A la sessió de Gestió i Tic hem treballat un nou programa, desconegut almenys per mi. Aquest´s'anomena Audacity. Es tracta d'un programa multiplataforma de gravació, fàcil de fer servir i lliure, per tant, pot ser utilitzat per tothom.
Amb aquest programa el que havíem de fer era col·locar-nos per petits grups i gravar les nostres pròpies veus. Per tal de fer-lo el primer que vam fer va ser pensar que era allò que anàvem dir.
Un cop solucionat això, vam seguir amb l'audacity. Per tal de començar a gravar hem de clicar sobre el REC i a l'STOP per parar la gravació.
Bé sabem el que volem dir, i com ho hem de gravar. El següent pas és anar a arxiu i fer clic en ''exportar WAV'' i es guarda a l'escritori. (Podem repetir aquesta mateixa operació amb totes les veus que volguem)
A continuació fem clic en projecte i tot seguit, importar audio i ja ho tenim enllestit. Ara toca fer les modificacions pertinents (en el cas de que siguin necessàries, clar)
Si tenim més d'una veu silenciem les pistes amb les que no estem treballant. I bé ara la cosa ja és una mica més complicada, així que aniré per passos.
Si volem RETALLAR: amb el ratolí, seleccionem allò que volem retallar i fem clic a sobre l'icona de les tissores.
En el cas de que tinguéssin més d'una veu (i per tant, més d'una pista) hauríem de posar-les en l'odre corresponent per tal de que la gravació pugui ser entesa. Com ho fem? Fent clic sobre la pista i sense deixar-la anar ho col·loquem on creiem necessari.
Si ja tenim tota la nostra gravació feta i no volem modificar res més fem clic en fitxer, tot seguit, exportar com a WAV i ja tindrem una mateixa pista on s'escoltarà allò que hem gravat (insisteixo, en el cas de que tinguem més d'una sola veu)
Si volem afegir MUSICA hem de fer clic en projecte, tot seguit, importar audio i finalment seleccionem on volem que començi i acabi la cançó (punt d'inici, punt principal o punt de decreixement).
Cal afegir que aquesta pràctica va resultar ser força interessant però com que era un programa que mai havia fet servir al principi em va resultar una mica complicat. Tot i així resulta molt reconfortant adonar-te després dels resultats.
Per escoltar l'arxiu que vàrem gravar nosaltres, fes clic aquí
*Sara*
dijous, 15 d’octubre del 2009
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Ens coneixem!
Bé, el nostre seminari amb la Paula Mayoral ja ha començat. El fet és que tots aquests dies en els que veia als altres alumnes anar d'un lloc a un altre, parlant del seu seminari i de la feina que s'ha de fer en aquest, no podria més que pensar, amb molta intriga com seria i que volia dir això del 'seminari'.
En aquesta primera sessió ja ho he entés millor i penso que pot ser molt interessant. Però bé, començem pel principi. En arribar a l'aula ens hem trobat un munt de gent, alguns ja es coneixien, d'altres encara no. Per trencar una mica el gel, hem parlat de que és això del seminari i de diferents aspectes relacionats amb treballs i d'altres activitats que haurem de fer dins d'aquest espai. Per continuar, hem fet una dinàmica de grup. Aquesta consistia en posar totes les nostres claus juntes i sense veure-les, anar identificant-les pel seu so.
Primer una companya ha reconegut la seva, ens ha explicat d'on provenen els seus clauers i també ens ha parlat una mica de si mateixa. Així fins que ho hem fet tots. Ha estat una activitat molt divertida, que permet a la resta del grup saber una mica més sobre els seus companys de classe. Al cap i a la fi, a partir d'ara passarem molt de temps junts!
Arribats a aquest punt, la sessió va finalitzar, però pel proper dia teniem un encàrrec: portar un objecte que per a nosaltres estigués relacionat amb l'educació. Van sortir moltes propostes molt interessants. Un company va portar un puzzle, ja que educar implica tres peçes fonamentals d'aquest, com la familia, l'escola i els propis alumnes. Altre companya va portar un mapa perqué al món de l'educació hi ha diversos camins per poder complir un mateix objectiu: educar
Així fins a quinze objectes, un per cada membre del grup de seminari. Realment molt enriquidor.
Fent una valoració personal d'aquestes dues primeres sessions, penso que han estat molt adequades per coneixer-nos una mica més, saber d'on venim i perqué estem fent educació infantil.
Que passeu un bon dia!
*Sara*
En aquesta primera sessió ja ho he entés millor i penso que pot ser molt interessant. Però bé, començem pel principi. En arribar a l'aula ens hem trobat un munt de gent, alguns ja es coneixien, d'altres encara no. Per trencar una mica el gel, hem parlat de que és això del seminari i de diferents aspectes relacionats amb treballs i d'altres activitats que haurem de fer dins d'aquest espai. Per continuar, hem fet una dinàmica de grup. Aquesta consistia en posar totes les nostres claus juntes i sense veure-les, anar identificant-les pel seu so.
Primer una companya ha reconegut la seva, ens ha explicat d'on provenen els seus clauers i també ens ha parlat una mica de si mateixa. Així fins que ho hem fet tots. Ha estat una activitat molt divertida, que permet a la resta del grup saber una mica més sobre els seus companys de classe. Al cap i a la fi, a partir d'ara passarem molt de temps junts!
Arribats a aquest punt, la sessió va finalitzar, però pel proper dia teniem un encàrrec: portar un objecte que per a nosaltres estigués relacionat amb l'educació. Van sortir moltes propostes molt interessants. Un company va portar un puzzle, ja que educar implica tres peçes fonamentals d'aquest, com la familia, l'escola i els propis alumnes. Altre companya va portar un mapa perqué al món de l'educació hi ha diversos camins per poder complir un mateix objectiu: educar
Així fins a quinze objectes, un per cada membre del grup de seminari. Realment molt enriquidor.
Fent una valoració personal d'aquestes dues primeres sessions, penso que han estat molt adequades per coneixer-nos una mica més, saber d'on venim i perqué estem fent educació infantil.
Que passeu un bon dia!
*Sara*
divendres, 2 d’octubre del 2009
Google Notebook o Delicious?
A la sessió d'ahir per la tarda a la classe de Gestió i TIC vam parlar de temes molt diversos i interessants. Un dels principals va ser l'utilitat de dos marcadors socials, 'Delicious' (el més antic de tots dos) i 'Bloc de notes de Google'.
És del tot cert que moltes vegades ens hem estat una bona estona al davant de l'ordinador, fent una recerca i que per qualsevol motiu (hem perdut la connexió, l'ordinador s'ha quedat penjat o s'ha apagat...) hem perdut tota l'informació. Doncs bé, aixó és el que es pretén canviar amb aquests marcadors ja que es troben conectats a la xarxa i es pot accedir des de qualsevol ordinador, assegurant així, la nostra feina.
Hem tingut l'oportunitat d'explorar totes les opcions que ens proporcionen aquestes webs i si hagués d'escollir només una, seria la del bloc de notes de Google. Trobo que és molt eficaç a l'hora d'acumular informació, es troba més actualitzada i el seu funcionament és més còmode. La de Delicious, en canvi, la trobo massa complexa i he tingut problemes a l'hora de crear-me el meu compte.
Tot i així són dues opcions a l'abast de tothom de les que es pot extreure molt benefici si es fan servir de manera correcta. Així que si us cal un mitjà per realitzar recerques, tingueu en compte aquestes opcions.
Que passeu un bon dia!
*Sara*
És del tot cert que moltes vegades ens hem estat una bona estona al davant de l'ordinador, fent una recerca i que per qualsevol motiu (hem perdut la connexió, l'ordinador s'ha quedat penjat o s'ha apagat...) hem perdut tota l'informació. Doncs bé, aixó és el que es pretén canviar amb aquests marcadors ja que es troben conectats a la xarxa i es pot accedir des de qualsevol ordinador, assegurant així, la nostra feina.
Hem tingut l'oportunitat d'explorar totes les opcions que ens proporcionen aquestes webs i si hagués d'escollir només una, seria la del bloc de notes de Google. Trobo que és molt eficaç a l'hora d'acumular informació, es troba més actualitzada i el seu funcionament és més còmode. La de Delicious, en canvi, la trobo massa complexa i he tingut problemes a l'hora de crear-me el meu compte.
Tot i així són dues opcions a l'abast de tothom de les que es pot extreure molt benefici si es fan servir de manera correcta. Així que si us cal un mitjà per realitzar recerques, tingueu en compte aquestes opcions.
Que passeu un bon dia!
*Sara*
dimarts, 29 de setembre del 2009
Quan pensem que no ens veuen
Educar és molt més que ensenyar matèria o assolir uns objectius. Educar és fer dels alumnes persones aptes, preparades, segures de si mateixes. Educar és transmetre valors, aptituds, motivar per tal d'aprofitar al màxim les capacitats de cada persona.
És per aquest motiu que penjo aquest vídeo, que penso que reflecteix clarament que tot i que no ens adonem, els infants ens observen en tot moment, som per a ells un model a seguir, una guia per al seu camí cap al desenvolupament i per aixó hem de practicar amb l'exemple. Espero que us agradi!
*Sara*
Lliçó de silenci
L'altre dia a classe, vam estar parlant d'un tema que em va resultar molt interessant. S'ha d'educar el silenci? Tothom va aportar les seves idees al respecte i després de tot, he tret diferents conclusions.
Lliçó de silenci...Qui no ha escoltat alguna vegada aquesta expressió dins del món escolar? Si faig memòria, en venen milers de moments a l'aula on el mestre, de tant en tant, ens feia fer lliçó de silenci. En aquell precís moment potser no ho acabava d'entrendre, però ara, veient-lo des de una altre perspectiva, trobo que pot resultar força enriquidor pels alumnes.
Tot això, és un ensenyament tant personal, que fins i tot pot arribar a ser perillós. No perillós en el sentit literal de la paraula, sinò perillós per que s'ha d'ajustar molt bé a les necessitats individuals de cada membre del grup classe, la qual cosa no resulta gens senzilla. S'ha de començar per establir una durada apropiada , ja que si es fa curt, no dona temps de que es produeixi aquell procés d'interiorització que es dona mitjançant el silenci, i si es fa massa llarg pot arribar a ser força avorrit. S'ha de tenir molt present que cada individu pot reaccionar de maneres diferents durant aquesta lliçó de silenci, ja que per a alguns resultarà molt complicat respectar les regles i no parlar.
No obstant això, no hi ha dubte de que aquestes lliçons de silenci són necessàries per qué afavoreixen l'autoconeixement, essent així, un espai personal que descobrir. Es poden fer servir, també, per trencar amb la rutina de la classe, desconnectar i començar de nou, cridant així, l'atenció dels infants. Cal afegir que dins de tota aquesta formalitat i serietat a l'hora de fer silenci, també són necessaris espais buits de principis d'autoritat, on els infants puguin gaudir mitjaçant la pròpia experimentació.
És per tot això que el silenci no es pot imposar, ja que és tan fàcil trencar-ho que la temptació de no fer-ho és massa gran. El silenci s'ha d'educar ja des de la més tendra infància. I no és que s'hagi d'ensenyar als infants a fer silenci, sinò que els estem guiant cap al camí del propi coneixement.
*Sara*
Lliçó de silenci...Qui no ha escoltat alguna vegada aquesta expressió dins del món escolar? Si faig memòria, en venen milers de moments a l'aula on el mestre, de tant en tant, ens feia fer lliçó de silenci. En aquell precís moment potser no ho acabava d'entrendre, però ara, veient-lo des de una altre perspectiva, trobo que pot resultar força enriquidor pels alumnes.
Tot això, és un ensenyament tant personal, que fins i tot pot arribar a ser perillós. No perillós en el sentit literal de la paraula, sinò perillós per que s'ha d'ajustar molt bé a les necessitats individuals de cada membre del grup classe, la qual cosa no resulta gens senzilla. S'ha de començar per establir una durada apropiada , ja que si es fa curt, no dona temps de que es produeixi aquell procés d'interiorització que es dona mitjançant el silenci, i si es fa massa llarg pot arribar a ser força avorrit. S'ha de tenir molt present que cada individu pot reaccionar de maneres diferents durant aquesta lliçó de silenci, ja que per a alguns resultarà molt complicat respectar les regles i no parlar.
No obstant això, no hi ha dubte de que aquestes lliçons de silenci són necessàries per qué afavoreixen l'autoconeixement, essent així, un espai personal que descobrir. Es poden fer servir, també, per trencar amb la rutina de la classe, desconnectar i començar de nou, cridant així, l'atenció dels infants. Cal afegir que dins de tota aquesta formalitat i serietat a l'hora de fer silenci, també són necessaris espais buits de principis d'autoritat, on els infants puguin gaudir mitjaçant la pròpia experimentació.
És per tot això que el silenci no es pot imposar, ja que és tan fàcil trencar-ho que la temptació de no fer-ho és massa gran. El silenci s'ha d'educar ja des de la més tendra infància. I no és que s'hagi d'ensenyar als infants a fer silenci, sinò que els estem guiant cap al camí del propi coneixement.
*Sara*
dimarts, 22 de setembre del 2009
Ens apropem a les noves tecnologies
És del tot evident que des de que es va inventar l'escriptura aquesta ha estat una gran eina per tal d'afavorir la comunicació dels invididus. Aquesta escriptura ha permet a l'ésser humà, entre d'altres aspectes, adquirir coneixements, millorant així la seva qualitat de vida.
Bé, tot i això s'ha trobat amb molts impediments al llarg de la seva història, però poc a poc l'home ha anat evolucionant i s'ha adaptat a la seva època, fet que ha provocat que sorgeixin noves necessitats que calien cobrir. És en aquest punt on ens trobem ara. És de manifest per a tothom que vivim en una societat marcada per les noves tecnologies, les quals ens ajuden a realitzar moltes activitats del nostre dia a dia. Ens podríem imaginar, una cosa tan simple, com anar amb cotxe i que no hi hagués tot un mecanisme informàtic que controlés els semàfors?
De la mateixa manera, aquestes tecnologies han arribat a les aules, lloc on haurien de fer-se servir com a font per desenvolupar diferents capacitats dels infants. En comptes d'això, els professionals que imparteixen aquesta matèria s'han de veure desvaloritzats per part fins i tot d'altres professors d'assignatures diferents. Es troben poc recolçats i el pitjor és que ningú fa res.
Per aquest motiu cal fer un canvi en la nostra mentalitat, fent-nos responsables de la importància que tenen i que tindràn (més encara si es possible) en un futur, les Tecnologies de la Informació i Comunicació.
Notícia:
http://www.elpais.com/articulo/educacion/Pasion/tecnologia/elpepusocedu/20081110elpepiedu_3/Tes
*Sara*
Bé, tot i això s'ha trobat amb molts impediments al llarg de la seva història, però poc a poc l'home ha anat evolucionant i s'ha adaptat a la seva època, fet que ha provocat que sorgeixin noves necessitats que calien cobrir. És en aquest punt on ens trobem ara. És de manifest per a tothom que vivim en una societat marcada per les noves tecnologies, les quals ens ajuden a realitzar moltes activitats del nostre dia a dia. Ens podríem imaginar, una cosa tan simple, com anar amb cotxe i que no hi hagués tot un mecanisme informàtic que controlés els semàfors?
De la mateixa manera, aquestes tecnologies han arribat a les aules, lloc on haurien de fer-se servir com a font per desenvolupar diferents capacitats dels infants. En comptes d'això, els professionals que imparteixen aquesta matèria s'han de veure desvaloritzats per part fins i tot d'altres professors d'assignatures diferents. Es troben poc recolçats i el pitjor és que ningú fa res.
Per aquest motiu cal fer un canvi en la nostra mentalitat, fent-nos responsables de la importància que tenen i que tindràn (més encara si es possible) en un futur, les Tecnologies de la Informació i Comunicació.
Notícia:
http://www.elpais.com/articulo/educacion/Pasion/tecnologia/elpepusocedu/20081110elpepiedu_3/Tes
*Sara*
dijous, 17 de setembre del 2009
Qui sóc jo?
Hola a tothom!
Bé, comencaré dient que jo sóc la Sara, una noia de vint-i-dos anys, que està començant els seus estudis com a mestra d'educació infantil a la Blanquerna.
He fet un mòdul d'educació infantil (que m'ha portat fins aquí) i gràcies a això ja tinc una mica d'experiència amb els infants (casals d'estiu, menjadors, etc.) M'agrada molt el món de la infància i trobo apassionant poder gaudir-ne d'aquest.
He de dir que començar aquests estudis al principi dona una mica de por, però sense lloc a dubtes, es presenta davant meu com a una nova experiència de la que espero extreure el màxim profit. Estic ben segura de que aquests anys que es presenten davant nostre seràn força importants a la nostra vida. Ho agafo amb moltes ganes!
Ara que ja m'he presentat, només desitjar-vos molta sort a tots!
*Sara*
Bé, comencaré dient que jo sóc la Sara, una noia de vint-i-dos anys, que està començant els seus estudis com a mestra d'educació infantil a la Blanquerna.
He fet un mòdul d'educació infantil (que m'ha portat fins aquí) i gràcies a això ja tinc una mica d'experiència amb els infants (casals d'estiu, menjadors, etc.) M'agrada molt el món de la infància i trobo apassionant poder gaudir-ne d'aquest.
He de dir que començar aquests estudis al principi dona una mica de por, però sense lloc a dubtes, es presenta davant meu com a una nova experiència de la que espero extreure el màxim profit. Estic ben segura de que aquests anys que es presenten davant nostre seràn força importants a la nostra vida. Ho agafo amb moltes ganes!
Ara que ja m'he presentat, només desitjar-vos molta sort a tots!
*Sara*
Subscriure's a:
Missatges (Atom)