb molta feina pel davant. En aquest conte ens explica el per qué de que el mar sigui salat però, a més a més, jo vaig poder observar que també era una lliçó de vida. Es parlava de valors com confiança, compartir, justícia...i la contraposició d'aquests, com pot ser egoisme, soberbia, ambició, etc. Entre línies es podia llegir que tot i que de vegades pensem que ens trobem en una situació sense sortida i ens toca viure experiències negatives, la vida s'encarrega d'equilibrar-ho, otorgant a cadascú allà on li correspon. Una història molt encertada per a una tarda de seminari.
Després d'això, les nostres companyes Ana Montserrat i Laura Novillo ens vam posar una miqueta al dia amb la seva actualitat educativa. Ens vam portar una notícia en la qual s'explicava que volen implantar el català com a llengua a totes les universitats de Catalunya. Cal dir que tota la classe vam estar d'acord amb aquesta mesura. L'activitat que ens van proposar consistia en fer un eslogan per dur a terme aquesta campanya. Ho havíem de fer en parelles. En el meu cas concret, la nostra proposta va ser: ' Valorem Catalunya, Valorem el Català' però van sortir d'altres molt interessants també com ' Catalanitza't tu també' o ' Escolta'm, parlo català'. I és que si a nivell universitari no fomentem l'ús d'aquesta llengua, on ho hem de fer?
Per finalitzar he d'afegir una reflexió que ens va fer la Paula, la qual em va fer pensar. Concretament ens va dir: ' Ja no existeix una manera tradicional d'ensenyar, i és que professors i alumnes aprenem junts' No puc estar més d'acord! Sota la meva experiéncia amb infants , que és molt poca encara, he descobert que són la millor font per aprendre. Mirar un alumne als ulls i veure en aquests que a assolit un nou coneixement, és una satisfacció personal tant gran que no hi ha paraules per a descriure-ho. D'altra banda, que un professor de la universitat pensi en nosaltres com a font d'aprenentatge fa que et vegis valorat. La teva feina li agrada i tot i que cada molt camí per fer, és d'agraïr que l'esforç estigui recompensat.
*Sara*
Per començar vam estar parlant de la propera setmana, que es presenta davant nostre com a una experiència personal on poder crèixer i gaudir, aprofitant al màxim les oportunitats que ens ofereix la facultat per familiaritzar-nos amb altres serveis educatius com són el auditori, la fundació Miró, etc. La Paula ens va explicar una mica l'objectiu d'aquesta setmana vinent i tota la feinada que haurem de dur a terme un cop aquesta termini. Tot seguit, vam continuar amb l'activitat de les pel·lícules ja que van haver-hi quatre companys que no van disposar de temps en la sessió anterior per poder mostrar-nos la seva feina. He de dir que després d'haver escoltat a tothom, no puc deixar de veure ' Los niños de Huang Shai' així com ' La lengua de las mariposas' i ' La ola'. són les pel·lícules que més m'han cridat l'atenció tot i que gairebé totes les que ens han presentat semblen ser força bones.
Per continuar una companya ens va explicar un conte i penso que ho va fer d'allò més bé. Va aconseguir captar tota la nostra atenció, la qual cosa no resulta gens fàcil ja que portàvem un dia bastant llarg i amb molta feina pel davant. En aquest conte ens explica el per qué de que el mar sigui salat però, a més a més, jo vaig poder observar que també era una lliçó de vida. Es parlava de valors com confiança, compartir, justícia...i la contraposició d'aquests, com pot ser egoisme, soberbia, ambició, etc. Entre línies es podia llegir que tot i que de vegades pensem que ens trobem en una situació sense sortida i ens toca viure experiències negatives, la vida s'encarrega d'equilibrar-ho, otorgant a cadascú allà on li correspon. Una història molt encertada per a una tarda de seminari.
Després d'això, les nostres companyes Ana Montserrat i Laura Novillo ens vam posar una miqueta al dia amb la seva actualitat educativa. Ens vam portar una notícia en la qual s'explicava que volen implantar el català com a llengua a totes les universitats de Catalunya. Cal dir que tota la classe vam estar d'acord amb aquesta mesura. L'activitat que ens van proposar consistia en fer un eslogan per dur a terme aquesta campanya. Ho havíem de fer en parelles. En el meu cas concret, la nostra proposta va ser: ' Valorem Catalunya, Valorem el Català' però van sortir d'altres molt interessants també com ' Catalanitza't tu també' o ' Escolta'm, parlo català'. I és que si a nivell universitari no fomentem l'ús d'aquesta llengua, on ho hem de fer?
Per finalitzar he d'afegir una reflexió que ens va fer la Paula, la qual em va fer pensar. Concretament ens va dir: ' Ja no existeix una manera tradicional d'ensenyar, i és que professors i alumnes aprenem junts' No puc estar més d'acord! Sota la meva experiéncia amb infants , que és molt poca encara, he descobert que són la millor font per aprendre. Mirar un alumne als ulls i veure en aquests que a assolit un nou coneixement, és una satisfacció personal tant gran que no hi ha paraules per a descriure-ho. D'altra banda, que un professor de la universitat pensi en nosaltres com a font d'aprenentatge fa que et vegis valorat. La teva feina li agrada i tot i que cada molt camí per fer, és d'agraïr que l'esforç estigui recompensat.
*Sara*
dissabte, 7 de novembre del 2009
Matilda!
A la sessió d'avui de seminari hem pogut gaudir d'una activitat realment molt interessant. Tots hem tingut l'oportunitat d'oferir a la resta dels companys una miqueta de nosaltres. Però bé, començarem pel principi.
En arribar a l'aula dues companyes ens han portat una notícia per tal de dur a terme l'activitat d'actualitat educativa. Ens han explicat que des de l'administració es planteja canviar el nom de les festivitats de Nadal o Setmana Santa. Proposen que aquestes passin a anomenar-se vacances de Nadal o de Primavera. Han dividit la classe en tres grups i havíem de posicionar-nos segons ens deient elles. A mi personalment m'ha tocat defendre una idea amb la que no estava gens d'acord. Ha estat realment molt productiu! He pogut distanciar-me una mica del meu punt de vista, treballant així aspectes com empatia o comprensió. D'altra banda cal dir que defendre alguna cosa en la que no creus resulta realment complicat! Sense cap mena de dubte, ha estat molt educatiu.
A continuació una altra companya ens ha fet emocionar-nos amb un conte ' La botiga dels records'. Aquí ens explicava que, de vegades, ens trobem tant absorts en el dia a dia que no ens donem compte de que deixem passar un temps preciós. Sempre pensem en futur, la qual cosa està molt bé, però també cal saber trencar de tant en tant amb això. No hi haurà cap dia futur que sigui més important que el mateix dia que estem visquent. I és que el dia més important de la nostra vida és avui. Un conte molt bonic, molt apropiat i amb una profunditat que invita a la reflexió. A més a més trobo que la nostra companya ho ha fet molt bé, fent ús d'un bon llenguatge. Es notava que ho portava força preparat i treballat.
Tot seguit hem sortit de manera ordenada a la palestra, on havíem d'oferir a la resta de la classe una pel·lícula educativa i els motius de per qué l'havien de veure. En el meu cas particular la escollida va ser Matilda ja que es tracta d'una pel·lícula plena de valors, mostra la diferència entre una bona mostra mestra i un intent de ser-ho, a la vegada que mostra com una persona amb potencial aconseguirà tot el que es proposi encara que el seu entorn no sigui adient.
Aquesta segona part de la classe em va ser molt útil. He descobert pel·lícules que desconeixia que existien i que desitjo veure aviat. El nen amb el pijama a ratlles, La ola, La lengua de las mariposas, entre d'altres són les que més em van cridar l'atenció.
D'altra banda, ens havíem d'anar qualificant a mesura que anàvem sortint a fer la nostra exposició. Calia posar una nota a la pel·lícula i una altra a la nostra manera d'exposar. Bé, d'aquesta part trobo que tal i com ens va dir la Paula ' Sou poc crítics'. La veritat és que les notes que ens vam posar els uns als altres eren massa altes però clar, resulta molt complicat qualificar a un company ja que tots en trobem en la mateixa situació. A més a més es notava l'esforç i l'entusiasme amb el que cadascú defenia la seva tria. Tot i així és un aspecte que cal treballar més.
En conclusió, trobo que poc a poc les nostres intervencions dins de seminari van a millor i desitjo que aquest camí només sigui el principi d'una etapa plena d'autosuperació i creixement personal.
*Sara*
En arribar a l'aula dues companyes ens han portat una notícia per tal de dur a terme l'activitat d'actualitat educativa. Ens han explicat que des de l'administració es planteja canviar el nom de les festivitats de Nadal o Setmana Santa. Proposen que aquestes passin a anomenar-se vacances de Nadal o de Primavera. Han dividit la classe en tres grups i havíem de posicionar-nos segons ens deient elles. A mi personalment m'ha tocat defendre una idea amb la que no estava gens d'acord. Ha estat realment molt productiu! He pogut distanciar-me una mica del meu punt de vista, treballant així aspectes com empatia o comprensió. D'altra banda cal dir que defendre alguna cosa en la que no creus resulta realment complicat! Sense cap mena de dubte, ha estat molt educatiu.
A continuació una altra companya ens ha fet emocionar-nos amb un conte ' La botiga dels records'. Aquí ens explicava que, de vegades, ens trobem tant absorts en el dia a dia que no ens donem compte de que deixem passar un temps preciós. Sempre pensem en futur, la qual cosa està molt bé, però també cal saber trencar de tant en tant amb això. No hi haurà cap dia futur que sigui més important que el mateix dia que estem visquent. I és que el dia més important de la nostra vida és avui. Un conte molt bonic, molt apropiat i amb una profunditat que invita a la reflexió. A més a més trobo que la nostra companya ho ha fet molt bé, fent ús d'un bon llenguatge. Es notava que ho portava força preparat i treballat.
Tot seguit hem sortit de manera ordenada a la palestra, on havíem d'oferir a la resta de la classe una pel·lícula educativa i els motius de per qué l'havien de veure. En el meu cas particular la escollida va ser Matilda ja que es tracta d'una pel·lícula plena de valors, mostra la diferència entre una bona mostra mestra i un intent de ser-ho, a la vegada que mostra com una persona amb potencial aconseguirà tot el que es proposi encara que el seu entorn no sigui adient.
Aquesta segona part de la classe em va ser molt útil. He descobert pel·lícules que desconeixia que existien i que desitjo veure aviat. El nen amb el pijama a ratlles, La ola, La lengua de las mariposas, entre d'altres són les que més em van cridar l'atenció.
D'altra banda, ens havíem d'anar qualificant a mesura que anàvem sortint a fer la nostra exposició. Calia posar una nota a la pel·lícula i una altra a la nostra manera d'exposar. Bé, d'aquesta part trobo que tal i com ens va dir la Paula ' Sou poc crítics'. La veritat és que les notes que ens vam posar els uns als altres eren massa altes però clar, resulta molt complicat qualificar a un company ja que tots en trobem en la mateixa situació. A més a més es notava l'esforç i l'entusiasme amb el que cadascú defenia la seva tria. Tot i així és un aspecte que cal treballar més.
En conclusió, trobo que poc a poc les nostres intervencions dins de seminari van a millor i desitjo que aquest camí només sigui el principi d'una etapa plena d'autosuperació i creixement personal.
*Sara*
dijous, 5 de novembre del 2009
Les Presentacions a l'Educació
A la sessió de Gestió i TIC d'avui hem tingut l'oportunitat de poder llegir un document que ens parlava sobre les presentacions dins del món educatiu. Tal i com explica el document, les presentacions són una eina educativa molt habitual des de fa ja uns anys. Ens ajuden a sintetitzar l'informació a fer una bona recerca d'aquesta i a fer servir alhora mitjants i entorns digitals.
Cal afegir que el programa més conegut per tots nosaltres és el Microsoft Power Point tot i que existeixen altres. En aquest punt he hagut d'aturar-me ja que hi havia tot un seguit de programes mitjaçant els quals es poden fer presentacions que jo desconeixia. No era conscient de que es podien fer aquestes a través de diferents serveis on-line. Aquests serveis són gratuïts, tot i que no tots són lliures. Són tots aquests aspectes els que han fet que aquesta sessió hagi estat força enriquidora a nivell personal.
A nivell educatiu aquesta eina es fa servir des de dos punts de vista diferents: d'una banda, es duen a terme per transmetre coneixements als alumnes, d'altre en canvi, per motivar-los i engrescar-los a voler aprendre. Sabent aixó, pot haver-hi eina més important per a un mestre?
Resulta evident que l'objectiu primordial del docent no ha de ser amagar-se darrere un ordinador i esperar que aquest sigui l'encarregat de exportar coneixements als alumnes, sinó que ha de ser ell mateix la persona que ho faci. Fer presentacions és una eina més de la que pot gaudir un bon professional de l'educació per tal de fer d'aquelles persones a les que ensenya, individus més preparats.
Per tot aixó penso que fer servir presentacions és, sense cap mena de dubte, un bon recurs que pot fer servir un bon mestre.
*Sara*
Cal afegir que el programa més conegut per tots nosaltres és el Microsoft Power Point tot i que existeixen altres. En aquest punt he hagut d'aturar-me ja que hi havia tot un seguit de programes mitjaçant els quals es poden fer presentacions que jo desconeixia. No era conscient de que es podien fer aquestes a través de diferents serveis on-line. Aquests serveis són gratuïts, tot i que no tots són lliures. Són tots aquests aspectes els que han fet que aquesta sessió hagi estat força enriquidora a nivell personal.
A nivell educatiu aquesta eina es fa servir des de dos punts de vista diferents: d'una banda, es duen a terme per transmetre coneixements als alumnes, d'altre en canvi, per motivar-los i engrescar-los a voler aprendre. Sabent aixó, pot haver-hi eina més important per a un mestre?
Resulta evident que l'objectiu primordial del docent no ha de ser amagar-se darrere un ordinador i esperar que aquest sigui l'encarregat de exportar coneixements als alumnes, sinó que ha de ser ell mateix la persona que ho faci. Fer presentacions és una eina més de la que pot gaudir un bon professional de l'educació per tal de fer d'aquelles persones a les que ensenya, individus més preparats.
Per tot aixó penso que fer servir presentacions és, sense cap mena de dubte, un bon recurs que pot fer servir un bon mestre.
*Sara*
dimecres, 4 de novembre del 2009
Com és el teu bloc?
A la sessió de seminari hem realitzat dues activitats que realment han estat força enriquidores. D'una banda, la nostra companya Andrea ens ha explicat ' El mite de Heros i Psique' una bonica història que narra l'amor pur i vertader. Cal afegir que ho ha fet molt bé, ajudant a que entenguéssim de manera clara que era alló que ens estava dient. L´únic aspecte que hauria de millorar seria anar més poc a poc.
Tot seguit hem començat una altra activitat. Aquesta consistia en mostrar el nostre bloc personal a la resta del grup classe. D'aquesta experiència extrec molts i varitats aprenentatges. Primerament he descobert que puc cambiar la plantilla del meu bloc si faig una bona recerca al google. També he descobert que moltes vegades i gairebé sense adonar-nos escrivim i fent moltes faltes ortogràfiques, així com errors de coherència i de cohesió. Hem de procurar tenir molta més cura, hem de fer un esforç per millorar. En un primer moment, una companya de classe no entenia la finalitat de dur a terme aquesta activitat. Bé, un cop feta, cal dir que ha estat tot un repte expressar-nos de manera adequada, així com fer arribar als altres allò que vols dir i llegir en veu alta tampoc ha resultat tan senzill com pot semblar d'entrada. Ens hem adonat de que les nostres idees són bones i elaborades, fem reflexions força interessants però l'expressió fa que tot el que he numerat, passi a un segon pla.
El fet d'haver observat els diferents blocs m'ha fet ser conscient, més si es possible, de tots aquells aspectes del meu que estàn força bé i d'aquells altres que, en canvi, necessiten una millora. A nivell personal sé que també he de treballar aspectes com la pronúncia, he de posar més de la meva part per que la meva manera d'expressar-me sigui més correcta, i sense cap mena de dubte cal tornar a llegir les nostres narracions. Fer aquest exercici de vegades fa molta mandra, i és que ' no hi ha res més difícil que reescriure allò que ja està escrit', tal i com ens ha dit la Paula, peró és molt important per a la meva futura professió.
Entenc a la perfecció que per ser una bona mestra cal dominar amb els ulls tancats tots aquests aspectes i és lògic que tracti de fer-ho millor. Gràcies a aquesta sessió procuraré posar més cura a partir d'ara en la meva manera de llegir, d'escriure i d'expressar-me.
*Sara*
Tot seguit hem començat una altra activitat. Aquesta consistia en mostrar el nostre bloc personal a la resta del grup classe. D'aquesta experiència extrec molts i varitats aprenentatges. Primerament he descobert que puc cambiar la plantilla del meu bloc si faig una bona recerca al google. També he descobert que moltes vegades i gairebé sense adonar-nos escrivim i fent moltes faltes ortogràfiques, així com errors de coherència i de cohesió. Hem de procurar tenir molta més cura, hem de fer un esforç per millorar. En un primer moment, una companya de classe no entenia la finalitat de dur a terme aquesta activitat. Bé, un cop feta, cal dir que ha estat tot un repte expressar-nos de manera adequada, així com fer arribar als altres allò que vols dir i llegir en veu alta tampoc ha resultat tan senzill com pot semblar d'entrada. Ens hem adonat de que les nostres idees són bones i elaborades, fem reflexions força interessants però l'expressió fa que tot el que he numerat, passi a un segon pla.
El fet d'haver observat els diferents blocs m'ha fet ser conscient, més si es possible, de tots aquells aspectes del meu que estàn força bé i d'aquells altres que, en canvi, necessiten una millora. A nivell personal sé que també he de treballar aspectes com la pronúncia, he de posar més de la meva part per que la meva manera d'expressar-me sigui més correcta, i sense cap mena de dubte cal tornar a llegir les nostres narracions. Fer aquest exercici de vegades fa molta mandra, i és que ' no hi ha res més difícil que reescriure allò que ja està escrit', tal i com ens ha dit la Paula, peró és molt important per a la meva futura professió.
Entenc a la perfecció que per ser una bona mestra cal dominar amb els ulls tancats tots aquests aspectes i és lògic que tracti de fer-ho millor. Gràcies a aquesta sessió procuraré posar més cura a partir d'ara en la meva manera de llegir, d'escriure i d'expressar-me.
*Sara*
dimarts, 3 de novembre del 2009
Retrat
La Noelia Caparrós Grimao és una noia de trenta cinc anys, tot i que no aparenta la seva edat. Té els cabells curtets, una mica ondulats i de color marró, que acostuma a portar sense recollir. Els seus ulls, també de color marró, es veuen coberts per unes ulleres, que sempre canvia en relació amb la roba que porti en aquell precís moment. La seva pell resulta ser fina, amb to bru.
Sota el meu punt de vista, és una noia alta i primeta. La seva roba, sempre molt bé escollida i combinada, és esportiva i còmoda. Normalment porta pantalons amples, una mica caiguts i samarretes del mateix estil. Mai l'he vist maquillada però penso que no li cal, no forma part de la seva personalitat, ja que és una persona força natural i senzilla. Pel que pogut observar, crec que el seu color és el verd, sempre li acompanya en alguna peça del seu vestuari. Un altre complement que sempre va amb ella és la seva bossa de color groc, on porta els seus objectes personals.
En parlar del seu caràcter no passa desapercebuda la seva simpatia. Amb ella és molt difícil no riure. La seva alegria arriba a ser contagiosa. És una persona molt espontània, amb una mentalitat molt oberta, la qual cosa fa que es pugui parlar amb ella de qualsevol tema. Té la facilitat de relacionar-se amb tothom, i per tant dedueixo que el seu grup d'amics ha de ser molt ampli i divers. En el terreny amorós és de relacions llargues i estables. D'altra banda, tinc la sensació de que es pot confiar en ella, mostra interès per aquelles persones que li són properes, convertint-se així en amiga dels seus amics. Per aquest motiu, una feina amb la que es podria trobar força a gust i per la que també té vocació és l'educació social.
També em sembla una persona molt valenta, a la que li agrada fer front a nous reptes, els quals li permeten viure noves experiències de les que sempre s'aprenen molt. En definitiva, la Noelia Caparrós és un persona a la que cal conèixer.
*Sara*
Sota el meu punt de vista, és una noia alta i primeta. La seva roba, sempre molt bé escollida i combinada, és esportiva i còmoda. Normalment porta pantalons amples, una mica caiguts i samarretes del mateix estil. Mai l'he vist maquillada però penso que no li cal, no forma part de la seva personalitat, ja que és una persona força natural i senzilla. Pel que pogut observar, crec que el seu color és el verd, sempre li acompanya en alguna peça del seu vestuari. Un altre complement que sempre va amb ella és la seva bossa de color groc, on porta els seus objectes personals.
En parlar del seu caràcter no passa desapercebuda la seva simpatia. Amb ella és molt difícil no riure. La seva alegria arriba a ser contagiosa. És una persona molt espontània, amb una mentalitat molt oberta, la qual cosa fa que es pugui parlar amb ella de qualsevol tema. Té la facilitat de relacionar-se amb tothom, i per tant dedueixo que el seu grup d'amics ha de ser molt ampli i divers. En el terreny amorós és de relacions llargues i estables. D'altra banda, tinc la sensació de que es pot confiar en ella, mostra interès per aquelles persones que li són properes, convertint-se així en amiga dels seus amics. Per aquest motiu, una feina amb la que es podria trobar força a gust i per la que també té vocació és l'educació social.
També em sembla una persona molt valenta, a la que li agrada fer front a nous reptes, els quals li permeten viure noves experiències de les que sempre s'aprenen molt. En definitiva, la Noelia Caparrós és un persona a la que cal conèixer.
*Sara*
Qué fem amb els llibres digitals?
La darrera sessió de seminari va resultar d'allò més interesant. La veritat és que va ser molt intensa per qué teniem molta feina per fer. Primerament, vam poder gaudir de dos contes que ens van explicar dues companyes.
El primer va ser ' L'últim metro de la matinada' el qual descriu amb tota claretat de detalls com dues persones es coneixen i s'agraden. Cal afegir que la noia que ens ho va explicar va saber donar-li aquest punt de curiositat, aconseguint que tota la nostra atenció fos seva mentre ens explicava que anava passant. L'altre conte 'Lilo' és una història d'autosuperació, on queda perfectament reflectit que amb esforç, pots assolir els teus reptes. La nostra companya ho va fer d'allò més bé!
Vàrem continuar la sessió amb 'Actualitat Educativa' i aquesta vegada, la notícia va donar molt de si. Les companyes encarregades de dur a terme l'activitat ens vam portar una notícia en la que ens parlàvem dels llibres digitals. Resulta que aquests ja vènen per defecte en castellà i la Generalitat demana que vinguin per defecte en català, amb l'opció de canviar d'idioma si el mestre ho veu necessari. Bé, envers allò vam realitzar un debat. He d'afegir que ens falta molt per millorar en aixó dels debats, ja que acostumem a deixar-nos portar pel moment i no madurem les nostres intervencions.
Aquest tema és força actual i candent i així es va veure reflectit a la nostra sessió. Finalment no vàrem aconseguir arribar a un acord, fet que em fa pensar que queda molt camí per recòrrer, hem de millorar molt encara.
També vam realitzar activitats d'organització, on vam poder situar-nos una mica en els canvis del calendari, tenint en compte que dins de poc podrem gaudir d'una setmana d'educar més enllà de l'escola, la qual cosa vol dir que podrem adquirir nous coneixements mitjançant diferents activitats que es realitzaren fora de l'entorn on es trobem habitualment. Desitjo veure com es desenvolupen aquests dies!
La veritat és que va ser una sessió on es van poder tractar molts temes d'interès general i on a més a més, vàrem tenir l'oportunitat de trobar-nos amb nosaltres mateixos i la nostra manera de fer.
*Sara*
El primer va ser ' L'últim metro de la matinada' el qual descriu amb tota claretat de detalls com dues persones es coneixen i s'agraden. Cal afegir que la noia que ens ho va explicar va saber donar-li aquest punt de curiositat, aconseguint que tota la nostra atenció fos seva mentre ens explicava que anava passant. L'altre conte 'Lilo' és una història d'autosuperació, on queda perfectament reflectit que amb esforç, pots assolir els teus reptes. La nostra companya ho va fer d'allò més bé!
Vàrem continuar la sessió amb 'Actualitat Educativa' i aquesta vegada, la notícia va donar molt de si. Les companyes encarregades de dur a terme l'activitat ens vam portar una notícia en la que ens parlàvem dels llibres digitals. Resulta que aquests ja vènen per defecte en castellà i la Generalitat demana que vinguin per defecte en català, amb l'opció de canviar d'idioma si el mestre ho veu necessari. Bé, envers allò vam realitzar un debat. He d'afegir que ens falta molt per millorar en aixó dels debats, ja que acostumem a deixar-nos portar pel moment i no madurem les nostres intervencions.
Aquest tema és força actual i candent i així es va veure reflectit a la nostra sessió. Finalment no vàrem aconseguir arribar a un acord, fet que em fa pensar que queda molt camí per recòrrer, hem de millorar molt encara.
També vam realitzar activitats d'organització, on vam poder situar-nos una mica en els canvis del calendari, tenint en compte que dins de poc podrem gaudir d'una setmana d'educar més enllà de l'escola, la qual cosa vol dir que podrem adquirir nous coneixements mitjançant diferents activitats que es realitzaren fora de l'entorn on es trobem habitualment. Desitjo veure com es desenvolupen aquests dies!
La veritat és que va ser una sessió on es van poder tractar molts temes d'interès general i on a més a més, vàrem tenir l'oportunitat de trobar-nos amb nosaltres mateixos i la nostra manera de fer.
*Sara*
Subscriure's a:
Missatges (Atom)