Per a la matèria de Comunicació, Gestió i TIC hem de realitzar un treball de recerca sobre un tema escollit de manera lliure per nosaltres mateixos. En el meu cas particular, realitzo aquest, sobre una temàtica tan actual com interessant: l'anorèxia i la bulímia. I ho faig juntament amb l'Arantxa Velasco.
Per tal de dur a terme de manera satisfactòria aquesta tasca encomanada, hem fet servir recursos propis de les TIC com és fer una presentació. També hem fet tot un procés de recerca i investigació, que esperem quedi ben recollit en dita presentació. Un cop tinguem aquesta feta, l'haurem d'exposar a la resta dels companys, així com als professors que ens guien en aquest mòdul.
Però bé, abans de fer això i per tal de poder penjar tota la nostra feina al bloc, ens cal fer-nos un compte al slidershare. Aquest és un espai gratuït on els usuaris poden enviar les seves presentacions fetes amb PowerPoint u OpenOffice, ja que queden emmagatzenades per tal de poder ser visualitzades de manera online. Un cop fet el compte en aquesta web, només cal copiar l'enllaç, afegir-ho al bloc i tothom podrà accedir-hi. La veritat és que resulta ser una eina força útil, prevenint possibles pèrdues del treball. Aquest es troba a internet i és gairebé impossible que pogui desparèixer de la xarxa.
D'altra banda, he d'afegir que la realització d'aquest treball m'ha aportat coneixements que fins aleshores eren completament desconeguts per a mi. He descobert que per tal de ser un bona mestra, he de començar per educar, fins i tot a mi mateixa, en hàbits alimentaris saludables. Per tal de fer possible que cada vegada, el nombre de persones afectades per aquesta malaltia sigui inferior, hem de començar per prevenir. I quin millor moment que començar a fer-ho des de ben petits? Educar als infants en hàbits correctes d'alimentació és treballar per millorar la seva qualitat de vida, és treballar pel seu futur.
Si vols veure la presentació, fes clic aquí
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dilluns, 14 de desembre del 2009
diumenge, 13 de desembre del 2009
Eliminem els estereotips!
Divendres passat vam tenir l'oportunitat de gaudir d'una nova sessió de seminari. En aquesta vam treballar aspectes tant interessants que ben bé no sabria per on començar. Però bé, he de concretar una mica més.
En arribar, la Paula ens va lliurar les notes d'un treball que li havíem lliurat. Sense aclarir massa detalls, he de dir que aquest fet em va posar d'allò més contenta! I és que l'esforç, la dedicació i la constància, de vegades, es veuen recompensades! Tot seguit, vam enllaçar amb la darrere sessió, en la que havíem pogut mirar la pel·lícula de Billy Elliot. Juntament amb un document que la Paula ens va facilitar, vam començar un debat. Es van parlar d'aspectes tant quotidians com interessants. Què hem de fer amb els estereotips de gènere? Com a futurs i futures mestres, quin serà el nostre paper en aquest tema?
Bé, les opinions vam ser d'allò més diverses. D'una banda hi havia gent que pensava que homes i dones som diferents. Sota el meu punt de vista particular, crec que homes i dones som diferents, però no pel fet de ser 'home' o 'dona' sinò per que tots i cadascú de nosaltres som diferents. No existeixen dos éssers humans iguals, de la mateixa manera que no n'hi ha dues gotes d'aigua que siguin identiques, encara que de vegades, creiem que si. I no es tracta de fer apologia de la diferenciació de gènere, sinò que el meu objectiu és fer entendre que no és res negatiu ser diferent als altres. Evidentment, tots tenim els mateixos drets i les mateixes possibilitats de manera que tots mereixem ser tractats amb respecte i educació, com èssers únics de l'univers. És en aquest punt, on jo parlo d'igualtat.
De vegades i gairebé sense adonar-nos, ens equivoquem posant etiquetes als altres. I és aquí on hem d'intervenir com a futurs/es educadors. Hem d'evitar de totes les formes fer distincions entre els infants, ja sigui pels seus gustos a l'hora de jugar (nines o cotxes) o pel rol que li otorga la societat. Com a futura mestre intentaré amb totes les meves forces, educar als nens en valors com igualtat, respecte, tolerància, amistat, esforç...entre d'altres. I tots aquests aprenentatges es van donar en parlar de Billy Elliot! Senzillament, increïble!
Per continuar, la nostra companya Paula, ens va explicar un conte ' Els tres pels d'or del diable' i ho va fer d'allò més bé! Al principi estava una mica nerviosa, però a mesura que avançava en el seu relat va aconseguir que tots i cadascú de nosaltres estiguessim realment interessats! Va capturar la nostra antenció d'una manera fulminant!
Definitivament, una sessió molt enriquidora per a una tarda de divendres! I no puc terminar aquesta entrada sense afegir:
' Per tal de ser un bon mestre s'ha de trobar un equilibri entre vocació i coneixement' Paula Mayoral
Que passeu un bon dia!!
*Sara*
En arribar, la Paula ens va lliurar les notes d'un treball que li havíem lliurat. Sense aclarir massa detalls, he de dir que aquest fet em va posar d'allò més contenta! I és que l'esforç, la dedicació i la constància, de vegades, es veuen recompensades! Tot seguit, vam enllaçar amb la darrere sessió, en la que havíem pogut mirar la pel·lícula de Billy Elliot. Juntament amb un document que la Paula ens va facilitar, vam començar un debat. Es van parlar d'aspectes tant quotidians com interessants. Què hem de fer amb els estereotips de gènere? Com a futurs i futures mestres, quin serà el nostre paper en aquest tema?
Bé, les opinions vam ser d'allò més diverses. D'una banda hi havia gent que pensava que homes i dones som diferents. Sota el meu punt de vista particular, crec que homes i dones som diferents, però no pel fet de ser 'home' o 'dona' sinò per que tots i cadascú de nosaltres som diferents. No existeixen dos éssers humans iguals, de la mateixa manera que no n'hi ha dues gotes d'aigua que siguin identiques, encara que de vegades, creiem que si. I no es tracta de fer apologia de la diferenciació de gènere, sinò que el meu objectiu és fer entendre que no és res negatiu ser diferent als altres. Evidentment, tots tenim els mateixos drets i les mateixes possibilitats de manera que tots mereixem ser tractats amb respecte i educació, com èssers únics de l'univers. És en aquest punt, on jo parlo d'igualtat.
De vegades i gairebé sense adonar-nos, ens equivoquem posant etiquetes als altres. I és aquí on hem d'intervenir com a futurs/es educadors. Hem d'evitar de totes les formes fer distincions entre els infants, ja sigui pels seus gustos a l'hora de jugar (nines o cotxes) o pel rol que li otorga la societat. Com a futura mestre intentaré amb totes les meves forces, educar als nens en valors com igualtat, respecte, tolerància, amistat, esforç...entre d'altres. I tots aquests aprenentatges es van donar en parlar de Billy Elliot! Senzillament, increïble!
Per continuar, la nostra companya Paula, ens va explicar un conte ' Els tres pels d'or del diable' i ho va fer d'allò més bé! Al principi estava una mica nerviosa, però a mesura que avançava en el seu relat va aconseguir que tots i cadascú de nosaltres estiguessim realment interessats! Va capturar la nostra antenció d'una manera fulminant!
Definitivament, una sessió molt enriquidora per a una tarda de divendres! I no puc terminar aquesta entrada sense afegir:
' Per tal de ser un bon mestre s'ha de trobar un equilibri entre vocació i coneixement' Paula Mayoral
Que passeu un bon dia!!
*Sara*
dijous, 10 de desembre del 2009
Com ens eduquem?
Pel proper dia 15/12/09 he de fer, juntament amb la Pilar l'activitat d'actualitat educativa a seminari. Hem fet una mica de recerca i hem trobat una notícia que ens ha impactat molt. Es tracta d'un mestre que es va treure la samarreta a clase, però no donaré més detalls, ja que la comentaré millor un cop feta l'activitat.
Penso que és interessant veure el vídeo que hem adjuntat, on es pot apreciar de manera clara l'actitud d'aquest mestre.
D'altra banda, etiqueto aquesta notícia a Gestió i TIC per què penso que pot resultar interessant el fet d'observar com un alumne grava al seu professor sense que aquest es doni compte. Aquest alumne domina les TIC ( o almenys coneix el procediment per penjar un vídeo del mòbil al youtube) i les fa servir de manera poc positiva. Quan parlem de les TIC a les aules no ens referim a això. Resulta evident per a tots que són una eina realment molt útil, que ens apropen a tots cap a un camí de descoberta i coneixement. Per què fem un mal ús d'aquestes?
Fets com aquests són els que fan que, de vegades, les TIC es vegin tan poc valorades. Per sort, existeixen al darrere tot un equip de gent professional que si que sap quina és la manera més adient de fer-les servir. Tot i així, l'aspecte de la seguretat és un apartat que trobo que encara s'ha de treballar una miqueta més. Cal proporcionar benestar i tranquilitat a totes aquelles persones que si que estàn interessades en aprendre i millorar, mitjançant les TIC.
Des de d'aquí us crido a mirar el vídeo, si vols veure'l fes clic
Que passeu un bon dia!
*Sara*
Penso que és interessant veure el vídeo que hem adjuntat, on es pot apreciar de manera clara l'actitud d'aquest mestre.
D'altra banda, etiqueto aquesta notícia a Gestió i TIC per què penso que pot resultar interessant el fet d'observar com un alumne grava al seu professor sense que aquest es doni compte. Aquest alumne domina les TIC ( o almenys coneix el procediment per penjar un vídeo del mòbil al youtube) i les fa servir de manera poc positiva. Quan parlem de les TIC a les aules no ens referim a això. Resulta evident per a tots que són una eina realment molt útil, que ens apropen a tots cap a un camí de descoberta i coneixement. Per què fem un mal ús d'aquestes?
Fets com aquests són els que fan que, de vegades, les TIC es vegin tan poc valorades. Per sort, existeixen al darrere tot un equip de gent professional que si que sap quina és la manera més adient de fer-les servir. Tot i així, l'aspecte de la seguretat és un apartat que trobo que encara s'ha de treballar una miqueta més. Cal proporcionar benestar i tranquilitat a totes aquelles persones que si que estàn interessades en aprendre i millorar, mitjançant les TIC.
Des de d'aquí us crido a mirar el vídeo, si vols veure'l fes clic
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dimecres, 9 de desembre del 2009
Sessió de cinema!
El divendres passat a seminari vam tenir l'oportunitat de gaudir d'una estona força agradable. Vam poder mirar la pel·lícula de Billy Elliot, juntament amb altre seminari. He de dir que aquesta sessió va estar realment molt interessant.
El fet de poder mirar Billy Elliot em va aportar valors tant en positiu com en negatiu. En negatiu es podia apreciar aspectes com egoisme, solitud, ràbia, tristesa, desmotivació, desigualtat, pèrdua,etc. Però de sobte, es va poder comprovar l'aparació de valors com constància, esforç, lluita, tolerància, seguretat, confiança, maduresa, amistat, companyerisme, escolta, lleialtat, fermessa, saviesa, protecció i podria afirmar que fins i tot, amor. Es tracta d'una història acollidora on podem observar com gràcies a l'esforç i la constància podem assolir els nostres objectius.
El fet de mirar aquesta pel·lícula em va fer pensar en que a la vida, de vegades, ens trobem amb persones que ens diuen que no ens ensortirem, que no cal ni provar-ho. Bé, quan desitjes alguna cosa de veritat mai ho has de deixar d'intentar. Amb lluita i esforç, gairebé tot és possible. D'altra banda, també em vaig adonar de que cap de nosaltres som iguals, cada persona és un èsser únic amb unes habilitats que només ella posseeix. I aquestes han de ser aprofitades al màxim. Aquesta penso que haurà de ser la meva feina com a mestre. Haurè d'ajudar als infants a desenvolupar al màxim les seves capacitats, afavorint així el seu creixement. No és una tasca fàcil, però la recompensa és tan gran que de ben segur mereix la pena.
Sense lloc a dubtes, Billy Elliot és un pel·lícula que cal veure, com a mínim un cop a la vida. És pot demanar alguna cosa més per a una sola sessió de seminari?
Que passeu un bon dia!
*Sara*
El fet de poder mirar Billy Elliot em va aportar valors tant en positiu com en negatiu. En negatiu es podia apreciar aspectes com egoisme, solitud, ràbia, tristesa, desmotivació, desigualtat, pèrdua,etc. Però de sobte, es va poder comprovar l'aparació de valors com constància, esforç, lluita, tolerància, seguretat, confiança, maduresa, amistat, companyerisme, escolta, lleialtat, fermessa, saviesa, protecció i podria afirmar que fins i tot, amor. Es tracta d'una història acollidora on podem observar com gràcies a l'esforç i la constància podem assolir els nostres objectius.
El fet de mirar aquesta pel·lícula em va fer pensar en que a la vida, de vegades, ens trobem amb persones que ens diuen que no ens ensortirem, que no cal ni provar-ho. Bé, quan desitjes alguna cosa de veritat mai ho has de deixar d'intentar. Amb lluita i esforç, gairebé tot és possible. D'altra banda, també em vaig adonar de que cap de nosaltres som iguals, cada persona és un èsser únic amb unes habilitats que només ella posseeix. I aquestes han de ser aprofitades al màxim. Aquesta penso que haurà de ser la meva feina com a mestre. Haurè d'ajudar als infants a desenvolupar al màxim les seves capacitats, afavorint així el seu creixement. No és una tasca fàcil, però la recompensa és tan gran que de ben segur mereix la pena.
Sense lloc a dubtes, Billy Elliot és un pel·lícula que cal veure, com a mínim un cop a la vida. És pot demanar alguna cosa més per a una sola sessió de seminari?
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dijous, 3 de desembre del 2009
Plantes
Avui dia 3 de desembre, hem publicat al blog el nostre projecte del JClic.
Ens ha costat molt enllestir-ho tot i sempre havíem d'estar retocant algunes coses que mai ens acabàven de sortir prou bé.
El nostre projecte tracta de les plantes, de la diferenciació entre planta i flor, i de les flors.
Considerem que pel tipus d'activitats que hem fet, no serien idònies per nens menors de cinc anys.
Ens ha costat molt enllestir-ho tot i sempre havíem d'estar retocant algunes coses que mai ens acabàven de sortir prou bé.
El nostre projecte tracta de les plantes, de la diferenciació entre planta i flor, i de les flors.
Considerem que pel tipus d'activitats que hem fet, no serien idònies per nens menors de cinc anys.
Cal afegir que li hem posat molt d'esforç i dedicació i que creiem que és una eina realment útil pel nostre futur professional. El fet de poder oferir als infants diferents activitats fent servir les TIC és com a mínim, molt interessant. Es tracta d'un altre recurs, que com a mestres, tindrem a la nostra abast.
A més a més combina l'aprenentatge amb la diversió. És una manera d'adquirir coneixements molt amena, que és la millor manera d'aprendre en aquesta etapa. Un cop finalitzada la feina, podem afirmar que totes les hores emprades han estàn una recompensa en veure el resultat. Realment un programa molt enrequidor.
Us agradaria provar? Feu clic a l'enllaç!
http://grups.blanquerna.url.edu/jclic/lesplantes
Que passeu un bon dia!!
*Sara*
dimarts, 1 de desembre del 2009
Creativitat
La sessió d'avui a seminari ha estat com a mínim interessant. He de dir que hem pogut gaudir d'una estona on el treball ben fet, l'implicació i l'esforç han estat present en tot moment. I és que a la sessió d'avui hem tingut l'oportunitat de veure els diferents vídeos que tots els companys hem fet en relació amb la setmana educativa. Però bé, anem per parts.
En començar la sessió, el primer que hem fet ha estat escoltar a la nostra companya Laia com ens explicava un conte. Aquest s'anomenava ' El dia que van intentar matar l'amor'. Realment ha estat un conte preciós, on gairebé sortien tots els sentiments que pot sentir un ésser humà. Parlava de com, de vegades, ens fiquem en terrenys perrillosos si ens deixem portar per l'odi, la gelosia o la soberbia. La veritat és que aquest conte m'ha fet pensar que al llarg de la nostra vida se'ns donen tot un seguit de situacions on podem actuar de dues maneres: essent egoistes i deixant-nos emportar pels nostres propis interessos o essent persones que vetllen pel benestar dels altres. Resulta evident per a tots que molts cops, la rutina termina per matar l'amor que com per art de màgia va unir un dia a dues persones. Fet que ha quedat clarament reflectit en el conte. Una història, sense cap mena de dubte, molt bonica.
Tot seguit hem anant veient els diferents vídeos que hem fet. Si sóc sincera, estic força impressionada. He de dir que totes les persones amb les que tinc el plaer de compartir seminari són individus sensibles, molt emocionals i amb un gran potencial. Es tracten de persones creatives que tenen molt clar quin serà el seu futur: ser mestres. Des d'aquí, gràcies a tots per aquesta bona estona!
Per finalitzar la sessió hem fet actualitat educativa. Les nostres companyes ens han portat una notícia en la que es parlava de que un mestre va castigar a una nena de cara a la paret i la va fer copiar un munt de vegades per que no havia portat els deures fets. Tot seguit ens hem posicionat en els diferents rols (mestres, pares i alumnes) i hem extret diferents conclusions. D'una banda ha quedat clar que aquest no ha estat el millor mètode per educar a la nena, però tot i així cal conèixer una mica més el cas, tenint en compte que cada infant és diferent. Si jo fos la mestra el primer que faria seria estudiar de manera individualitzada a aquesta nena. D'altra banda, posicionant-nos des de la perspectiva d'alumnes, hem de tenir molt clar que tenim tot un seguit d'obligacions i que hem de complir amb aquestes.
Ja per terminar, he d'afegir que: '' M'ha sorprés el llenguatge que heu fet servir'' Paula Mayoral.
Es pot demanar qualsevol cosa més per a una mateixa sessió?
Que paseu bona nit!
*Sara*
En començar la sessió, el primer que hem fet ha estat escoltar a la nostra companya Laia com ens explicava un conte. Aquest s'anomenava ' El dia que van intentar matar l'amor'. Realment ha estat un conte preciós, on gairebé sortien tots els sentiments que pot sentir un ésser humà. Parlava de com, de vegades, ens fiquem en terrenys perrillosos si ens deixem portar per l'odi, la gelosia o la soberbia. La veritat és que aquest conte m'ha fet pensar que al llarg de la nostra vida se'ns donen tot un seguit de situacions on podem actuar de dues maneres: essent egoistes i deixant-nos emportar pels nostres propis interessos o essent persones que vetllen pel benestar dels altres. Resulta evident per a tots que molts cops, la rutina termina per matar l'amor que com per art de màgia va unir un dia a dues persones. Fet que ha quedat clarament reflectit en el conte. Una història, sense cap mena de dubte, molt bonica.
Tot seguit hem anant veient els diferents vídeos que hem fet. Si sóc sincera, estic força impressionada. He de dir que totes les persones amb les que tinc el plaer de compartir seminari són individus sensibles, molt emocionals i amb un gran potencial. Es tracten de persones creatives que tenen molt clar quin serà el seu futur: ser mestres. Des d'aquí, gràcies a tots per aquesta bona estona!
Per finalitzar la sessió hem fet actualitat educativa. Les nostres companyes ens han portat una notícia en la que es parlava de que un mestre va castigar a una nena de cara a la paret i la va fer copiar un munt de vegades per que no havia portat els deures fets. Tot seguit ens hem posicionat en els diferents rols (mestres, pares i alumnes) i hem extret diferents conclusions. D'una banda ha quedat clar que aquest no ha estat el millor mètode per educar a la nena, però tot i així cal conèixer una mica més el cas, tenint en compte que cada infant és diferent. Si jo fos la mestra el primer que faria seria estudiar de manera individualitzada a aquesta nena. D'altra banda, posicionant-nos des de la perspectiva d'alumnes, hem de tenir molt clar que tenim tot un seguit d'obligacions i que hem de complir amb aquestes.
Ja per terminar, he d'afegir que: '' M'ha sorprés el llenguatge que heu fet servir'' Paula Mayoral.
Es pot demanar qualsevol cosa més per a una mateixa sessió?
Que paseu bona nit!
*Sara*
diumenge, 29 de novembre del 2009
I vosaltres, on heu anat?
A la sessió de divendres de seminari vam compartir les diverses experiències que hem viscut durant ''la setmana fantàstica'', tot i que sense aprofundir gaire ja que aixó ho farem en la següent sessió, mitjançant una feina encomanada. Però bé, començem pel principi.
El primer que vàrem fer va ser posar una mica en ordre el nostre calendari. Vam estar aclarint diferens dubtes (dates d'entrega, feines ha fer...) de manera que vam dedicar una estona de la sessió a la part més burocràtica de la matèria. Vam poder posar en comú els nostres neguits i inquietuds en temes relacionats amb el nostre futur acadèmic. 'Com seràn els examens? Com ho hem de fer per tal d'aconseguir fer-ho bé?' eren algunes de les preguntes que vàrem realitzar. La Paula ens va anar tranquilitzant i aconsellant de la millor manera possible. Un cop les nostres pors estàvem més o menys resoltes, vam donar lloc al següent tema: ' Quin servei educatiu heu visitat pel vostre compte durant la setmana passada?' Van sorgir moltísims llocs. Van haver-hi persones que van visitar el Museu del Xocolata, el Cosmocaixa, la Biblioteca, l'Aquarium, etc.
En el nostre cas particular, vam anar al Zoo. Va estar realment molt enriquidor. En arribar allà, ens vam trobar amb una noia força entrega als infants. Era molt propera a ells, oferint la possibilitat de participar a tots els petits. És per aquest motiu que es pot afirmar que interactuava amb ells. El primer que va fer va ser passar un power point, on explicava de manera molt clara com eren els dofins. Tot seguit, els infants van poder tocar els ossos d'un dofí, per continuar la visita després, veient-nos nedar. D'aquesta sortida extrec valors com igualtat i respecte així com descoberta i experimentació. Els nens van poder adonar-se'n de que tots els èssers vius mereixen un respecte i cal cuidar-los. Fins i tot jo mateixa vaig descobrir aspectes dels dofins que fins aleshores eren desconeguts per mi. Així que puc dir que el Zoo de Barcelona és una molt bona opció per realitzar una sortida.
Tot seguit vam fer un petit debat sobre la pel·lícula Àgora. D'aquesta el que principalment destacaria és el paper de la dona, la lluita pels ideals, el fanatisme (que no és bo en cap dels sentits) així com el fet de qüestionar-ho tot. Tot i que va haver-hi gent a la que no li va agradar massa, he de dir que a mi personalment em va encantar. Tot i així pensava el final seria diferent. Fa girs inesperats, que fan d'aquesta pel·lícula un èxit. Realment és digne de veure. Va ser durant aquest debat que la Paula ens va dir: ''Cultivar-se en un espai de la teva vida implica renunciar a altres''. No puc estar més d'acord. Tot i que no ens acostumen, el nostre dia a dia es troba ple de moments en els que hem d'escollir. Ens trobem en constant evolució i preparar-se per fer una cosa, de vegades implica perdre'ns d'altres. Però bé, les nostres oportunitats ''desprofitades'' mai cauen en l'oblit, sinó que molt cops són aprofitades pels altres. I és que així és la vida, un camí on cal escollir, on cal posicionar-se.
Tot seguit, la nostra companya Laura ens va explicar un conte 'La primera ventafocs'. He de dir que em va agradar molt, era una versió diferent a la que tothom coneix. Després d'haver escoltat aquest conte em vaig adonar de que, de vegades caient en l'error de pensar que tot és molt recent i que les històries que nosaltres coneixem són només nostres. Doncs bé, aquest conte és un clar exemple de que l'oratoria és un art que es pràctica des de fa milers d'anys i que l'ésser humà sempre ha tingut la necessitat de narrar les seves aventures per donar una raó al per qué de les coses. Definitivament un conte molt interessant.
Que passeu un bon cap de setmana!
*Sara*
El primer que vàrem fer va ser posar una mica en ordre el nostre calendari. Vam estar aclarint diferens dubtes (dates d'entrega, feines ha fer...) de manera que vam dedicar una estona de la sessió a la part més burocràtica de la matèria. Vam poder posar en comú els nostres neguits i inquietuds en temes relacionats amb el nostre futur acadèmic. 'Com seràn els examens? Com ho hem de fer per tal d'aconseguir fer-ho bé?' eren algunes de les preguntes que vàrem realitzar. La Paula ens va anar tranquilitzant i aconsellant de la millor manera possible. Un cop les nostres pors estàvem més o menys resoltes, vam donar lloc al següent tema: ' Quin servei educatiu heu visitat pel vostre compte durant la setmana passada?' Van sorgir moltísims llocs. Van haver-hi persones que van visitar el Museu del Xocolata, el Cosmocaixa, la Biblioteca, l'Aquarium, etc.
En el nostre cas particular, vam anar al Zoo. Va estar realment molt enriquidor. En arribar allà, ens vam trobar amb una noia força entrega als infants. Era molt propera a ells, oferint la possibilitat de participar a tots els petits. És per aquest motiu que es pot afirmar que interactuava amb ells. El primer que va fer va ser passar un power point, on explicava de manera molt clara com eren els dofins. Tot seguit, els infants van poder tocar els ossos d'un dofí, per continuar la visita després, veient-nos nedar. D'aquesta sortida extrec valors com igualtat i respecte així com descoberta i experimentació. Els nens van poder adonar-se'n de que tots els èssers vius mereixen un respecte i cal cuidar-los. Fins i tot jo mateixa vaig descobrir aspectes dels dofins que fins aleshores eren desconeguts per mi. Així que puc dir que el Zoo de Barcelona és una molt bona opció per realitzar una sortida.
Tot seguit vam fer un petit debat sobre la pel·lícula Àgora. D'aquesta el que principalment destacaria és el paper de la dona, la lluita pels ideals, el fanatisme (que no és bo en cap dels sentits) així com el fet de qüestionar-ho tot. Tot i que va haver-hi gent a la que no li va agradar massa, he de dir que a mi personalment em va encantar. Tot i així pensava el final seria diferent. Fa girs inesperats, que fan d'aquesta pel·lícula un èxit. Realment és digne de veure. Va ser durant aquest debat que la Paula ens va dir: ''Cultivar-se en un espai de la teva vida implica renunciar a altres''. No puc estar més d'acord. Tot i que no ens acostumen, el nostre dia a dia es troba ple de moments en els que hem d'escollir. Ens trobem en constant evolució i preparar-se per fer una cosa, de vegades implica perdre'ns d'altres. Però bé, les nostres oportunitats ''desprofitades'' mai cauen en l'oblit, sinó que molt cops són aprofitades pels altres. I és que així és la vida, un camí on cal escollir, on cal posicionar-se.
Tot seguit, la nostra companya Laura ens va explicar un conte 'La primera ventafocs'. He de dir que em va agradar molt, era una versió diferent a la que tothom coneix. Després d'haver escoltat aquest conte em vaig adonar de que, de vegades caient en l'error de pensar que tot és molt recent i que les històries que nosaltres coneixem són només nostres. Doncs bé, aquest conte és un clar exemple de que l'oratoria és un art que es pràctica des de fa milers d'anys i que l'ésser humà sempre ha tingut la necessitat de narrar les seves aventures per donar una raó al per qué de les coses. Definitivament un conte molt interessant.
Que passeu un bon cap de setmana!
*Sara*
Subscriure's a:
Missatges (Atom)