Bé, avui és l´últim dia que actualitzaré el meu bloc. I és que el semestre arriba al seu fi, amb tota la feina que això comporta. Aquest bloc ha estat per mi com un diari personal, on de manera diaria anava fent les meves aportacions. Explicava el meu dia a dia a Blanquerna, tots els coneixements obtinguts i totes les experiències viscudes.
Bé, avui ja passarà a ser història. He de dir que trobaré a faltar el meu bloc. Era una eina molt útil. Hi havia que fer un treball? Es penjava al bloc. Ens calia fer un pràctica a la classe de Gestió? També al bloc. Per aquest motiu, penso que queda perfectament reflectït tota la feina feta, durant aquests messos. És ben cert, però, que no sempre ha estat fàcil. Mai havia tingut un bloc personal, per falta de temps, de motivació o de ganes. Era una d'aquelles coses que sempre vas deixant pendent. Doncs bé, ara ja he complert amb mi mateixa! He fet tot un seguiment, que fent la vista enrrere, penso: Mare meva! Quina feinada! Com el dia que ens vam dir que havíem de fer unes activitats fent servir el JCLIC! (es troba penjat al bloc) Es va fer interminable! El procés era molt llarg ( o aquesta va ser la meva sensació) però finalment, el resultat va ser molt gratificant. O com altra entrada anomenada 'Anorexia i Bulímia' la qual va ser una presentació que vam realitzar a classe, i que després, va veure la llum, a través del bloc.
Si fem una mica de reflexió, resulta força evident que hem aprés infinituds d'aspectes que eren desconeguts, com a mínim, per mi. És ben cert que a l'actualitat, gairebé tota la gent jove sap fer servir l'ordinador. O això pensem nosaltres. Fer servir un ordinador és molt més que conectar-se al messenger, mirar el e-mail o el facebook. Fer servir de manera correcte les noves tecnologies és saber fer un vídeo i penjar-ho després a la red. És tenir eines per fer una gravació de la teva veu i afegir-li música de fons. Fer servir les TIC és el que hem aprés a Gestió. I si tinguéssim la sort de poder allargar el temps, de ben segur que apreneriem molts aspectes més.
El bloc ha estat, sense cap mena de dubte, testimoni del nostre creixement. Ens ha vist com, del no res, hem anat adquirint uns coneixements, que ara, fan de nosaltres persones més preparades, i futurs educadors amb un nombre molt elevat de recursos per tal de fer bé la seva feina. És per tot això, que la lectura que faig de la meva experiència amb el bloc és força positiva. Una eina increïble per aprendre i descobrir!
Desitjo que passeu Bon Nadal i Feliç Any Nou!
Fins aviat!!
*Sara*
dimarts, 22 de desembre del 2009
divendres, 18 de desembre del 2009
Caminem cap al futur!
Després d'haver fet ahir una crítica sobre el desprestigi de les TIC, avui he tornat a anar a la recerca d'altres notícies en relació amb aquesta temàtica. La meva grata sorpresa ha estat que he pogut apreciar l'altre cara de la moneda.
I és que tafanejant per internet he tingut ocassió de llegir un editorial d'un diari en la qual ens explica que les TIC es troben en un camí cap al progrés. És ben cert que fins fa uns anys, parlar d'aquest tema, per a moltes persones podia ser, fins i tot, com si parlèssin en un altre idioma. Per sort, aquest aspecte ja ha canviat. Les noves tecnologies, de manera paulativa, han aconseguit fer-se un lloc en les nostres vides, i sense cap mena de dubte, en les nostres escoles. Va començar per trobar-se instaurades en aules d'informàtica, on alumnes i mestres les feien servir com a una eina per descobrir aquest món 'poc explorat'. Era una estona agradable, que va donar lloc al naixement de futurs més prometedors, amb persones molt més preparades.
Bé, a l'actualitat ja es troben completament integrades, es fan servir de manera quotidiana, i són tan presents a la nostra vida que escapa a la meva imaginació el no fer-les servir. Tot i així, encara queda molta feina per fer. Tal i com apuntava a l'entrada anterior, encara no es veuen del tot reconegudes, com a una eina força important per al nostre creixement personal. És en aquest punt, on cal treballar més.
En llegir aquest editorial, no he pogut deixar de fer una entrada al bloc. Penso que resulta del tot interessant poder debatir sobre aquest fet. Com a futurs educadors, les noves tecnologies han de ser quelcom habitual a la nostra manera d'ensenyar. Es troben instaurades en gairebé totes les escoles i hem d'estar ben preparats per fer-les servir. Quina millor manera d'entrar al món, i fer-nos partícips d'aquest, que mitjançant eines tan útils com internet? Ens apropem, acurten distàncies i ens ajuden a realitzar tasques, que d'altre manera serien molt pesades de fer.
Pot haver-hi alguna persona que no vegi tots els avantatges que això comporta?
Realment crec que és un editorial que, com a mínim, cal llegir. Una molt bona manera de fer-nos conscient de que ens trobem en una societat que avança. Ens encaminem cap al progrés, i si treballem tots plegats, aconseguirem fer realitat un futur molt més prometedor. I és que el camí adequat és aquell que ens obre noves portes cap al coneixement.
Per més informació de la notícia, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
I és que tafanejant per internet he tingut ocassió de llegir un editorial d'un diari en la qual ens explica que les TIC es troben en un camí cap al progrés. És ben cert que fins fa uns anys, parlar d'aquest tema, per a moltes persones podia ser, fins i tot, com si parlèssin en un altre idioma. Per sort, aquest aspecte ja ha canviat. Les noves tecnologies, de manera paulativa, han aconseguit fer-se un lloc en les nostres vides, i sense cap mena de dubte, en les nostres escoles. Va començar per trobar-se instaurades en aules d'informàtica, on alumnes i mestres les feien servir com a una eina per descobrir aquest món 'poc explorat'. Era una estona agradable, que va donar lloc al naixement de futurs més prometedors, amb persones molt més preparades.
Bé, a l'actualitat ja es troben completament integrades, es fan servir de manera quotidiana, i són tan presents a la nostra vida que escapa a la meva imaginació el no fer-les servir. Tot i així, encara queda molta feina per fer. Tal i com apuntava a l'entrada anterior, encara no es veuen del tot reconegudes, com a una eina força important per al nostre creixement personal. És en aquest punt, on cal treballar més.
En llegir aquest editorial, no he pogut deixar de fer una entrada al bloc. Penso que resulta del tot interessant poder debatir sobre aquest fet. Com a futurs educadors, les noves tecnologies han de ser quelcom habitual a la nostra manera d'ensenyar. Es troben instaurades en gairebé totes les escoles i hem d'estar ben preparats per fer-les servir. Quina millor manera d'entrar al món, i fer-nos partícips d'aquest, que mitjançant eines tan útils com internet? Ens apropem, acurten distàncies i ens ajuden a realitzar tasques, que d'altre manera serien molt pesades de fer.
Pot haver-hi alguna persona que no vegi tots els avantatges que això comporta?
Realment crec que és un editorial que, com a mínim, cal llegir. Una molt bona manera de fer-nos conscient de que ens trobem en una societat que avança. Ens encaminem cap al progrés, i si treballem tots plegats, aconseguirem fer realitat un futur molt més prometedor. I és que el camí adequat és aquell que ens obre noves portes cap al coneixement.
Per més informació de la notícia, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dijous, 17 de desembre del 2009
El desprestigi de les TIC
Tafanejant una mica per internet, llegint els diaris digitals i informar-me breument de com està l'actualitat educativa, he trobat una notícia que ha resultat ser, com a mínim, força interessant, on les TIC són les principals protagonistes.
Es tracta d'una notícia en la que ens parla del desprestigi així com de la falta de formació per part del professorat en relació amb aquesta materia. Bé, trobo que aquest no és el missatge correcte que hem de donar. Les TIC són, sense dubte el futur. Ens ajuden, ens apropen i ens faciliten molt diferents tasques que hem de realitzar a la nostra vida quotidiana. Quin és el problema, llavors? Resulta que no les fem servir de manera adequada.
Quan les TIC entren en les aules, volen que el seu ús sigui constant, que estiguin presents durant tota la jornada, en cas contrari, diuen que no es fan servir. Bé, les TIC són una altra eina de les que disposa un mestre per tal de facilitar l'aprenentatge als seus alumnes. No s'han de veure com a un problema, sinò com una ajuda, una solució. No cal fer-les servir constament, sinò quan siguin necesàries. Aquí és on sorgeix el problema. Els mestres han de rebre formació pel seu funcionament i han de veure en aquestes unes noves aliades.
En definitiva, les TIC són un recurs molt interessant pels educadors, deixem que aquests les facin servir sempre que vulguin però sense pressions. S'ha d'afavorir el seu ús, no s'ha de penalitzar, ja que aquesta és la lectura que es fa, en parlar de que els mestres no les fan servir.
Per més informació, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
Es tracta d'una notícia en la que ens parla del desprestigi així com de la falta de formació per part del professorat en relació amb aquesta materia. Bé, trobo que aquest no és el missatge correcte que hem de donar. Les TIC són, sense dubte el futur. Ens ajuden, ens apropen i ens faciliten molt diferents tasques que hem de realitzar a la nostra vida quotidiana. Quin és el problema, llavors? Resulta que no les fem servir de manera adequada.
Quan les TIC entren en les aules, volen que el seu ús sigui constant, que estiguin presents durant tota la jornada, en cas contrari, diuen que no es fan servir. Bé, les TIC són una altra eina de les que disposa un mestre per tal de facilitar l'aprenentatge als seus alumnes. No s'han de veure com a un problema, sinò com una ajuda, una solució. No cal fer-les servir constament, sinò quan siguin necesàries. Aquí és on sorgeix el problema. Els mestres han de rebre formació pel seu funcionament i han de veure en aquestes unes noves aliades.
En definitiva, les TIC són un recurs molt interessant pels educadors, deixem que aquests les facin servir sempre que vulguin però sense pressions. S'ha d'afavorir el seu ús, no s'ha de penalitzar, ja que aquesta és la lectura que es fa, en parlar de que els mestres no les fan servir.
Per més informació, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dimecres, 16 de desembre del 2009
Reflexions educatives
A la sessió d'ahir de seminari vam tenir ocassió de realitzar diferents activitats, tot i que cada vegada és més present el fet de que aquest semestre termina. Va ser un dia que va donar lloc, com a mínim, a reflexionar.
En arribar a l'aula, primerament, vàrem tenir oportunitat de resoldre diferents dubtes en relació a diverses temàtiques. Un cop fet això, la Pilar i jo vam dur a terme la nostra Actualitat Educativa. Tal i com vaig comentar en una entrada anterior a aquesta, nosaltres vam escollir una notícia que ens va resultar força interessant. I és que un mestre del Regne Unit es va treure la samarreta davant dels seus alumnes de catorze anys. Aquest fet ha tingut tot un seguit de conseqüéncies. Al mestre li han fet fora de l'escola i el Director del centre volia aconseguir que mai més tornés a exercir la docència. Un cop fet cinc cèntims de la notícia, vàrem mirar el vídeo, que un dels seus alumnes va fer durant el moment en que es treia la samarreta, per tal de penjar-ho al youtube després.
Les opinions en relació a aquest tema, van ser força diferents. D'una banda hi havia gent que defensava que l'actitud d'aquest home no havia estat gens adequada però que el fet de fer-ho fora de la feina els semblava una mica excessiu. També hi havia persones, però, que comentaven que si no el feien fora, aquest home no podria tornar a donar classe a aquell grup d'alumnes. Un punt en el que si estàvem tots d'acord va ser que es evident que la seva acció no guardava cap intenció dolenta, simplement que se li va anar de les mans.
La Paula ens va fer una reflexió en finalitzar el debat. I és que ens va preguntar que si nosaltres fòssim el director del centre, quin paper adoptaríem. Gairebé tothom va coincidir en que fer-ho fora era excessiu. Potser durant uns messos, potser una sanció econòmica... Una companya va trobar la solució. La millor manera de fer front a aquest fet seria que el mestre tingués ocassió de demanar disculpes davant dels alumnes i realitzar una activitat amb ells mitjançant la qual, aquests poguéssin observar com s'ha d'actuar en una situació semblant. I és que un càstig ha de ser reparador.
Per continuar vàrem lliurar un treball anomenat ' L'educació al meu país' on vàrem tenir ocassió de, havent-nos informat primer, donar la nostra opinió de manera argumentada en relació a l'educació. Van fer un llistat de diferents temàtiques que es poden debatre en relació amb el món educatiu. Les més votades van ser: Nivell educatiu, el fracàs escolar, el calendari escolar...La veritat és que hi ha tantes opcions que es poden tractar!
Aquest últim tema hem va fer reflexionar. De veritat estic preparada per poder opinar sobre l'educació a Catalunya? Penso que encara falta molt camí per fer, i espero poder fer-ho de manera correcte, en un futur.
L'educació respon a tot un seguit de necessitats que sorgeixen en relació amb la societat. Aquesta última es troba en constant moviment, és dinàmica i sempre sorgeixen nous inconvenients als que calen donar una resposta. És per aquest mateix motiu que l'educació és igual de dinàmica, ha d'estar molt alerta i s'ha d'ajustar a les noves necessitats. Tot i així educar no és un camí senzill, cal molt d'esforç i constància. És per aquest mateix motiu que trobo que l'educació al meu país està en constant moviment, s'apropa cap al camí correcte, però encara falta molta feina per fer.
No puc terminar aquesta entrada, sense abans afegir: ''Els càstigs no serveixen per res si no reparen'' Paula Mayoral
Que passeu un bon dia!
*Sara*
En arribar a l'aula, primerament, vàrem tenir oportunitat de resoldre diferents dubtes en relació a diverses temàtiques. Un cop fet això, la Pilar i jo vam dur a terme la nostra Actualitat Educativa. Tal i com vaig comentar en una entrada anterior a aquesta, nosaltres vam escollir una notícia que ens va resultar força interessant. I és que un mestre del Regne Unit es va treure la samarreta davant dels seus alumnes de catorze anys. Aquest fet ha tingut tot un seguit de conseqüéncies. Al mestre li han fet fora de l'escola i el Director del centre volia aconseguir que mai més tornés a exercir la docència. Un cop fet cinc cèntims de la notícia, vàrem mirar el vídeo, que un dels seus alumnes va fer durant el moment en que es treia la samarreta, per tal de penjar-ho al youtube després.
Les opinions en relació a aquest tema, van ser força diferents. D'una banda hi havia gent que defensava que l'actitud d'aquest home no havia estat gens adequada però que el fet de fer-ho fora de la feina els semblava una mica excessiu. També hi havia persones, però, que comentaven que si no el feien fora, aquest home no podria tornar a donar classe a aquell grup d'alumnes. Un punt en el que si estàvem tots d'acord va ser que es evident que la seva acció no guardava cap intenció dolenta, simplement que se li va anar de les mans.
La Paula ens va fer una reflexió en finalitzar el debat. I és que ens va preguntar que si nosaltres fòssim el director del centre, quin paper adoptaríem. Gairebé tothom va coincidir en que fer-ho fora era excessiu. Potser durant uns messos, potser una sanció econòmica... Una companya va trobar la solució. La millor manera de fer front a aquest fet seria que el mestre tingués ocassió de demanar disculpes davant dels alumnes i realitzar una activitat amb ells mitjançant la qual, aquests poguéssin observar com s'ha d'actuar en una situació semblant. I és que un càstig ha de ser reparador.
Per continuar vàrem lliurar un treball anomenat ' L'educació al meu país' on vàrem tenir ocassió de, havent-nos informat primer, donar la nostra opinió de manera argumentada en relació a l'educació. Van fer un llistat de diferents temàtiques que es poden debatre en relació amb el món educatiu. Les més votades van ser: Nivell educatiu, el fracàs escolar, el calendari escolar...La veritat és que hi ha tantes opcions que es poden tractar!
Aquest últim tema hem va fer reflexionar. De veritat estic preparada per poder opinar sobre l'educació a Catalunya? Penso que encara falta molt camí per fer, i espero poder fer-ho de manera correcte, en un futur.
L'educació respon a tot un seguit de necessitats que sorgeixen en relació amb la societat. Aquesta última es troba en constant moviment, és dinàmica i sempre sorgeixen nous inconvenients als que calen donar una resposta. És per aquest mateix motiu que l'educació és igual de dinàmica, ha d'estar molt alerta i s'ha d'ajustar a les noves necessitats. Tot i així educar no és un camí senzill, cal molt d'esforç i constància. És per aquest mateix motiu que trobo que l'educació al meu país està en constant moviment, s'apropa cap al camí correcte, però encara falta molta feina per fer.
No puc terminar aquesta entrada, sense abans afegir: ''Els càstigs no serveixen per res si no reparen'' Paula Mayoral
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dimarts, 15 de desembre del 2009
Google amplia els seus horitzons
Aquest matí, en mirar el diari he trobat una notícia que m'ha semblat, com a mínim, força interessant. I és que segons ens explica, el buscador per excel·lència ''Google'' es llença cap a un nou horitzó. No tan sols ens donarà resposta als nostres dubtes mitjançant internet, sinó que vol comercialitzar un nou telèfon mòbil.
Aquest mòbil serà lliure, no es trobarà contractat amb cap companyia telefònica, fet que revolucionarà el món de les comunicacions. Tot i així, es comenta que poden haver-hi determinats acords. Segons diuen els experts, aquest fet suposa un autèntic rival per a l'Iphone d'Apple, ja que possiblement presentarà prestacions semblants a les que es poden trobar en aquest, però molt més elaborades. Tant es així que a internet ja es fan comentaris i suposicions en relació amb aquest tema.
Google, per la seva part, confirma aquesta notícia i afegeix que es comercialitzarà als Estats Units el pròxim 2010. No obstant això, encara no hi ha data exacta per que aquest mòbil ens arribi a Espanya.
El fet de poder disposar d'un mòbil lliure, comprat per internet i sense cap mena de compromís de permanència amb una companyia telefònica és sense lloc a dubtes tot un avantatge. Es tracta de la revolució de les TIC, és l'avanç de les tecnologies. Anys enrere aquest fet hagués resultat inverosímil, però per sort, hem estat testimonis del progrés. El fet de disposar de telèfon mòbil no resulta gens innovador a l'actualitat, però qui no ha sofert totes les complicacions que donen les companyies si vols donar-te de baixa? o quantes vegades et veus perdut, fins i tot en zones urbanes, per què no hi ha cobertura?
Cal treballar per a la millora de la qualitat de vida dels individus i aquesta és una necessitat que ens feia falta i google ho ha aprofitat.
Finalment afegir que, en veure aquesta notícia he pensat que podria estar bé compartir-la amb tots vosaltres i quina millor manera de relacionar-la que mitjançant el bloc i dins de l'espai de Gestió i TIC? És una mostra més de que el món, la ciència i les tecnologies avançen i es troben de manera constant al nostre dia a dia.
Si vols veure la notícia, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
Aquest mòbil serà lliure, no es trobarà contractat amb cap companyia telefònica, fet que revolucionarà el món de les comunicacions. Tot i així, es comenta que poden haver-hi determinats acords. Segons diuen els experts, aquest fet suposa un autèntic rival per a l'Iphone d'Apple, ja que possiblement presentarà prestacions semblants a les que es poden trobar en aquest, però molt més elaborades. Tant es així que a internet ja es fan comentaris i suposicions en relació amb aquest tema.
Google, per la seva part, confirma aquesta notícia i afegeix que es comercialitzarà als Estats Units el pròxim 2010. No obstant això, encara no hi ha data exacta per que aquest mòbil ens arribi a Espanya.
El fet de poder disposar d'un mòbil lliure, comprat per internet i sense cap mena de compromís de permanència amb una companyia telefònica és sense lloc a dubtes tot un avantatge. Es tracta de la revolució de les TIC, és l'avanç de les tecnologies. Anys enrere aquest fet hagués resultat inverosímil, però per sort, hem estat testimonis del progrés. El fet de disposar de telèfon mòbil no resulta gens innovador a l'actualitat, però qui no ha sofert totes les complicacions que donen les companyies si vols donar-te de baixa? o quantes vegades et veus perdut, fins i tot en zones urbanes, per què no hi ha cobertura?
Cal treballar per a la millora de la qualitat de vida dels individus i aquesta és una necessitat que ens feia falta i google ho ha aprofitat.
Finalment afegir que, en veure aquesta notícia he pensat que podria estar bé compartir-la amb tots vosaltres i quina millor manera de relacionar-la que mitjançant el bloc i dins de l'espai de Gestió i TIC? És una mostra més de que el món, la ciència i les tecnologies avançen i es troben de manera constant al nostre dia a dia.
Si vols veure la notícia, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dilluns, 14 de desembre del 2009
Anorèxia i Bulímia
Per a la matèria de Comunicació, Gestió i TIC hem de realitzar un treball de recerca sobre un tema escollit de manera lliure per nosaltres mateixos. En el meu cas particular, realitzo aquest, sobre una temàtica tan actual com interessant: l'anorèxia i la bulímia. I ho faig juntament amb l'Arantxa Velasco.
Per tal de dur a terme de manera satisfactòria aquesta tasca encomanada, hem fet servir recursos propis de les TIC com és fer una presentació. També hem fet tot un procés de recerca i investigació, que esperem quedi ben recollit en dita presentació. Un cop tinguem aquesta feta, l'haurem d'exposar a la resta dels companys, així com als professors que ens guien en aquest mòdul.
Però bé, abans de fer això i per tal de poder penjar tota la nostra feina al bloc, ens cal fer-nos un compte al slidershare. Aquest és un espai gratuït on els usuaris poden enviar les seves presentacions fetes amb PowerPoint u OpenOffice, ja que queden emmagatzenades per tal de poder ser visualitzades de manera online. Un cop fet el compte en aquesta web, només cal copiar l'enllaç, afegir-ho al bloc i tothom podrà accedir-hi. La veritat és que resulta ser una eina força útil, prevenint possibles pèrdues del treball. Aquest es troba a internet i és gairebé impossible que pogui desparèixer de la xarxa.
D'altra banda, he d'afegir que la realització d'aquest treball m'ha aportat coneixements que fins aleshores eren completament desconeguts per a mi. He descobert que per tal de ser un bona mestra, he de començar per educar, fins i tot a mi mateixa, en hàbits alimentaris saludables. Per tal de fer possible que cada vegada, el nombre de persones afectades per aquesta malaltia sigui inferior, hem de començar per prevenir. I quin millor moment que començar a fer-ho des de ben petits? Educar als infants en hàbits correctes d'alimentació és treballar per millorar la seva qualitat de vida, és treballar pel seu futur.
Si vols veure la presentació, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
Per tal de dur a terme de manera satisfactòria aquesta tasca encomanada, hem fet servir recursos propis de les TIC com és fer una presentació. També hem fet tot un procés de recerca i investigació, que esperem quedi ben recollit en dita presentació. Un cop tinguem aquesta feta, l'haurem d'exposar a la resta dels companys, així com als professors que ens guien en aquest mòdul.
Però bé, abans de fer això i per tal de poder penjar tota la nostra feina al bloc, ens cal fer-nos un compte al slidershare. Aquest és un espai gratuït on els usuaris poden enviar les seves presentacions fetes amb PowerPoint u OpenOffice, ja que queden emmagatzenades per tal de poder ser visualitzades de manera online. Un cop fet el compte en aquesta web, només cal copiar l'enllaç, afegir-ho al bloc i tothom podrà accedir-hi. La veritat és que resulta ser una eina força útil, prevenint possibles pèrdues del treball. Aquest es troba a internet i és gairebé impossible que pogui desparèixer de la xarxa.
D'altra banda, he d'afegir que la realització d'aquest treball m'ha aportat coneixements que fins aleshores eren completament desconeguts per a mi. He descobert que per tal de ser un bona mestra, he de començar per educar, fins i tot a mi mateixa, en hàbits alimentaris saludables. Per tal de fer possible que cada vegada, el nombre de persones afectades per aquesta malaltia sigui inferior, hem de començar per prevenir. I quin millor moment que començar a fer-ho des de ben petits? Educar als infants en hàbits correctes d'alimentació és treballar per millorar la seva qualitat de vida, és treballar pel seu futur.
Si vols veure la presentació, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
diumenge, 13 de desembre del 2009
Eliminem els estereotips!
Divendres passat vam tenir l'oportunitat de gaudir d'una nova sessió de seminari. En aquesta vam treballar aspectes tant interessants que ben bé no sabria per on començar. Però bé, he de concretar una mica més.
En arribar, la Paula ens va lliurar les notes d'un treball que li havíem lliurat. Sense aclarir massa detalls, he de dir que aquest fet em va posar d'allò més contenta! I és que l'esforç, la dedicació i la constància, de vegades, es veuen recompensades! Tot seguit, vam enllaçar amb la darrere sessió, en la que havíem pogut mirar la pel·lícula de Billy Elliot. Juntament amb un document que la Paula ens va facilitar, vam començar un debat. Es van parlar d'aspectes tant quotidians com interessants. Què hem de fer amb els estereotips de gènere? Com a futurs i futures mestres, quin serà el nostre paper en aquest tema?
Bé, les opinions vam ser d'allò més diverses. D'una banda hi havia gent que pensava que homes i dones som diferents. Sota el meu punt de vista particular, crec que homes i dones som diferents, però no pel fet de ser 'home' o 'dona' sinò per que tots i cadascú de nosaltres som diferents. No existeixen dos éssers humans iguals, de la mateixa manera que no n'hi ha dues gotes d'aigua que siguin identiques, encara que de vegades, creiem que si. I no es tracta de fer apologia de la diferenciació de gènere, sinò que el meu objectiu és fer entendre que no és res negatiu ser diferent als altres. Evidentment, tots tenim els mateixos drets i les mateixes possibilitats de manera que tots mereixem ser tractats amb respecte i educació, com èssers únics de l'univers. És en aquest punt, on jo parlo d'igualtat.
De vegades i gairebé sense adonar-nos, ens equivoquem posant etiquetes als altres. I és aquí on hem d'intervenir com a futurs/es educadors. Hem d'evitar de totes les formes fer distincions entre els infants, ja sigui pels seus gustos a l'hora de jugar (nines o cotxes) o pel rol que li otorga la societat. Com a futura mestre intentaré amb totes les meves forces, educar als nens en valors com igualtat, respecte, tolerància, amistat, esforç...entre d'altres. I tots aquests aprenentatges es van donar en parlar de Billy Elliot! Senzillament, increïble!
Per continuar, la nostra companya Paula, ens va explicar un conte ' Els tres pels d'or del diable' i ho va fer d'allò més bé! Al principi estava una mica nerviosa, però a mesura que avançava en el seu relat va aconseguir que tots i cadascú de nosaltres estiguessim realment interessats! Va capturar la nostra antenció d'una manera fulminant!
Definitivament, una sessió molt enriquidora per a una tarda de divendres! I no puc terminar aquesta entrada sense afegir:
' Per tal de ser un bon mestre s'ha de trobar un equilibri entre vocació i coneixement' Paula Mayoral
Que passeu un bon dia!!
*Sara*
En arribar, la Paula ens va lliurar les notes d'un treball que li havíem lliurat. Sense aclarir massa detalls, he de dir que aquest fet em va posar d'allò més contenta! I és que l'esforç, la dedicació i la constància, de vegades, es veuen recompensades! Tot seguit, vam enllaçar amb la darrere sessió, en la que havíem pogut mirar la pel·lícula de Billy Elliot. Juntament amb un document que la Paula ens va facilitar, vam començar un debat. Es van parlar d'aspectes tant quotidians com interessants. Què hem de fer amb els estereotips de gènere? Com a futurs i futures mestres, quin serà el nostre paper en aquest tema?
Bé, les opinions vam ser d'allò més diverses. D'una banda hi havia gent que pensava que homes i dones som diferents. Sota el meu punt de vista particular, crec que homes i dones som diferents, però no pel fet de ser 'home' o 'dona' sinò per que tots i cadascú de nosaltres som diferents. No existeixen dos éssers humans iguals, de la mateixa manera que no n'hi ha dues gotes d'aigua que siguin identiques, encara que de vegades, creiem que si. I no es tracta de fer apologia de la diferenciació de gènere, sinò que el meu objectiu és fer entendre que no és res negatiu ser diferent als altres. Evidentment, tots tenim els mateixos drets i les mateixes possibilitats de manera que tots mereixem ser tractats amb respecte i educació, com èssers únics de l'univers. És en aquest punt, on jo parlo d'igualtat.
De vegades i gairebé sense adonar-nos, ens equivoquem posant etiquetes als altres. I és aquí on hem d'intervenir com a futurs/es educadors. Hem d'evitar de totes les formes fer distincions entre els infants, ja sigui pels seus gustos a l'hora de jugar (nines o cotxes) o pel rol que li otorga la societat. Com a futura mestre intentaré amb totes les meves forces, educar als nens en valors com igualtat, respecte, tolerància, amistat, esforç...entre d'altres. I tots aquests aprenentatges es van donar en parlar de Billy Elliot! Senzillament, increïble!
Per continuar, la nostra companya Paula, ens va explicar un conte ' Els tres pels d'or del diable' i ho va fer d'allò més bé! Al principi estava una mica nerviosa, però a mesura que avançava en el seu relat va aconseguir que tots i cadascú de nosaltres estiguessim realment interessats! Va capturar la nostra antenció d'una manera fulminant!
Definitivament, una sessió molt enriquidora per a una tarda de divendres! I no puc terminar aquesta entrada sense afegir:
' Per tal de ser un bon mestre s'ha de trobar un equilibri entre vocació i coneixement' Paula Mayoral
Que passeu un bon dia!!
*Sara*
Subscriure's a:
Missatges (Atom)