A la sessió de seminari hem realitzat dues activitats que realment han estat força enriquidores. D'una banda, la nostra companya Andrea ens ha explicat ' El mite de Heros i Psique' una bonica història que narra l'amor pur i vertader. Cal afegir que ho ha fet molt bé, ajudant a que entenguéssim de manera clara que era alló que ens estava dient. L´únic aspecte que hauria de millorar seria anar més poc a poc.
Tot seguit hem començat una altra activitat. Aquesta consistia en mostrar el nostre bloc personal a la resta del grup classe. D'aquesta experiència extrec molts i varitats aprenentatges. Primerament he descobert que puc cambiar la plantilla del meu bloc si faig una bona recerca al google. També he descobert que moltes vegades i gairebé sense adonar-nos escrivim i fent moltes faltes ortogràfiques, així com errors de coherència i de cohesió. Hem de procurar tenir molta més cura, hem de fer un esforç per millorar. En un primer moment, una companya de classe no entenia la finalitat de dur a terme aquesta activitat. Bé, un cop feta, cal dir que ha estat tot un repte expressar-nos de manera adequada, així com fer arribar als altres allò que vols dir i llegir en veu alta tampoc ha resultat tan senzill com pot semblar d'entrada. Ens hem adonat de que les nostres idees són bones i elaborades, fem reflexions força interessants però l'expressió fa que tot el que he numerat, passi a un segon pla.
El fet d'haver observat els diferents blocs m'ha fet ser conscient, més si es possible, de tots aquells aspectes del meu que estàn força bé i d'aquells altres que, en canvi, necessiten una millora. A nivell personal sé que també he de treballar aspectes com la pronúncia, he de posar més de la meva part per que la meva manera d'expressar-me sigui més correcta, i sense cap mena de dubte cal tornar a llegir les nostres narracions. Fer aquest exercici de vegades fa molta mandra, i és que ' no hi ha res més difícil que reescriure allò que ja està escrit', tal i com ens ha dit la Paula, peró és molt important per a la meva futura professió.
Entenc a la perfecció que per ser una bona mestra cal dominar amb els ulls tancats tots aquests aspectes i és lògic que tracti de fer-ho millor. Gràcies a aquesta sessió procuraré posar més cura a partir d'ara en la meva manera de llegir, d'escriure i d'expressar-me.
*Sara*
dimecres, 4 de novembre del 2009
dimarts, 3 de novembre del 2009
Retrat
La Noelia Caparrós Grimao és una noia de trenta cinc anys, tot i que no aparenta la seva edat. Té els cabells curtets, una mica ondulats i de color marró, que acostuma a portar sense recollir. Els seus ulls, també de color marró, es veuen coberts per unes ulleres, que sempre canvia en relació amb la roba que porti en aquell precís moment. La seva pell resulta ser fina, amb to bru.
Sota el meu punt de vista, és una noia alta i primeta. La seva roba, sempre molt bé escollida i combinada, és esportiva i còmoda. Normalment porta pantalons amples, una mica caiguts i samarretes del mateix estil. Mai l'he vist maquillada però penso que no li cal, no forma part de la seva personalitat, ja que és una persona força natural i senzilla. Pel que pogut observar, crec que el seu color és el verd, sempre li acompanya en alguna peça del seu vestuari. Un altre complement que sempre va amb ella és la seva bossa de color groc, on porta els seus objectes personals.
En parlar del seu caràcter no passa desapercebuda la seva simpatia. Amb ella és molt difícil no riure. La seva alegria arriba a ser contagiosa. És una persona molt espontània, amb una mentalitat molt oberta, la qual cosa fa que es pugui parlar amb ella de qualsevol tema. Té la facilitat de relacionar-se amb tothom, i per tant dedueixo que el seu grup d'amics ha de ser molt ampli i divers. En el terreny amorós és de relacions llargues i estables. D'altra banda, tinc la sensació de que es pot confiar en ella, mostra interès per aquelles persones que li són properes, convertint-se així en amiga dels seus amics. Per aquest motiu, una feina amb la que es podria trobar força a gust i per la que també té vocació és l'educació social.
També em sembla una persona molt valenta, a la que li agrada fer front a nous reptes, els quals li permeten viure noves experiències de les que sempre s'aprenen molt. En definitiva, la Noelia Caparrós és un persona a la que cal conèixer.
*Sara*
Sota el meu punt de vista, és una noia alta i primeta. La seva roba, sempre molt bé escollida i combinada, és esportiva i còmoda. Normalment porta pantalons amples, una mica caiguts i samarretes del mateix estil. Mai l'he vist maquillada però penso que no li cal, no forma part de la seva personalitat, ja que és una persona força natural i senzilla. Pel que pogut observar, crec que el seu color és el verd, sempre li acompanya en alguna peça del seu vestuari. Un altre complement que sempre va amb ella és la seva bossa de color groc, on porta els seus objectes personals.
En parlar del seu caràcter no passa desapercebuda la seva simpatia. Amb ella és molt difícil no riure. La seva alegria arriba a ser contagiosa. És una persona molt espontània, amb una mentalitat molt oberta, la qual cosa fa que es pugui parlar amb ella de qualsevol tema. Té la facilitat de relacionar-se amb tothom, i per tant dedueixo que el seu grup d'amics ha de ser molt ampli i divers. En el terreny amorós és de relacions llargues i estables. D'altra banda, tinc la sensació de que es pot confiar en ella, mostra interès per aquelles persones que li són properes, convertint-se així en amiga dels seus amics. Per aquest motiu, una feina amb la que es podria trobar força a gust i per la que també té vocació és l'educació social.
També em sembla una persona molt valenta, a la que li agrada fer front a nous reptes, els quals li permeten viure noves experiències de les que sempre s'aprenen molt. En definitiva, la Noelia Caparrós és un persona a la que cal conèixer.
*Sara*
Qué fem amb els llibres digitals?
La darrera sessió de seminari va resultar d'allò més interesant. La veritat és que va ser molt intensa per qué teniem molta feina per fer. Primerament, vam poder gaudir de dos contes que ens van explicar dues companyes.
El primer va ser ' L'últim metro de la matinada' el qual descriu amb tota claretat de detalls com dues persones es coneixen i s'agraden. Cal afegir que la noia que ens ho va explicar va saber donar-li aquest punt de curiositat, aconseguint que tota la nostra atenció fos seva mentre ens explicava que anava passant. L'altre conte 'Lilo' és una història d'autosuperació, on queda perfectament reflectit que amb esforç, pots assolir els teus reptes. La nostra companya ho va fer d'allò més bé!
Vàrem continuar la sessió amb 'Actualitat Educativa' i aquesta vegada, la notícia va donar molt de si. Les companyes encarregades de dur a terme l'activitat ens vam portar una notícia en la que ens parlàvem dels llibres digitals. Resulta que aquests ja vènen per defecte en castellà i la Generalitat demana que vinguin per defecte en català, amb l'opció de canviar d'idioma si el mestre ho veu necessari. Bé, envers allò vam realitzar un debat. He d'afegir que ens falta molt per millorar en aixó dels debats, ja que acostumem a deixar-nos portar pel moment i no madurem les nostres intervencions.
Aquest tema és força actual i candent i així es va veure reflectit a la nostra sessió. Finalment no vàrem aconseguir arribar a un acord, fet que em fa pensar que queda molt camí per recòrrer, hem de millorar molt encara.
També vam realitzar activitats d'organització, on vam poder situar-nos una mica en els canvis del calendari, tenint en compte que dins de poc podrem gaudir d'una setmana d'educar més enllà de l'escola, la qual cosa vol dir que podrem adquirir nous coneixements mitjançant diferents activitats que es realitzaren fora de l'entorn on es trobem habitualment. Desitjo veure com es desenvolupen aquests dies!
La veritat és que va ser una sessió on es van poder tractar molts temes d'interès general i on a més a més, vàrem tenir l'oportunitat de trobar-nos amb nosaltres mateixos i la nostra manera de fer.
*Sara*
El primer va ser ' L'últim metro de la matinada' el qual descriu amb tota claretat de detalls com dues persones es coneixen i s'agraden. Cal afegir que la noia que ens ho va explicar va saber donar-li aquest punt de curiositat, aconseguint que tota la nostra atenció fos seva mentre ens explicava que anava passant. L'altre conte 'Lilo' és una història d'autosuperació, on queda perfectament reflectit que amb esforç, pots assolir els teus reptes. La nostra companya ho va fer d'allò més bé!
Vàrem continuar la sessió amb 'Actualitat Educativa' i aquesta vegada, la notícia va donar molt de si. Les companyes encarregades de dur a terme l'activitat ens vam portar una notícia en la que ens parlàvem dels llibres digitals. Resulta que aquests ja vènen per defecte en castellà i la Generalitat demana que vinguin per defecte en català, amb l'opció de canviar d'idioma si el mestre ho veu necessari. Bé, envers allò vam realitzar un debat. He d'afegir que ens falta molt per millorar en aixó dels debats, ja que acostumem a deixar-nos portar pel moment i no madurem les nostres intervencions.
Aquest tema és força actual i candent i així es va veure reflectit a la nostra sessió. Finalment no vàrem aconseguir arribar a un acord, fet que em fa pensar que queda molt camí per recòrrer, hem de millorar molt encara.
També vam realitzar activitats d'organització, on vam poder situar-nos una mica en els canvis del calendari, tenint en compte que dins de poc podrem gaudir d'una setmana d'educar més enllà de l'escola, la qual cosa vol dir que podrem adquirir nous coneixements mitjançant diferents activitats que es realitzaren fora de l'entorn on es trobem habitualment. Desitjo veure com es desenvolupen aquests dies!
La veritat és que va ser una sessió on es van poder tractar molts temes d'interès general i on a més a més, vàrem tenir l'oportunitat de trobar-nos amb nosaltres mateixos i la nostra manera de fer.
*Sara*
divendres, 30 d’octubre del 2009
I continuem amb el gimp!
En aquesta segona imatge el que he fet ha estat, a part de modificar els píxels, retallar-la per tal de que es pogués veure millor. Poc a poc s'ha d'anar practicant, si t'equivoques, Ctrl + Z i tornem a començar!
He retallar una mica de la part de l'esquerra, tenint en compte que havia de deixar una mica d'aire per que la foto no quedés ofegada. Realitzar aquesta segona pràctica no ha resultat gaire complicat, tot i que al principi semblava que mai ho podria fer.
En aquesta altra imatge he jugat amb les diferents combinacions de colors, contrastos, luminositats, lluentors, etc. I el resultat ha estat aquest.També he modificat píxels i també es troba una mica retallada ja que sinò fos així la imatge no podria ser penjada al bloc, per què no es podria apreciar bé.
Aquesta pràctica m'ha agradat més ja que es tracta de fer una mica el que vulguis amb la imatge. La pots
enfosquir, pots canviar-li els colors, de manera que el resultat final és una petita mostra d'allò que a tu t'agrada. Penso que aquestes dues noietes han surtit força bé!
Bé, en aquesta última imatge, observem que ens hem quedat només amb la Noe, que hem fet per aconseguir-ho?Primerament hem retallat tot el seu perfil. A continuació hem anat combinant contrastos i colors fins a obtenir l'opció que més ens agradi. En aquest cas, he jugat amb els contrastos de lluminositat, de manera que he enfosquit la imatge fins a arribar a deixar-la tal i com esta.
A continuació hem reduït els píxels, tal i com hem fet en totes les anteriors. I aquest és el resultat. Penso que la Noelia esta molt maca en aquest primer pla que tenim d'ella. Unes pràctiques molt interessants i alhora molt entretingudes. Tornaria a repetir!
Espero que us hagin agradat les meves fotografies!
*Sara*
Ens fem fotos! ( GIMP)
A la sessió de Gestió i TIC hem estat treballant amb un programa anomenat GIMP. És tracta d'un programa lliure mitjançant el qual podem modificar les nostres fotografies.
En el cas de la que teniu aquí al costat, ha estat modificada la seva grandària. He canviat els píxels a 350 ja que d'altre manera hagués pesat molt i no s'hagués pogut penjar al bloc. Cal afegir que aquesta classe ha estat tant instructiva com amena, i tal i com podeu observar a la foto, hem tingut l'oportunitat de gaudir d'una sessió molt dinàmica i entretinguda.
He de dir que mai havia fet servir cap programa per modificar fotos i trobo que aquest és força interessant. Resulta una mica complicat de fer-ho servir al principi, però un cop que ho agafes i experimentes s'entén a la perfecció. Cal dir que el fet de que sigui un programa lliure facilita molt més la feina, ja que he pogut descarregar-ho des de casa meva, i en qüestió de minuts ja estava instalat al meu ordinador.
A continuació aniré presentant altres pràctiques que hem realitzat amb aquest mateix programa, espero que us agradi!
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dimecres, 28 d’octubre del 2009
Blocosfera
Una blocosfera és una comunitat o una xarxa social d'un grup de blocs i seus blocaires. Aquests presenten un tema d'interès general que va suggerint noves idees i noves temàtiques a altres blocaires.
Bé, en una sessió de les nostres sessions de TIC la Loles ens va proposar realitzar, en petits grups, la nostra pròpia blocosfera. En el nostre cas particular, vam començar per decidir el tema a tractar, el qual ha estat la diferència entre realitzar Educació Física o Psicomotricitat a l'etapa d'educació infantil. Vam parlar molt del tema, a més a més hem tingut l'oportunitat d'aprofundir una mica més en aquest per què l'hem estat tractat al mòdul d'educació física que fem a la Universitat.
Vam donar la nostra propia opinió (tenint en compte tot el que ens havien ensenyat) i va donar lloc al naixement d'una entrada per part de cada membre del grup. D'altra banda també es podria afirmar que hem fet una mica de treball de recerca, ja que hem consultat diferents blocs que també tracten aquest mateix tema, encara que de vegades la nostra opinió ha estat contrària a allò que hem trobat. Aquest desacord també ha quedat recollit al nostre bloc.
Cal afegir que després d'haver-nos endinssat una mica més en el món de la psicomotricitat i de l'educació física he pogut fer-me una opinió molt més crítica de la que tenia fins ara. Definitivament, aixó de la blocosfera resulta molt interessant per tal de poder intercanviar idees, opinions i diverses maneres de fer. Tota una eina per a conèixer, per entendre i per millorar la nostra educació. És per aquest motiu que la lectura final que faig d'aquest treball és força positiva.
Si vols veure el nostre bloc 'lesportensagrada' fes clic aquí
Desitjo que us agradi!
*Sara*
Bé, en una sessió de les nostres sessions de TIC la Loles ens va proposar realitzar, en petits grups, la nostra pròpia blocosfera. En el nostre cas particular, vam començar per decidir el tema a tractar, el qual ha estat la diferència entre realitzar Educació Física o Psicomotricitat a l'etapa d'educació infantil. Vam parlar molt del tema, a més a més hem tingut l'oportunitat d'aprofundir una mica més en aquest per què l'hem estat tractat al mòdul d'educació física que fem a la Universitat.
Vam donar la nostra propia opinió (tenint en compte tot el que ens havien ensenyat) i va donar lloc al naixement d'una entrada per part de cada membre del grup. D'altra banda també es podria afirmar que hem fet una mica de treball de recerca, ja que hem consultat diferents blocs que també tracten aquest mateix tema, encara que de vegades la nostra opinió ha estat contrària a allò que hem trobat. Aquest desacord també ha quedat recollit al nostre bloc.
Cal afegir que després d'haver-nos endinssat una mica més en el món de la psicomotricitat i de l'educació física he pogut fer-me una opinió molt més crítica de la que tenia fins ara. Definitivament, aixó de la blocosfera resulta molt interessant per tal de poder intercanviar idees, opinions i diverses maneres de fer. Tota una eina per a conèixer, per entendre i per millorar la nostra educació. És per aquest motiu que la lectura final que faig d'aquest treball és força positiva.
Si vols veure el nostre bloc 'lesportensagrada' fes clic aquí
Desitjo que us agradi!
*Sara*
diumenge, 25 d’octubre del 2009
A la recerca del mestre ideal
Divendres passat vam tenir una nova sessió de seminari, la qual va fer que per un moment, tornèssim a la més tendra infància. Peró bé, començem pel principi.
La sessió es va iniciar, com sempre, amb un breu espai on poder verbalitzar tots aquells dubtes que ens poden sorgir en relació a l'àmbit educatiu. Tot seguit, vàrem tenir l'oportunitat de poder gaudir d'un altre conte que ens va explicar una companya, el qual ens parlava del 'carpe diem' i de la importància d'extreure el màxim profit de la vida.
Tot seguit, vam entregar un treball, anomenat Com eren els meus mestres?, que ens va donar lloc a debat. Ens vam posar per grups, i cada grup representava una etapa escolar (infantil, primària...). Entre els diferents membres del grup havíem d'escollir dos records de l'etapa que ens havia tocat, un positiu i un altre negatiu. Un cop cadascú havia explicat el seu record al seu grup es feia un llistat on poc a poc descobries que és allò que esperes d'un mestre, segons la teva experiència viscuda. En el meu cas concret van sorgir paraules com implicació, respecte, paciència...
Un aspecte que en va sobtar és que en el cas de l'etapa de primària van sorgir aspectes com vergonya o inseguretat. La lectura que finalment vam extreure, i que cal canviar aviat, és que malauradament, l'educació és com una loteria, la loteria del mestre que et toca. El que resulta evident és que ens marca allò que hem viscut i nosaltres com a futurs professionals de l'educació hem de treballar per que tot allò que és faci dins l'escola sigui interioritzat de manera positiva pels infants.
Va ser una sessió molt emotiva, que ens va fer recordar experiències, unes agradables, d'altres no tant, però experiències nostres, que han fet que en l'actualitat siguem persones adultes més o menys preparades per a la societat.
*Sara*
La sessió es va iniciar, com sempre, amb un breu espai on poder verbalitzar tots aquells dubtes que ens poden sorgir en relació a l'àmbit educatiu. Tot seguit, vàrem tenir l'oportunitat de poder gaudir d'un altre conte que ens va explicar una companya, el qual ens parlava del 'carpe diem' i de la importància d'extreure el màxim profit de la vida.
Tot seguit, vam entregar un treball, anomenat Com eren els meus mestres?, que ens va donar lloc a debat. Ens vam posar per grups, i cada grup representava una etapa escolar (infantil, primària...). Entre els diferents membres del grup havíem d'escollir dos records de l'etapa que ens havia tocat, un positiu i un altre negatiu. Un cop cadascú havia explicat el seu record al seu grup es feia un llistat on poc a poc descobries que és allò que esperes d'un mestre, segons la teva experiència viscuda. En el meu cas concret van sorgir paraules com implicació, respecte, paciència...
Un aspecte que en va sobtar és que en el cas de l'etapa de primària van sorgir aspectes com vergonya o inseguretat. La lectura que finalment vam extreure, i que cal canviar aviat, és que malauradament, l'educació és com una loteria, la loteria del mestre que et toca. El que resulta evident és que ens marca allò que hem viscut i nosaltres com a futurs professionals de l'educació hem de treballar per que tot allò que és faci dins l'escola sigui interioritzat de manera positiva pels infants.
Va ser una sessió molt emotiva, que ens va fer recordar experiències, unes agradables, d'altres no tant, però experiències nostres, que han fet que en l'actualitat siguem persones adultes més o menys preparades per a la societat.
*Sara*
Subscriure's a:
Missatges (Atom)